Melody pops de Chupa-chups

Tornem a les piruletes o “xupes”. Existeix “un xupa” per referir-nos a tots els caramels amb pal que s’assemblen al famós Chupa-Chups? Bé, avui potser més que un caramel amb pal parlaríem d’un xiulet comestible.

La gràcia dels Melody Pops, és que un cop desembolicats, pots bufar per la punta i fer un xiulet molt fort. Si a més a més sou creatius, i heu aguantat el curs de flauta que vau fer a l’escola o encara pitjor, aquella ocarina que es va posar tan de moda després, sabeu que tapant tan el forat superior com l’inferior, podeu variar el so que feu en bufar.

Però si passeu del rotllo, o ja us n’heu cansat de fer el notes una estona després, podeu llepar-lo i assaborir aquesta maduixa artificial que val menys que “un duru sevillanu”. Mare de déu el que estan fent amb en nom de Chupa-Chups, no veuen els llombards de Perfetti Van Melle que això no pot ser? Una joguina mola maca, però un caramel lamentable.

Tirol amb jelly de maduixa

Tornem al Japó! Els nous Tirol de maduixa no són tan rars com els que hem comentat anteriorment: els de te verd, els de moniato o els de llet i vainilla, eren d’un llistó molt alt. No sempre es pot abusar, eh? Els d’avui fins i tot, si no us digués jo que són de Tirol, no ho veuríeu perquè no tenen res de japonès. Oi?

Fins i tot, diria que al desaparèixer la quadrícula que tenien anteriorment i substituint-lo per aquest rellotge vintage, les referencies als bombons Tirol desapareix. Però no pas el seu gran sabor! Encara que els asiàtics em solen decebre bastant amb el sabor de maduixa, aquest crec que és lleugerament millor, però ni de conya passaria el tall de bombó de xocolata del que estem acostumats aquí.

Cal tenir en compte que el punt fort és el jelly que porta a dins. D’entrada, després de veure els altres bombons el tipus de farcit que portaven, aquest no podia ser menys. Un farcit com déu mana i un jelly correcte amb el toc de maduixa corresponent. És un gran bombó, ara bé, el posaria a la cua de tots els bombons Tirol que he provat fins ara.

Toffee de menta i xocolata de Kolafabriken

La primera vegada que els vaig veure, em pensava que eren uns caramels de Coca-Cola, o Cola “de la que” sigui. Però evidentment no lligava gaire amb la menta i xocolata que portava el caramel tou.

La mateixa web del fabricant: Kolafabriken i Ronneby, aclareix les coses. Kola, en suec, és un caramel i no precisament els caramels durs que tenim aquí, sinó aquells tous que barrejats amb llet (o sense) anomenem posteriorment toffee. L’empresa de Bräkne-Hoby va iniciar la seva activitat el 1993 amb maquinària de segona mà d’un fabricant de Gränna. Amb esforç i paciència s’han convertit en la primera fabricant de fudge de Suècia, sota dues marques: Engla Gott (una línia d’alta qualitat) i els Kolafabriken i Ronneby, més econòmics, divertits i vistosos que els altres.

Doncs per tractar-se d’un producte d’un rang més baix, crec que l’han encertat molt bé. He arribat a provar autèntica brossa sota el nom de toffee o fudge, però aquesta és un producte molt bo i el toc de menta refrescant i la xocolata (que no em crec que sigui de cacau) és una delícia. Caldrà però, anar de moment a Suècia, a provar-ne.

Mireu el clip i com els fan. Ja sabeu com m’agrada veure els interiors de les fàbriques!

Petit Bit de maduixa

Si us dic que és de Bourbon, no us sonarà gaire fins que us expliqui que són els fabricants del Fettuccine, tant dels de préssec com els de plàtan amb aranyons. Però avui parlarem de la seva gamma de xocolata: els bombons farcits Petit Bit.

Com bé indica el nom, són petits bombonets per picar, per fer un mos, o per provar la mescla de sabors. Cada any, l’empresa japonesa en treu un sabor diferent i crec que alhora, descarta aquell que no ha tingut tanta tirada. Una idea de producció que comparteixo: els sabors d’un producte són els determinants.

El que no s’entén és que encara tinguin aquests de maduixa, que maduixa en té poc a més a més, i el seu sabor no és en absolut, comparable amb la qualitat dels Fettuccine. El que sí que puntualitzo que m’ha agradat, que m’ha semblat idoni, és la mida dels bombons farcits i la quantitat que porten al paquet: onze, si, onze bombonets. Qui deia que arrodonir era maco?

