Boles de xocolata de Monbana

Després de comentar el nougat tendre de Monbana i les vuit xocolatines de sabors i textures diferents, a arribat el moment de comentar un assortit de boles de xocolata farcides de coses. Res fora de l’òrbita de la confiteria clàssica però d’una xocolata molt bona, com és d’esperar d’aquesta empresa familiar del 1934.

Sis sabors són els que he trobat a una mena de bossa transparent amb una franja rosa amb punts marrons, m’imagino que és una bossa genèrica on hi podem trobar altres productes de la marca. Però trobar-hi aquestes boles en flowpack ha sigut un gran encert. Les aniré comentant segons apareixen a la imatge superior, d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

Bola Pépita au spéculoos, és una bola de xocolata més dolça del que m’esperava amb un farcit de Spéculoos, tranquils, jo tampoc sabia què era fins que llegeixo per internet que es tracta d’una galeta tradicional al nord de França, Bèlgica i regions dels Països baixos i Alemanya. Es consumeix generalment per nadal (però en pots trobar tot l’any) i porten canyella, nou moscada, gingebre i cardamom (entre altres ingredients que poden variar segons la marca i regió). Una bona bola per començar.

La segona, no se perquè, pensava que trobaria quelcom de xocolata negra (m’hauré confós noir amb neige? ouch!) i és clar, m’he trobat amb una bola de cereal recobert de xocolata amb llet i tornat a recobrir de xocolata blanca amb essència de cafè. I no, no ho he notat a la primera ni a la segona bola, ho posa a la web de Monbana, ja que només he notat una bola cruixent de cereal amb una dolçor molt més accentuada que la pépita au spéculoos. Passem a la següent que aquesta no ha sigut massa bona.

Bola grain de cafè, aquesta sí que no tenia cap dubte! Un gra de cafè sencer recobert de xocolata. D’aquestes boles n’he menjat per aquí, d’altres marques i amb xocolata negra molt forta. Aquesta xocolata en canvi, és més suau, amb menys xocolata i la bola més petita. D’aquesta manera, el sabor del gra de cafè agafa tot el protagonisme.

Bola Pralinéa és el nom que li posa Monbana a la bola de praliné que no és més que una pasta feta a partir d’una mescla d’ametlla i avellana confitada amb sucre caramel·litzat. Un cop seca la pasta, es trosseja i es fa servir per posar al damunt de pastissos, bols de xocolata, o en aquest cas, per farcir una bola de xocolata amb llet.

La Pépite au praliné seria una bola encara més cruixent que l’anterior, amb el praliné barrejat a la massa de xocolata amb llet que recobreix la bola de cereal de l’interior. No m’ha entusiasmat gaire la veritat.

El que si m’ha semblat que destacava per sobre de la resta és aquesta Amande cacaotée, una ametlla xocolatejada i amb un segon recobriment de xocolata amb pols molt forta. L’autèntica delícia de l’assortit, és el flowpack festuc i festiu. i fins aquí crec que us he fet una bona introducció de les boles, que podeu trobar barrejades o en caixes petites individuals a les moltes botigues que tenen repartides pel món.

Ragusa clàssic

Al febrer, us comentava un dels bombons de Camille Bloch, el caramel·litzat (Caramélisé). Avui, us ensenyo el clàssic, el que ha fet coneguda la marca i de fet, el que es consumeix més. La barreta de xocolata farcida de praliné i avellanes senceres tallada a petits daus ideals per endrapar com un animal.

La recepta és l’original del 1942, conservant aquestes fines capes de xocolata negra d’un 60% (els suïssos, d’això, es nota que en saben i ho han sabut vendre). És el típic bombó que et desperta els sentits i t’entra unes ganes impressionants de seguir-ne menjant. Per si no en tens prou amb la xocolata de la versió clàssica, tens un Ragusa amb més xocolata. Per la versió noir m’hauré d’esperar ja que per aquí, ha sigut impossible trobar-ne.

Toffeebreak

Fa mesos que tinc aquest producte (i alguns altres més) de la fira ISM. Ho tinc força acumulat i com que s’acosta la calor, tot el que és xocolata m’ho he d’anar menjat ràpid, així que, amants de la xocolata, aneu preparant la llista amb coses que heu de provar.

D’Amstelveen (a tocar de la capital dels Països Baixos), la fàbrica Martinez Chocolatier ens ofereix aquesta barra de toffee banyat de xocolata amb llet belga. Desconec el tret diferencial entre la xocolata amb llet belga i la que no ho és, però la que combina amb aquest producte és molt bona i la recomano.

