Pastilles de violeta Choward’s

Des del 1930, Choward’s ha estat oferint aquestes pastilles de violeta al públic americà (i països del voltant). Amb aquest sabor, va ser conegut i consumit durant molts anys, encara que avui, per aquells que no esteu habituats al sabor de la violeta hi ha l’opció d’aconseguir-los amb gust de guaiaba, gaultheria (ni deia, ho he buscat per internet: una planta aromàtica de la qual se’n pot fer un te molt bo), llimona, menta verda i menta d’aquella que refresca una burrada.

Tinc poca cosa més a afegir del que ja ha comentat la Cybelle al seu bloc (fa deu anys…). Les pastilles tenen una aroma molt similar a les populars violetas de Madrit però el seu gust és pèssim. No les he trobat massa encertades i no se perquè són tan conegudes, no penso pas repetir-les, tot i que no descarto provar algun dels altres sabors de Choward’s com els de Tropical fruits (Guava) o menta.

Com comentava al començament, els Choward’s varen aparèixer a NYC el 1930 de la mà de Charles Howard a un humil loft de Broadway (dubto si llegir-ho amb ironia o no…). Des d’aquells inicis, avui dia encara segueixen a peu del canó amb xiclets i pastilles rodones per completar el petit catàleg que ofereixen. Aviso als navegants d’un fantàstic tour al “passat de la Internet” anat a la web de l’empresa. No us ho podeu perdre.

Anuncis

Vitalp: caramel d’herbes amb mel

Com passa sovint per aquestes dates, cauen els primers refredats sense febre però amb una tos força molesta. Per aquesta tos, a les farmàcies s’han inventat mil remeis en formats pastilles meravelloses… però res, el millor i més barat és llepar un caramel amb mel.

Aquí al bloc n’hem comentat uns quants, els farcits de mel de Gerió, els Dol’s de Cinfa, els Airz de Lusiteca, els Halls amb vitamines o uns que són del mateix país que parlarem avui: els Ricola amb herbes de la muntanya. Suissa és un país que ha sabut vendre molt bé el privilegiat entorn en què es troba, això li ha servit per donar un valor a tot allò que obté d’ella: les vaques i les herbes. Si, els caramels d’herbes són més bons si porten una bandera quadrada amb una creu blanca.

Aquests caramels durs d’herbes i mel s’anomenen Vitalp, que alhora, és el nom de l’empresa que els fabrica (juntament amb uns comprimits de dextrosa i pols per mesclar amb l’aigua per fer begudes). Vitalp però, forma part del grup Domaco (Doctor Med. Aufdermaur Company) un grup empresarial Suíss que inclou Belart Confiseur, Tiki, Dr.Dolittle’s (res a veure amb el veterinari negre que parla amb els animals) i XL Energy.

Jo personalment no he trobat aquests caramels tan llaminers com els altres, tant per l’efecte del paper exterior com el to de color del caramel. Per ser un caramel d’herbes i mel l’he trobat molt fosc, d’un gust molt fort i amarg que no m’encaixa gens a un caramel. Serà una qüestió de tradicions i per això presenta una textura tan negre, però no és pas el meu tipus preferit de caramels. Ben segur que prefereixo tirar d’altres més nostrats que no són pocs.

Jelly farcit de jelly de raïm

Avui toca anar a l’altra punta del món per provar uns caramels farcits. No és ben bé l’altra punta, però hi ha una bona estona amb avió per arribar-hi. El farcit és gelatinós així com ho és el seu recobriment, sona estrany però clarament és una experiència molt estranya. A la primera mossegada, surt el farcit que també és una gelatina i un cop mossegat aquest segon jelly, explota el sabor de raïm a la boca.

Com em tenen acostumat els japonesos, el gust és increïble, el color és molt agradable i ja us ben asseguro que la bossa dura molt poc. Els 2500mg poden ser perfectament consumits en menys de vint minuts. Val a dir, que avui tinc gana i estic en mode golafre: on.

Segons la pròpia pàgina de Kabaya, el nom de l’empresa prové d’una època en què era molt “cool” fer servir animals per anomenar l’empresa. Ocell, Gos, Guepard serien noms que funcionarien per empreses que volguessin fer un símil entre els productes que fan i els valors de l’animal. Però les associacions que faig en el cas de l’hipopòtam (Kaba / カバ) i una empresa de dolços, no és pas precisament bona. Ho justifico en dos fets: el poc coneixement que tinc actualment dels hipopòtams i una visió massa occidental. De nou, la mateixa empresa ho remarca: havent acabat una dura guerra, la pau i l’amor que desprèn l’hipopòtam juntament amb una cosa dolça i harmoniosa, era el que la societat necessitava i per això va agradar tant.

Els caràcters que fan servir als altres embalatges són obra de Tara Jiro (aka Tarajirou), un artista i il·lustrador Japonès (Osaka, 1969) que va créixer de bracet amb els caramels i aliments Kabaya.

Indubtablement és un producte que repetiré tan bon punt en tingui l’oportunitat. Anar al Japó ja ho he fet i m’he empatxat molt de coses d’aquestes. Ara caldrà buscar alguna manera d’importar-los per consum propi (si, propi! I ja tinc fitxades algunes empreses, vejam… vejam…)

Exemple de l’hipo-cotxe aparcat davant un supermercat. Imatge: Texan in Tokyo

Vivani pasta farcida de llet

Tornem a Turquia, i un altre cop, per provar un altre sabor de les galetes Vivani. Com haureu llegit a les farcides de gerds o de caramel, són unes galetes força populars i es poden trobar a molts llocs… de Turquia i rodalia, és clar.