Kerry Gum: energy

Dels pitjors xiclets que vaig emportar-me de la ISM 2015 de Colònia. La fira, que aglutina el millor sector dels dolços i confits del món, hi té lloc també aquells qui sense fabricar cap producte, en potencien el contingut mitjançant conceptes innovadors (únics?) o un màrqueting molt agressiu.

En aquest cas, Kerry Gum, ha comptat amb la imatge de Lukas Podolski(1) per promocionar uns xiclets de sabor horrible però amb ingredients interessants: cafeïna, guaranà i taurina. Una mescla que segur que et manté despert i tot, sense sucre.

Sincerament, com heu pogut notar, no és un bon xiclet per mi. No crec que el comprés mai tampoc per la publicitat. Potser perquè visualment em recorda massa la classe de persones que tunnegen el seu Seat Ibiza i s’empastifen de Paco Rabane de dalt a baix. El posicionament de la marca, en aquest cas, seria l’oposat als meus gustos. Ara bé, el concepte de fer uns xiclets més químics, més farmacèutics i vitaminats és cap on va el mercat dels xiclets, caramels i dolços en general. La gent sempre et demanarà un plus, i tot apunta que aquesta societat estressada d’avui necessiten aquestes coses.

(1) Lukas Podolski (aka Poldi) és fill de polonesos i després de jugar a equips alemanys com el FC Colònia o el Bayern München ha fet el salt a la Premier on actualment (i des del 2012), és davanter de l’Arsenal FC.

Cola candy by Sweet Saha

Aquest caramel de l’ISM d’enguany. Encara vaig tirant de coses d’aquestes perquè em van donar un munt de caramels especialment del pavelló convidat: Turquia.

L’empresa que s’encarrega d’aquests caramels es diu SAHA CİKOLATA ŞEKERLEME SAN. TİC. LTD. ŞTİ., que a partir d’ara em referiré com a Sweet Saha i punt (només faltaria, hehehe). El caramel és dels que s’anomenen “dipositats”, aquí segur que n’heu vist perquè en fan Perfetti amb el nom de Golia Activ, Wrigley (Mars International) amb el nom de Solano o els Zero que recentment han importat de Grècia els bascos Agruconf. La diferència és que pots fer caramels amb acabats transparents però la resta és igual que un caramel normal. En aquest cas, els turcs ho deuen haver fet fer comoditat, ja que la transparència del caramel de cola és quasi nul·la, però el sabor i el paper tenen aquest aire pop vermell que és impossible confondre amb un caramel de maduixa o cirera. No és en absolut, cap meravella, però m’ha deixat el regust de cola una bona estona a la boca. Un producte interessant.

Ja fa temps que comento aquí que Turquía és un país que està pujant amb molta força a escala industrial per l’estabilitat d’algunes zones del país, però que alhora, té moltes mancances democràtiques i que tenen un vici inexplicable d’eliminar qualsevol rastre de cultura diferent de la marcada des de la capital: Ankara. I no generalitzo, parleu amb qualsevol Kurd i us farà cinc cèntims sobre les bondats del govern turc.

Stand de l’ISM 2015 / Imatge de la web de Sweet Saha

Color-rado de Haribo

Després de la bossa de Haribo favoritos, que no em va convèncer massa, avui li he donat l’oportunitat a la bossa Color-Rado (res a veure amb la ciutat de Colorado, eh?). Aquesta bossa conté un assortit de gomes, gomes de gelatina, mescles de goma amb regalèssia i trossets de regalèssia amb altres pastes i núvols tous. Els trossets de regalèssia sola els he deixat per més endavant, m’he limitat a menjar els que van combinats que m’han entrat molt millor.

De fet, ja estava avisat que aquesta bossa no és recomanable als que no ens acaba de fer el pes la regalèssia, però sí que m’interessava els “combos” i quin sabor tindrien. La conclusió és que és bona, i si com jo, no us fa gaire el pes la regalèssia, aquestes gomes mig-mig us aniran de perles.

Compartiu la bossa eh? 300g per una persona al dia és una bomba per la salut. Queda pendent més ressenyes de l’empresa alamana, potser aquest estiu m’animo i amplio la secció que ja toca.