Toffeebreak és, per mi, una descripció del producte i no un nom que fa justícia a què hi ha a dins. Quan em trobo amb aquest tipus de casos, trobo que s’ha deixat perdre una oportunitat, perquè siguem sincers, Martinez no la veig fent una campanya com la de Danone quan informa la gent que els seus iogurts griego es diuen Oikos, oi? Tot i així, animo els que trobeu la barreta, a provar-la. No són gaires les coses de toffee i xocolata que corren pel nostre mercat.

Boles d’azuki i xocolata amb te matcha

Tornem les rareses japoneses (visca!). Avui us ensenyo la combinació de dues coses molt bones: unes mongetes dolces azuki, les mateixes que es fan servir pels pastissets doriyaki recobertes d’una base de xocolata de te verd molt dolç. La dolçor de les dues coses farà que poca gent li agradi. Jo mateix, que m’agrada molt aquestes coses, ho he trobat molt dolç i que fins i tot, arriba a cansar-me. (En dos dies encara no m’he acabat els 33 grams de producte.

Per els “Matcha azuki chocolate” (明治抹茶小豆チョコレート) Meiji ha triat una caixa, visualment, molt luxosa. Clarament li dóna una categoria molt alta i elegant, però m’ha decebut una mica quan a dins, hi he vist la bossa estàndard i tan poc atractiva. Transparent potser hauria quedat millor, no tan ben protegits, però visualment més maco i coherent.

Les boles, que a la caixa es veuen amb un perfecte verd, surten de la bossa amb aquestes taques blanques, esquerdades o amb poca brillantor. Desconec si és pel viatge que han fet des del Japó o… vist que hi ha altres blocs que les han fotografiat i tenen el mateix “problema”, ja és un defecte recorrent. Tot plegat, trobo que és una gran idea que li falta una mica més de feina per arribar a ser considerat un gran dolç. Un bon producte amb mongetes azuki seria el els Hi-Chew Desert Doriyaki de Morinaga, que vaig comentar fa temps (molt de temps).

Pictolín masticables

Caramels tous, si no són els de Morinaga, em costa molt agafar-ne. Suposo que deu ser que m’he acostumat massa bé. Intervan, molt coneguda pel seu caramel “café dry” o els Picolín masticables sense sucre que vaig comentar fa un any, també fa aquests masticables amb sucre.

Us diré que dels tres sabors que ha provat (i perquè no n’hi havia més. Segurament, perquè algú que li agradaven molts els altres sabors es va posar a agafar-ne com un boig a la botiga i en va deixar sense). I jo feliç perquè em pensava que era una mescla “rara” que havien tret. Doncs bé, a més a més de la pinya, la llimona i el plàtan, també podreu trobar els Pictolín de taronja i cirera.

Dels tres, la llimona i el plàtan m’han semblat molt sonsos, però el de pinya és boníssim. I això que la pinya no és que m’entusiasmi massa. Al començament és molt dur (ja és normal en aquests casos) però de mica en mica s’estova, que també és el més normal, fins que es converteix amb una goma tova força enganxosa que s’acaba enganxant força als queixals. Pel que fa la textura, és un xic rugosa, però a mi ja m’agraden així, quan les pastes aquestes són molt fines no duren res a la boca i els acabes engolint sense pensar. Conclusió, un toffee de fruites que no està malament, però prefereixo la versió sense sucre, més suau i cremosa.

Original Dar-Vida nature

Si sou persones de muntanya i no us agrada aquesta mena de preparats gelatinosos que fan augmentar el rendiment del teu cos, potser us agradarà les galetes Dar-vida. Galetes cruixents amb un 88% de gra de blat, molt saludables i riques amb vitamina B1 (Tiamina).

Deixant de banda el sabor, és una bona galeta que serveix tant per berenar com per snack. Poseu-hi formatge fresc a sobre i una mica d’orenga i ja teniu què picar abans de dinar o sopar. Tot un encert i més saludables que les torrades que venen a la majoria de supermercats.

El 1937, a la localitat de Grosshöchstetten (al Cantó de Berna, Suïssa), Grieb & Co. van iniciar una petita producció industrial de galetes, especialment, d’aquestes integrals que es venien en exclusius llocs dietètics. Els lligams entre els productes de Dar-Vida i el muntanyisme ja són ben presents des del començament: el 1956 l’empresa va formar part de l’expedició a l’Himalaya. El seu creixement va ser continuat fins al 1963, quan va ser adquirida per HUG, una altra empresa suïssa que s’encarregaria més endavant d’automatitzar quasi la totalitat de la seva fabricació.