En aquest embolcall, hi veiem les lletres “Milk” molt semblants a les de Milka, fins i tot, el lila del fons és molt semblant. Però res a veure una cosa amb l’altra, la idea de posar-ho d’aquesta manera és per facilitar-ne la comprensió al client sobre el tipus de producte que es tracta (i vaja, aprofitar-se de la fama de Milka per posar-hi un producte teu, no fotem). Però com que a mi no m’agrada gaire la xocolata amb llet, quan he vist que pretenien assemblar-se a les galetes de Milka, ja he posat mala cara.

No n’hi havia per tant, és una galeta comestible com les altres, només que el farcit, com que no és gaire “fort”, es perd completament. En el cas del caramel o els gerds, que per si sols són sabors potents, aquesta absència no es produïa. Però res, crec que Tayaş Gıda A.Ş ha fet una bona feina i com faig a vegades, afegeixo la foto “friki” de la setmana (per si no n’hi havia prou amb les de la seva primera entrada, avui més selfies a dins de l’empresa turca!)

Carambar: Atomic flavour

Carambar són tota una institució a França, no només pel gust, sinó per les bromes de tall anglès que hi han impreses a l’interior: Iròniques i punyents. Agraden tant, que fa uns anys, la mateixa companyia va llançar un parell de notícies falses (tot coordinat pel director de màrqueting Magali Mirault) que van aixecar molta polseguera. El “catxe” de l’empresa va augmentar molt i la gent en va tornar a comprar (i segurament, comprar. No en tinc dades per dir-ho).

I què és el Carambar? Doncs un caramel tou amb un toc de cacau, de 8 centímetres i vuit grams. La seva massa no és gaire enganxosa i això els posa al grup de pastes toves que podeu menjar tranquilament si teniu la dentadura desordenada (hehehe). El gust d’avui però, és un sabor completament artificial: Atomic (un mix de Cola, gerds i cítrics) que pretén ampliar la varietat de sabors de la casa i arribar a un públic més ansiós a provar nous sabors, com per exemple, jo mateix.

Els seus orígens es troben el 1954 a Marcq-en-Barœul (Al nord de França, a Pas de Calais) a la mà de l’empresa Delespaul, una empresa creada el 1848 per Henri Victor Delespaul. Com passa sovint amb aquestes empreses, si no aguanten, acaben en mans de grans grups, en aquest cas, la tradicional cadena Cadbury, després Kraft Food fins al gegant alimentari Mondelēz International. Val a dir que a vegades, trobo un error associar aquest producte amb el gran monstre Mondelēz, no em pregunteu perquè, és una sensació i quan pugui, m’agradaria explicar-me millor. Mentrestant, podeu anar provant els diferents sabors de Carambar, que són bons!

Barretes de Toffee grans

Entre Malmö i Gothenburg, hi ha una ciutat que es diu Strömsnäsbruk. És d’aquells noms nòrdics tan divertits d’escriure i encara més pronunciar (mode ironía: on), val a dir que de més difícils n’hi ha a Islàndia, però ens quedarem a Suècia. Us vull parlar d’aquests Fudge que m’han deixat la boca aigua.

Són productes de l’anterior edició de l’ISM i estava exposat a la zona de Try Sweedish, un aparador que engloba petites i mitjanes empreses del país escandinau. Herrgårdstoppen AB és una d’elles i fa aquestes barretes de 50 grams amb diferents gustos: vainilla, avellana, toffee, xocolata, maduixa i regalèssia. Jo només vaig agafar-ne dos, sense saber gaire quin era quin, vaja, que el vermell era una maduixa o mora estava cantat. Però dels dos, el millor m’ha semblat el de vainilla, un sabor molt fort i difícil de descriure. A tots dos, el paladar ha notat un regust molt fort de llet condensada i la dolçor del sucre.

He de dir que m’ha encantat el producte, dels millors toffees que he provat fins ara, molt millor que els Cow Tales i els Air Heads. Estic seguríssim que a la pròxima edició buscaré on són els suecs i atacaré les lleixes de tots els toffees que tinguin. Sense pietat.

M&M’s de poma i caramel

Una de les grans coses que té anar al japó és que deixant de banda que són uns hiperconsumistes, les empreses de fora que volen instal·lar-se al país nipó hi fan molts experiments. Un d’ells és aquests M&M’s de poma i caramel.

Coneixia el gust de poma perquè és un clàssic de la confusió (sol ser a l’envàs vermell i la gent a vegades ho confon amb els de maduixa. Depèn del país). Però el toc de caramel que li han volgut posar no l’he notat enlloc, i si hi és, deu ser el que ha provocat la degradació del sabor de poma. No sempre poden ser èxits els experiments, ni tampoc tenen perquè ser acceptats al nostre paladar, però aquest, realment, no li veig la part positiva enlloc. Haurem de seguir buscant els M&M’s rars més bons, i ben segur tindrem una entrada més positiva.

Pels que aneu una mica despistats, M&M’s és una de les marques més potents de Mars Incorporated, un gran grup industrial de l’alimentació que també poseeix Twix, Mentos i Orbit, per posar-ne alguns exemples.