Caramel ratllat Starlight de Pran

Una de les empreses més potents de la República de Bangla Desh (entre l’India i Birmània), Pran, m’ha fet arribar aquest caramel. No és res de l’altre món, però han sabut treure d’un caramel senzill, ratllat i clàssic, una idea original i emocional per vendre.

No és el primer de la casa que comentem, ja vam veure el Fruitfil fa un parell d’anys. Llavors crec que l’envàs no estava ni de conya a l’alçada del producte. Avui, aquest Starlight li dona mil voltes al Fruitfil, tot i no tractar-se del mateix tipus de producte, crec que els passos que fan, són els correctes.

Com dirien els anglesos en aquest cas: Stand out from the crowd. Això estan intentant aconseguir, i al costat d’un dels països emergents més potents m’imagino que no és fàcil.

Anuncis

Galeta spéculoos de Gullón

Avui anem de galetes. Com sabeu, aquests dies hi ha la fira Hostelco, dedicada al sector de la hostelería i el Fòrum Gastronómic on es presenten novetats llamineres. Aquest any hi he vist molt poca cosa que pugui mencionar aquí, així que crec que amb un parell d’entrades ja ho tindré enllestit.

El primer dels productes dolços és aquesta galeta spéculoos (o Spéculuus?) de Gullón, que em van oferir a un dels estands de cafè (d’on he tret la majoria de productes). La galeta és sorprenentment bona amb el seu embolcall del verd corporatiu i uns motius tirant a arabescos que no tenen gaire res a veure amb el que hauria de tenir una spéculoos autèntica.

La galetes spéculoos són una especialitat Belga típica de l’època nadalenca, així com l’escudella ho és a casa nostra. Les característiques principals d’aquesta galeta és que al forn, creix molt poc perquè només conté una mica de llevadura química i per tant, la seva massa queda densa i compacta. Pel que fa la resta d’ingredients és mantega i una combinació de canyella, nou moscada, clavell d’espècie (o altrament coneguts com claus d’espècie, cardamom, pebre blanc, sucre moreno i, logicament, farina amb poca quantitat de llevat químic. Es deixa reposar, si cal, un dia sencer i es s’emmotlla amb els motius nadalencs que més us agradin.

Caramel farcit de Papillon

Avui us parlaré d’un caramel que m’ha portat de fora, concretament de Tunísia. No és precisament pels caramels que la majoria deveu conèixer aquest país, però és un dels ports de creuers de la mediterrània més ben parits per visitar. Doncs bé, Papillon és una empresa ubicada a Ariana i fabrica aquest caramel farcit.

D’entrada, un caramel farcit es determina per la quantitat de farcit. Aquest no en surt gaire ben parat de la quantitat però en destaco l’acidesa i la forta essència que hi han posat a l’interior que compensa d’alguna manera, el poc sabor del caramel exterior. Segurament a idea era de fer un caramel cremós amb tocs de fruites (com les que podeu veure a la bossa al final del post), però no ha sortit massa bé.

Gràficament, m’he enamorat de les paraules SWEET, molt contundents i es poden destacar de lluny. Molt important. Destacar, en un embolcall de caramel no és gens fàcil, aquí a més han aconseguit que els tons dels diferents sabors siguin molt agradables. El caramel, en general doncs, és bo però dubto que triï aquest per davant d’un altre que conec, però em servirà en un futur llunyà saber alguna cosa més de Tunísia.

Fundada el 1960, Papillon és de les empreses líders del país i que produeix la gran majoria dels seus productes segons el halwa. No puc trobar el web actiu de moment, ni tampoc un lloc on es pugui veure els seus productes més enllà de les botigues online.

 

Bombonet farcit de cacauet i caramel Carnero

Ja feia temps que no veia productes que s’assemblaven, molt descaradament, a grans marques multinacionals. En els dolços, Snickers, Mars i un llarg etc. El que recordo ara mateix és el bombonet Aidin farcit de torró amb una làmina de caramel líquid per sobre.

El Carnero de Fayz és el més aproximat a l’Snickers que he vist fins ara. Colors, tipografia, detalls gràfics.. si no fos pel cirílic que hi ha imprés, ni sabria que l’empresa que els fabrica és d’Uzbekistan. No només l’exterior s’assembla, si no que el farcit, la proporció de cada una de les parts dels sandwich, també. Això és significatiu, volgueu reconèixer-ho o no, però és ben bé una copia ben feta. I davant d’això, només puc fer una mica l’andalús i dir: Olé.
El sabor, si que no s’acosta ni en pintura a l’original i els trossets de cacauet no estaven prou torrats (o s’havien humitejat en algun moment). D’alguna manera us intento fer entendre que al mirar-me’l, li vaig donar unes expectatives que té l’Snickers original que un cop vaig començar a menjar un Carnero… no vaig trobar per enlloc. I es clar, no us recomano gens passar per la meva experiència.

