Fettuccine de préssec

Recordeu Bourbon? Una de les 25 empreses de dolços més fortes de l’actualitat? Doncs aquí tenim un altre dels seus productes per complementar el de plàtan i aranyons (el que es fa servir per al famós patxaran). Pels que us fa mandra llegir l’anterior entrada sobre aquestes gomes, sapigueu que són una delícia, sobretot pels amants de l’àcid.

Crec que el truc d’aquesta goma és el petit gruix que té. Això la fa molt translúcida i els colors surten molt vius i clars. Com sabeu, al menjar pels ulls entra molt millor, i les gomes Fettuccine, si no entra per la bossa, entra pel color pastel i dolç (si, hi ha colors que desprenen dolçor) de les gomes.

Aquest gust de préssec no m’ha sorprès tant com la mescla de plàtan i aranyons de l’última vegada, si bé, el préssec que posen els japonesos sempre té un punt especial comparat amb els préssecs roigs i grocs d’aquí. Especialment, si sou amants del préssec de Calanda, aquest serà una bona oportunitat per provar-ne un de diferent, més suau i no tan gustós.

Conde Dracula de Cerdán

Amb el canvi de nacionalitat de Chupa Chups (en mans dels Italians i Holandesos) i els problemes que arrossega Fiesta, si podem parlar d’una empresa solida de piruletes és Cerdán. Fundada el 1914, aquesta empresa familiar ha sabut actualitzar-se a les necessitats de cada moment, i sempre, amb el caramel amb pal com a bandera.

Dels més famosos, trobem els Galaxy Pop, el Footsie boom (o qualsevol que tingués forma de peu), el clàssic Corazón amb aquell gust de cirera tant i tant dolç i el Conde Drácula.

El Conde Drácula és un caramel amb pal (un chupa) amb el sabor característic de cirera dels cors amb un xiclet a dins. La pega d’aquests caramels és que el xiclet moltes vegades queda molt enganxat al pal del centre i pràcticament n’acabes tastant molt poc de xiclet. ha sigut el cas d’aquest Drácula i m’ha fet una mica de ràbia.

El sabor no podia ser millor, però si voleu saber la joia autèntica d’aquest caramel, és a la gràfica que l’embolica. Aquest Conde Drácula que sembla tret d’una pel·lícula de terror Serie B dels anys 80 als EUA. Un paper que va directament a la col·lecció de caramels frikis.

Pobeda bumblebee gummy

L’any 2000, s’inicia l’activitat de Pobeda (Victória) a la ciutat d’Iegórievsk (a la província de Moscú, Russia). S’especialitza a l’elaboració de la xocolata amb una maquinària molt nova i un personal preparat exclusivament per fer funcionar aquestes. En només quatre anys, ha assolit la producció de 50.000 tones l’any i una varietat de productes molt ample, fabricant barretes de xocolata sense sucre, bombons amb pa d’àngel, trufes, bombons de massapà i amb altres farciments, pralinés i productes de temporada.

El seu mercat són els països propers, sobretot de la Unió Europea, però dubto que arribin aquí a curt termini. Les mostres que faig servir són de la fira ISM de Colònia d’enguany (Si no sabeu què és, aquí en teniu una entrada).

La goma no és pas dolenta, però tampoc em diu res especial. Si que té un sabor molt peculiar que no puc arribar a definir… potser algú que conegui el rus em podria traduir el que diu el paper? Hi surt una abella i una poma vermella a un dels laterals. També porta escrit en anglés: Bumblebee Gummy… però ja porto prous anys mirant papers com perquè una cosa tan evident no ho sigui. Tenint en compte que és un producte que no surt ni a la seva pàgina web, i que en general la seva feina són les barretes de xocolata i bombons, no seria tampoc estrany, que les gomes (tipus jelly, però més espeses) no les facin ni ells. Conclusió, que no en compraria pas per molta gana que tingués.

