5 Celsius, glaciar de fruits vermells

Seguim ampliant la llista dels xiclets 5, avui, amb els Celsius. He de confessar que aquest m’han agradat molt més que els anteriors. Sóc un fanàtic de les fruites del bosc, gerds, nabius o mores em semblen uns sabors increïbles.

Amb una mica del mentol, per fer-ho més refrescant, el “galaciar de frutos rojos” el puc posar tranquil·lament al primer lloc dels xiclets 5, al costat de l’Evolution i per davant de l’Electro i el Black. Els que us agrada el xiclet, esteu avisats, aquest és un bon sabor que us durarà el poc que duren ara els xiclets: poquíssim. Però tindreu el regal de les fruites una bona estona, cortesia de Mars Wrigley.

Mores de Burmar

Industrias Burmar fa anys que fan gomes, però no ha sigut fins ara a l’última fira ISM quan hi he parat atenció. Molt més coneguda pels Flax: unes barres de gelatina apte per a celíacs amb suc de fruita natural i per les cantimplores, també de gelatina, Zumrok.

burmar-sweets-moras-de-goma

Però anem a les gomes, que entre ampolles de cola, animalets i ossos, vaig veure les mores que com sabeu, m’encanten. Crec que deu ser la goma més senzilla de fer perquè sempre que les provo les trobo bones. Faci qui les faci, estan sempre dins el vàrem de bo i molt bo. I ho veig com una cosa positiva, molt positiva.

burmar-sweets-moras-de-goma-partidas

I gaire més a afegir, unes gomes vermelles i negres dins una bossa amb la mascota/logo gravada. Un altre producte d’una empresa força recent, creada el 1973 per l’actual gerent: Evaristo Burgueño. Als 80 s’afegeixen a la creació de gomes (el boom del caramel de goma, concretament) i després dels jocs olímpics de Barcelona, van treure les cantimplores. UN dia les presentarem (i em posaré nostàlgic, hehehe).

Mini candy sushi de Look-o-Look

Un altre producte de la fira ISM d’enguany, ara que he aconseguit una mica de temps per fer-ne bones fotografies, els productes que vaig emportar-me de la fira colonesa seran fluides. Doncs moltes de les novetats d’allà no passen d’això, de petits projectes que o bé en països adjacents al de fabricació. Per molts motius. Un d’ells segurament serà aquest sushi candy de Look-o-Look.

L’empresa dels països Baixos ja va sorprendre l’any passat per la gran campanya de la Pizza que va fer durant la fira ISM i que vam comentar aquí en aquest blog. Aquest any han anat un pas més enllà i han tret la Candy Bbq (mireu fotos de la fira) i el Candy Sushi. Personalment crec que són coses molt divertides però tenen un petit problema, que tot això, el que queda bé i agrada… és fer-ho DIY, és a dir, fer-ho tu mateix. Potser el factor que nosaltres podem comprar a molts llocs les gomes a granel, sense sentir-nos obligats a comprar bosses grans al supermercat i triar amb més precisió les gomes que volem i necessitem, per a cada projecte que tenim al cap. Els grans pastissos, els pinxos de núvols o això del sushi mateix. Si ho recordeu, fa temps ho vam comentar aquí, en una mena de taller DIY.

Ara, amb això no vull treure mèrit el que han arribat a fer els neerlandesos, col·locar cada una d’aquestes gomes al seu respectiu espai al bento de plàstic és d’una feinada, en termes econòmics, brutal. I si a més a més les gomes són bones, tenen una gomositat acceptable (amb falta de sabor, això si) i tenen aquell punt d’acidesa que tant ens agrada al sud, crec que pot tenir molta sortida. Endavant, que aquestes coses ens aproximi més a la cultura oriental i la seva manera de fer.

Caramels sense sucre amb stevia de Cipi

Bomboniera és una empresa romanesa fundada el 2004 que amb ganes, s’ha convertit en una de les primeres empreses productores de caramels durs i tous del país. Sota la direcció de Ciprian Scrieciu, l’empresa ha vist créixer noves línies de producció quasi anualment: toffees, caramels tous farcits, tires de goma ensucrades, etc.