Fayz Dekor Biznes (Biznes ve de business?) va ser fundada fa deu anys. Deu! I es dedicava principalment a la distribució de matèries primes a les empreses locals de gelats, confits i altres aliments elaborats. Al cap de poc temps, al 2008, veient la demanda del mercat, es van posar a fabricar productes relacionats amb els dolços, concretament aquestes barretes de xocolata petites que imiten les barretes snack grans de les multinacionals. A partir d’adquisicions de maquinaria (principalment alamana) l’empresa està creixent en diferents productes, esperem, que per algun dia, arribar a fer els seus propis productes.

Pastilles mentolades StopHoest de Red Band


Stop Hoest (o Stophoest, tot junt) són unes pastilles mentolades, amb aquest toc de marró que veieu a la imatge. Un marró un xic lleig a primer cop d’ull, i encara més per un mediterrani com jo. No és un acabat de producte gaire comú aquí, però si que ho és a molts països nòrdics (i qui diu nòrdics, diu de mig Europa fins al Pol). La característica principal que en destaco és que són molt refrescants, i així m’ho va fer saber el pobre becari que portava una cara de no dormir a l’aeroport d’Amsterdam, ja m’agradaria rebre consells iguals a l’aeroport de Barcelona… hahaha.

El fabricant és Red band, una empresa Holandesa fundada el 1928 (sota el nom de TJ Sobreriegue) i enfocada ja en els seus inicis, a la fabricació de gomes, regalèssia i productes mentolats. Deu anys després, l’empresa ja opta per una segona fàbrica, aquesta a Bèlgica amb la tecnologia més avançada del moment. El punt interessant és el 1967 on es crea la marca Red Band i d’aquí ja comença el ball d’empreses habitual. Compro jo, t’ho venc a tu, ho col·loco sota la meva marca internacional… i entre uns i altres el 2013 l’empresa va a parar en mans dels suecs Cloetta AB (fruit d’una fusióHolanda, val a dir). Avui dia és una línia de gomes molt ben valorada, en canvi de mans, per sort, no ha empitjorat el producte. S’ha mantingut una independència en els departaments molt lloable, i es pot notar. Felicitats Red Band.

Comprimits reials Wilhelmina

Portem uns dies enfeinats. Però tranquils, que ho tornem a tenir tot a lloc aviat, cap problema! Agafem aquest tram final de l’any amb la gola ben fresca, perquè no? Si m’estan sortint caramels comprimits de sota les pedres.


Aquest però, no són un producte qualsevol. El 1842, Fortuin, una empresa de la ciutat de Dokkum als Països Baixos, va iniciar la seva aventura en la confecció de dolços. Obsessionats amb el peppermint anglès, no van parar fins a aconseguir una qualitat única, fet que els va permetre confeccionar els Wilhelmina Mints el 1892.

Fou en aquest any quan se celebraven els 50 anys de l’empresa i es va decidir elaborar un producte prèmium que alhora, honraria a la princesa holandesa (que posteriorment esdevindria reina). Igual que les galetes Daneses o altres productes anglesos, la casa reial no va dubtar en premiar-los amb un títol que encara posseeixen. Bé, a mi el títol em barrufa força, però la pastilla l’he trobat molt acceptable.

Potser molt dolça i gran en comparació amb altres pastilles comprimides, però us mentiria si us dic que precisament, aquesta mida i fidelitat en què es pot veure reproduïda el perfil de la princesa no em sorprengueren. Crec que és dels millors souvenirs holandesos que m’han portat, i no exagero, la qualitat gràfica que desprèn el packaging i el toc de menta suau del producte és fabulós. Un deu pels que han tirat i mantingut aquesta línia de caramels. (Mirant a la web, crec que és l’únic de Fortuin que compraria! La resta… uf!).


Foto de la web de l’empresa / Fortuin

Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d’entrada. Només he comprat la barreta per l’efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)

Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m’he pogut estar i n’he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m’ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.

La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m’he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l’entenc per molt que m’hi esforci, només hi vaig una barreta amb informació interessada per provocar un efecte placebo. I crec que us ho havia de dir.