Air Heads de cirera

L’octubre de l’any passat, parlava d’un sabor increïble que havia posat Air heads al seu toffee de fruita pla. Una delícia que segueix superant, per poc, el seu germà de cirera. Vegeu-lo:

Seguint les mateixes característiques que l’anterior, tant en elasticitat com en textura crec que el toffee de Kentucky (igual que les seves aletes de pollastre) és una delícia. No me’n cansaré mai. Algú va a Estats Units aquest estiu i me’n pot portar? 🙂

Per cert, feliç Sant Joan i bona revetlla! Tornem al 25 amb més dolçor que mai!

Oreo Bits de te verd

He dubtat abans de fer una introducció de les galetes Oreo, principalment, perquè avui dia les coneix tothom i són, amb diferència, les galetes més venudes dels Estats Units.

Les primeres galetes, que corrien per allà el 1912, eren fetes per la National Biscuit Company -un conglomerat d’empreses que es van anar fusionant des del 1898-, avui coneguda com a Nabisco i propietat de Mondelēz Internacional. La fàbrica estava ubicada a la 9a Avinguda entre el carrer 15 i 16 de Manhattan (USA), per això, alguns anomenen aquesta illa de cases: Oreo Way. A partir d’aquí, són molts els canvis que ha anat fent l’empresa i la marca, molt normal en el tipus d’empreses de gran creixement i sobretot, multinacionals.

El que us ensenyo avui no són ni de bon tros, les Oreo original. Són més petites (més de la meitat que les originals!) i la seva crema és de te verd. Un te verd que, després de provar-ne d’altres, deixa bastant a desitjar. No, no la recomano, crec que s’ha volgut fer una galeta per pujar al carro de productes fets amb te verd però no ha acabat de quallar, i això es nota. Al bloc de Chcolate Mission els recomanen per davant dels Oreo Sticks. Provaré els sticks i us diré si realment val la pena.

Boles de gelatina recobertes.

Ja tenim el divendres aquí. Avui, després d’uns dies parlant de xocolata, tornem a les gomes. Un cas curiós, com és la novetat aquesta de Fini (deu fer un any i escaig, no gaire més). S’assembla molt a les Pikotas de Dulciora, i deixaré per més endavant quina de les dues em sembla millor.

De moment, les Cerezas ¡deliciosas! són molt bones, m’han agradat tot i que és producte que dura segons a la boca. És el que té ser una goma normal amb unes quantes capes de xarop (sucre?) al voltant. És el més senzill del món, però a la gent li agrada.

Crec que és especialment atractiu els Crunchy Jellies que Fini ha batejat com a Punks, on podem trobar quatre sabors menys el de cirera que es ven per separat i tal com us l’he ensenyat avui. La confusió gràfica i visual amb la bola de Dulciora és molt clara. Inicialment, per Fini serà positiu perquè la gent les agafarà pensant que és la Pikota, però a la llarga, serà una tortura perquè no hauran creat cap univers visual per aquest producte. Eus ací, potser, un dels motius dels Pucks.

Les Pikotas de Dulciora / Imatge: Belros

Sahne Karamellen de Köthen

Des de la ciutat de Köthen (força al centre del país, prop de Leipzig, Alemanya), m’arriba aquesta mena de toffee de llet molt dolç i fort de sabor. L’empresa és International Sweet Trading Verwaltungs GmbH, així que em temo que podem descartar que en siguin els fabricants, tot i que el producte, és molt alemany i polonès. Pels pocs que menjo, és d’agrair que siguin d’aquesta manera tot i que m’atipen molt ràpidament i fan venir molta set. Si els recomano? És clar, proveu-lo, és bo!

Segons els ingredients del paper, aquest producte porta únicament sucre, glucosa, llet condensada (31,1%), crema (4%) i mantega (2,3%). No em pregunteu de què és la crema, però ben segur que és un altre derivat de la llet que fa que tot plegat sigui molt dolç. Com a apunt final… no us sembla extraordinària la vaca feta amb un 3D dels d’abans? Em guardaré el paper i l’emmarcaré per quan em vulgui posar nostàlgic.