Jamaica rum knusperstück de Ritter Sport

Avui faig una entrada per golafres, i si no ho sou, us hi tornareu amb aquests bombons de Ritter Sport. No només per la tonalitat dels colors i el lloro amb palmera que acompanya la gràfica, sinó també pel sabor de rom.

Llegeixo a les webs que és un producte difícil de trobar, o ho era i potser ara ha tornat a les grans cadenes. Jo, he aprofitat que per productes difícils de trobar, o estrangers faig servir Amazon. Com sabeu, és una multinacional que està creixent molt rapidament i alhora, ofereix als venedors vendre productes a través d’ella (previ trinco-trinco), productes com aquests que no veuríem aquí per la poca incidència que tindria.

I quin error! No sabeu com estan de bons aquests bombons. Ja m’ho he apuntat per portar aquest nadal (cal ser previsor), però segur que me’n demano per consum propi força abans. Potser la xocolata de recobriment és molt dolça però el seu interior té uns sabors increïbles. Llàstima que per l’ISM no deixen entrar a ningú a la seva fortalesa-búnquer, però els hagués abraçat molt animadament com a senyal d’agraïment.

Si a finals de l’any passat parlàvem de l’Alpenmilch (la de xocolata amb llet dels Alps), aquest d’avui va infinitament més enllà gràcies aquesta textura airejada acompanyada amb trossets de cacauet (37%) i panses (8%). Ah, i conté alcohol, deliciós!

Anuncis

Galetes farcides de xocolata Petit

Sembla que estic de sort. He descobert un altre producte dels molts que té la marca Bourbon, els Petit, unes galetes que venen en empaquetats com els filipinos (perquè us en feu una idea) encara que tot plegat és lleugerament més petit. Tot ho fan petit i ben parit aquests japonesos. Bourbon? Els de Fettucine i els comentats recentment, els bombons Petit Bit.

Les galetes existeixen actualment amb molts sabors, els podeu trobar tots a la secció “Petit” de la pàgina web, on destaco les langue de chat, la popular galeta senzilla de tota la vida, en una mida molt més reduïda i farcida de maduixa. Té molt bona pinta i penso demanar-ne ja uns quants, que són d’edició limitada! Els que comento avui són farcits de xocolata. No és conya, probablement és la millor xocolata que he tastat del Japó. Millor que els de la mateixa marca: Petit Bit. La textura exterior és tova, no ho diríeu eh? Doncs si, i l’interior, la xocolata és rígida però cruixent, ja que porta com una mena d’airejat. Tot plegat una combinació de textures molt divertides.

La imatge ha sigut renovada amb motiu del 20è aniversari que fan enguany. És a dir, aquest producte porta des del 1996 al mercat i jo sense haver-lo provat abans! No cal que ens posem tristos tampoc. Hi ha vídeos i un fotimer de coses penjades a la seva web, però alerta, ho haureu de fer amb els vostres dominis de japonès o fer com jo, i tirar del google translate.

Imatge de la web de Bourbon que us podeu baixar gratis!

Grün-ohr hase de Katjes

Avui tornem a les delícies que vaig poder aconseguir a la fira ISM d’aquest any 2016, concretament a un dels llocs on al meu primer any a la fira, vaig criticar durament l’ús del Hummer-limusina i les noies lleugeres de roba que hi abundaven. Aquests últims anys però, Katjes han canviat força, l’stand s’ha moderat i fins i tot, hi han posat una impressora de gomes 3D on qui volia podia anar a imprimir el seu nom… prèvia cua de gent corresponent.

Jo vaig anar directe a la teca, que és al que havia vingut, i vaig ser obsequiat amb aquesta bossa de conillets. Ai, ara que em pensava que havíem oblidat el tema playoboyero… hehehe. La veritat és que… ostres quines gomes més bones! Indubtablement això li passa la mà a la cara a Trolli i Vidal (per dir dos dels grans que hi ha per casa nostra), les dues textures són increïblement bones quant a sabor i gomositat, especialment la goma airejada de la cara (vegeu la part rosa dels conills). L’orella vermella i verda tenen aquesta textura més dura però funcionen com a potenciadors de sabor perquè, al mastegar, desprenen molt de gust, i s’agraeix. Indubtablement, i ho repeteixo, s’han convertit en les meves gomes preferides i les repetiria segur.

L’empresa Katjes ha crescut, i molt, ja ho era quan us vaig presentar la el Magnificat de Lutti, però també forma part de la seva família les gomes Continental Sweets Belgium Nv., Piasten Gmbh, les pastilles Dallmann & Co. que vaig ensenyar a l’entrada de l’ISM 2016 i unes que desconec, les Festivaldi Bv.

Dessert Chocolat

Fent us dels katakana via Internet, he pogut deduir de què eren els bombons farcits que la botiga en línia Candysanem va regalar a la primera comanda.

El primer, amb l’embolcall de color lila, és de tiramisú (ティラミス), que estava prou bo encara que a mi el tiramisú no em diu massa res. Vull dir que bàsicament no en menjo mai. Sempre tinc quelcom més interessant per menjar.

L’altre, era de pastís de formatge (レアチーズ ケーキ). De fet, quan el vaig provar sí que tenia alguna cosa que em feia pensar que era un farcit semblant el yogurt… quasi, no? En tots dos casos, la xocolata deixa força a desitjar, de fet, per l’embolcall ja hauria dubtat molt d’agafar-los, però ara ben segur que no me’n torno a posar cap a la boca. Esteu avisats.

Big league chew de Ford gum

La primera entrada post ISM és per el xiclet Big League, que com podeu deduir per la gràfica Americana és… Americana, dels estats units per ser exactes. El xiclet no m’ha impressionat gens. Un sabor molt poble pel meu gust i d’una durabilitat inexistent. Això si, no se si pel forat que porta a dins, però la gomositat que tenia és molt bona, com si es tractés d’una esponja. El punt bo que li trobo és aquest. Però no, no en tornaria a comprar.