Un dels productes que em van agradar més a escala de sabor, són aquests caramels dipositats sense sucre. Aquí en tenim de molt similars: Solano, Cremosa, Werther’s Original, Lacrême i d’altres. Un altre dels punts forts és que porta stevia. En el bloc hem vist poques empreses que ho fan, i trobo que quan ho fas, i és bo, et surt un dolç molt ben parit. De fet, valoro molt més positivament un caramel amb aquestes característiques pel simple fet que les seves propietats són més naturals en comparació a altres caramels sense sucre.


I gràficament? Doncs deixant de banda el logo amb la llengua, crec que al web hi ha coses molt interessants. L’embolcall del caramel d’avui no li fa gaire justícia, però crec que pels pocs anys d’existència, hi ha unes ganes i una gran feina que els augura un bon futur. Repetiria segur.

Gianduia de Trias

 

Avui anem a Santa Coloma, no de Gramanet, sinó de Farners. Més us val saber on és… com a mínim, les galetes Trias (res a veure amb l’exalcalde de Barcelona) sí que sabeu què són, els guiris en van plens d’elles. I amb raó. Crec que és de les galetes preu qualitat més bones que es fan al país.

Potser la Gianduia no és el més representatiu de Can Trias, però avui és el que toca i ja més endavant, parlaré de les galetes més icòniques de Joaquim Trias. Aquesta galeta que té un plec al damunt desplaçat cap a un dels laterals ve farcida de crema de xocolata amb avellana (mínim d’un 30%). La pasta, igual que la neula, és boníssima, molt més bona que la gianduia o gianduja interior, que l’he trobat un pèl sosa. Força allunyat de la pasta original italiana, però com a galeta de cafè, de tarda o per picar alguna cosa, està bé.

 

Gran pasticceria amb coco de Loacker

Més novetats de la fira ISM, avui, de la mà de Loacker. La multinacional italiana fundada el 1926 per Alfons Loacker, segueix innovant i sorprenent amb els seus productes. De fet ho ha fet durant molts anys, només que costava molt que arribessin coses aquí. Ja hem vist el nivell de l’empresa, les Napolitaner o la Rose of the Dolomites, són productes d’un nivell molt alt. Tot i així, ells no han afluixat el nivell amb la galeta d’avui.

Encara avui, sembla increïble que costi tant trobar productes Loacker al supermercat, en canvi, està ple d’aquestes coses rodones amb el nom de “Principe”. En fi, que ja us dic ara que espero trobar aviat aquí és aquesta galeta tipus hòstia (Oblea) banyada de xocolata amb llet i arrebossada de coco. Quina delícia! De debò que és dels productes que em vaig emportar de Colònia, enguany, que més bona vibració m’ha donat. Qui dieu que obra una franquícia Loacker a Catalunya? Quan?

Barretes toves de cacauet i pèsols de Larbee

Mes nou i un munt de productes de la fira ISM encara per comentar. De moment ja he fet la foto a aquells productes més crítics que sé que no aguantarien gaire més a casa. (També n’he fet a aquells que tenia tantes ganes de provar que si no ho feia ús quedàveu sense veure’ls).

Un dels més crítics, és aquest torronet super tou que durant el viatge em va quedar una mica deformat. El motiu pel qual vaig tornar a l’estand de Larbee, era trobar alguna novetat a les barretes de cereal amb xocolata: les Oatmeal que vaig comentar l’any passat. Però el vaig veure força arraconat, en el seu lloc, es potenciava una família de barretes que venien embolicades amb aquest paper entelat i una gràfica al voltant de la figura de la vaca. Segurament, perquè el producte porta llet, calci o un derivat que deu venir amb pols des d’Austràlia.

El més sorprenent de les dues barretes són els sabors, bé, la de cacauet no és cap misteri, és la que menys m’ha agradat i no tornaria a tocar en ma vida. Per sosa. La de pèsols però, tenia el seu què que m’ha agradat. La mescla de la pasta endolcida (predominant) i el salat dels pèsols (en moments puntuals) està molt ben trobat. Trobo que és un producte prou estrany per provar-lo de tant en tant, encara que haureu de buscar alguna manera de comprar-lo en línia.