El xiclet el fabrica Ford Gum, una empresa que té una història molt peculiar. La podeu llegir en anglès aquí, si no, quedeu-vos en un senyor que va obrir un segon negoci de venda de xiclets perquè a l’hivern ningú volia arreglar teulades (la seva principal feina). Fins que va veure que el negoci dels xiclets, si en polia el que li desagradava, podria sortir-se’n. I ho va fer. Avui dia és una empresa americana clarament dominant en aquests tipus de xiclets i n’exporta molts més.

Jelly sense sucre d’Intervan

Avui anem a Madrit, concretament a Torrejón de Ardoz on Intervan hi té la seva seu. Coneixeu la marca perquè us en vaig parlar fa temps amb els seus caramels tous amb sucre, i la versió sense sucre.

Avui us ensenyo el jelly de pectina sense sucre que molt segur heu vist sovint a les botigues perquè és molt petit i el seu paper força característic. Hi ha gustos per tot, en aquest cas, no m’ha semblat un producte dolent, ni de bon tros, però crec que podria ser un xic millor. El color i la textura de la goma és molt bona, llàstima que s’acabi de pressa. Ja em coneixeu… jo aquestes coses no les llepo. Les engoleixo.

ISM 2016

Ja toca l’entrada de l’ISM. Enguany no n’he dit gairebé res perquè no era segur que hi acabés anant, al final, m’ho vaig muntar per fer-ho en un dia visitant allò que buscava i prou. De manera que pot ser que trobeu coses que alguns de vosaltres haureu vist però jo no.

Una mica WordArt, oi?

Que algú hi faci alguna cosa! Siusplau! Quin horror de swosh a baix a l’esquerra. (Encara que podria ser pitjor i fer servir aquell “España” que Miró va fer per encarrec fa molt de temps)

A pams, com cada any, una mica el pols de cada país, i per ser sincer, crec que ha sigut el pitjor any pel que fa a stands per països, lletjos i poc treballats, el més tronat és el canvi de Flandes, qui no se perquè ha decidit passar a fer lones de plàstic senzilles, petites i discretes com els “amics” de Wallonia. Això si, un Belgium ben cridaner unificava ambdues marques. Qui es sala de tot plegat és França, país convidat enguany i que rebia als visitants amb aquesta torra Eiffel de galetes.

De França en destaco dues coses, la bona pinta que feien les intervencions a les “mini cuines” del saló i haver tingut l’oportunitat de provar uns calissons acabats de fer, en aquest cas, de Roy René.

L’altre apartat a destacar és el de les novetats. Algunes, com les “rellenolas” de Vidal, no en tenia pas res de nou, però segurament pel mercat europeu sí. D’altres, com les “Eye Health Gummies” (Gomes per a la salut visual) de la casa F.Hunziker es venen més aviat com a medicaments amb la incorporació de zinc i vitamina A a les gomes. Hi havia altres variants per a solucionar diferents problemes de fer-se gran.

A la part de novetats divertides, hi ha el mini sushi candy de l’alamana Look-o-look, qui l’any passat ja va presentar la pizza, ho recordeu? El problema d’això és que aquí, amb la varietat de gomes que hi ha al mercat, t’ho pots fer tu mateix comprant les que més t’agradin. Qui també va fer una cosa similar però amb formes més elegants va ser una empresa Belga amb el seu “Sushi Dessert”. Vegeu foto a continuació:

Sí, són unes galetes cruixents amb un 20% de proteïnes. Fabricat per Sunsnack de, és clar, del país de la Red Bull. (Parlant de beguda energètica, a l’stand de les gomes Beauty, que vaig parlar fa uns quants anys, hi havia la novetat d’unes gomes molt i molt gelatinoses amb un sabor de Red Bull molt clavat).

Jelly Belly sembla que té problemes per vendre les mongetes a granel i ara trauran al mercat aquests envasos amb mescles fetes. Pot ser un bon impuls per la marca, que al meu parer, havia quedat estancada.

La vaca “aviadora” de Kastner sembla que ha trobat nous avions per pilotar! hehehe

Look-o-Look, els fabricants del sushi candy i la pizza… ara el pinxo BBQ!

Les noves bosses de la marca francesa Napoleon. Bon canvi, ara només us falta canviar el producte de dins a quelcom més llaminer…

Panda segueix canviant les bosses gradualment, després d’aquelles quan vam comentar aquí al 2013, crec que la seva idea de fer envasos elegants i cuidats és tot un encert.

(Per si ho pregunteu: és l’stand de Ricola, amb una mostra de plantes medicinals)

Això va ser horrible. A més a més, és més car per portar el nom de Sugarpova. No em va agradar gens.

Torrons Alemany i Torrons Vicens, els dos grans del folklorisme català, juntament amb les galetes Birba i Trias. Tampoc han faltat altres empreses catalanes que porten anys anant-hi.

L’empresa mexicana Turin feien molta publi d’aquests bombons, tot i així, van ser força garrepes quant els vaig demanar un per provar-lo… ara que en parli bé la vostra mare, capullos.

La casa Valor, així com Vidal (imatge inferior) i La Casa, enren ben presents amb stands molt vistosos i amb productes que a vegades no veurem al marcat. En el cas de Valor, vaig poder veure el logo nou… opinió personal? Que m’agrada molt més l’antic, la versió reduccionista del nou logo no em diu ni m’aporta res de valor a la marca.

Si gent, hi ha empreses que fan això, vlients que ho compren i gent… que hi ha fotos i ho penja al bloc.