Barreta de xocolata negra amb taronja

Farà quasi un any, us vaig parlar de les barretes de xocolata de format snack de Torres, les de menta i stevia. En plena eufòria després de la legalització de l’stevia a Europa el producte va ser pioner en el moment i en la combo de sabors. La xocolata, molt encertada pel meu gust, s’ha repetit aquest cop en un sabor més tradicional, les barretes amb petits trossets de taronja liofilitzada i de nou, amb stevia.

Hi ha opinions molt dispars sobre el gust que desprèn l’estèvia, i en el meu cas, he de dir que només m’agrada en proporcions molt petites. Un sobre d’stèvia pel cafè, em provoca quasi arcades, horrible i fa impossible acabar-se el cafè. Ara bé, segons quins productes de brioixeria, xocolata o dolços sense sucre, sol entrar força millor si n’hi ha les proporcions adequades i el regust típic que té combina bé amb el sabor del producte.

La barreta de xocolata negra i taronja tenia tots els ingredients adequats per acabar agradant-me. La línia gràfica entre una tipografia handamde (feta a mà) i uns degradats cridaners de fons entren molt a la moda hipster actual i la seva filosofia DIY (Do it yourself), encara que en el fons, és una barreta de xocolata per combinar amb un tros de pa, de tota la vida. D’aquesta manera, Torras, segueix ampliant el seu ventall de xocolates sense gluten i amb stevia per a tots els públics.

Comprimits d’Orion

Avui tornem al Japó per parlar de caramels pastilles comprimides, d’aquestes que tenen una mica d’efervescència i agraden molt a la mainada. Sovint, porten una dosi elevada de sabor i essència que ajuden a camuflar altres gustos de la boca, per exemple, unes torrades amb molt d’all.

Aquesta petita llauna de plàstic amb una obertura molt similar a les llaunes de refrescos és l’envàs on l’empresa Orion hi posa les seves petites pastilles en forma de bala de fira. Amb aquest rosa pàl·lid més tirant a la maduixa, els comprimits de préssec són aromaticament increïbles, un sabor de préssec madur que m’ha impressionat molt. La durabilitat d’aquestes pastilles és força curta, i si sou dels que us agrada rosegar, crec que la llauna us durarà ben poc. Com a experiència, és un gran win. Aquí però, en pastilles no n’he vist, però ho podeu substituir pels de sidral en pols, que sí que en podreu trobar més fàcilment.

Alerta, no confongueu l’empresa Orion (Orion Corporation) amb la coreana Orion (que va néixer el 1956 per la compra de Pungguk Confectionery, una empresa que ja feia un temps que fabricant dolços). La japonesa és molt més petita, dirigida per Konishi Yasushikai i nascuda el 1957, la seva línia de producció se centra en petites joguines i baratijas amb caramels pels més menuts.

ZotZ

G.B. Ambrosoli és una empresa italiana (concretament de Ronago, a la Llombardia) que fabrica caramels per un públic juvenil i uns farcits de mel molt similars els Farcits de mel de Gerió.

D’entre moltes delícies que fan, els ZotZ (introduïts al públic l’any 1968) és “lo milloret” que he provat aquest any de caramels farcits. El caramel conté una pols d’àcid màlic i tartàric barrejat amb bicarbonat de sodi (sona complicada la cosa no?), quan aquesta pols es dissol a la boca reacciona amb la saliva i crea un bromeig (fa bombolletes) a la boca. És similar a l’efecte dels comprimits efervecents de Meiji, però aquest és àcid i amb més bromera.

Aquí no n’he trobat pas. El que tinc, són regals d’amics viatjadors que ja em coneixen massa i sempre els estic molt agraït. Segons la web de l’empresa, els ZotZ es poden trobar en set sabors: poma, maduixa, síndria, gerds (blaus), raïm i taronja.

Bonus track, així es fan. Video de Youtube.

 

Nougat dur de Nappo

The Wawi Group és una agrupació de tres empreses: Wawi, Nappo i Moritz (res a veure amb la cervesa), amb seu a Pirmasens, Alemanya. Walter Müller comença el seu propi negoci d’obrir una botiga de dolços el 1957 a Zweibrücken i gràcies a l’esforç i a cops d’insistència, ha arribat al que és avui dia, una gran fabricant de dolços de temporada i tradicionals.

Nappo, és un d’aquests dolços tradicionals. El nogat alemany que a diferència del francès, ho presenta d’aquesta forma romboïdal. (Un dia caldrà buscar informació sobre la relació entre els alemanys i els rombes, són ja moltes coses que conec d’ells amb aquesta figura geomètrica…).

Com a dolç m’ha agradat molt. D’acord que la forma és el que més m’ha cridat l’atenció, crec que el nogat tou que hi havia a dins m’ha sorprès gratament. La xocolata és on ha fallat una mica. Crec que és molt bona idea de banyar el nogat amb xocolata: el de Monbana o el Vital podrien apuntar-ho per fer-ne més endavant. Existeix també la versió amb avellana pels que us agrada la crema nutellera. 😛

Dragea de café Gee

Saujania o legalment, Saujania Sdn. Bhd., és una empresa de Malàisia fundada el 2009 i encarregada de fabricar quatre referències que estan conquerint el mercat asiàtic: Altitude, Nicos, Hatch i els que veurem avui: els Gee.

Aquest Gee vénen recoberts per una capa dura de sucre, en principi el que hauria de ser una petita capa cruixent per mi és una bona closca. Massa dura i cal mossegar amb força. Acabo trencant, és clar, el caramel en uns quants trossets i llavors si, després de tenir-los una bona estona a la boca ben ensalivat, l’interior queda una mica toffee, smoothie que en dirien els americans i es desprèn el sabor de cafè (artificial) que té.

El millor dels Gee és el paper, aquest negre que imita un tapís de luxe li dóna un aire de categoria prèmium. Trobo que gràficament és una peça interessant, i ja va ser el motiu pel qual vaig agafar-lo, però com a producte per menjar de nou, no crec que el tingui present.

Les Top 25 marques de fabricants de dolços i xocolata

Des del 1944, Candy Industry s’encarrega de cobrir les notícies relacionades amb la confecció de dolços (caramels, gomes, galetes, snacks, xocolata i d’altres que em deixo però que entren dins la categoria). És una mica el “portal del sector” encara que la caòtica web no li faci gaire justícia. Cap problema, quan es tracta de voler buscar una informació, és una bona font. Darrera aquest portal hi trobem les mans de John R. Schrei, Rita M. Foumia, Michael T. Powell i Nikki Smith, entre d’altres.

És notícia a principis d’any que publiquin un rànquing de les 100 empreses fabricants més potents del sector, jo, en aquest cas, m’he limitat a les primeres 25 i segurament molt de vosaltres us sorprendreu igual que jo, doncs hi ha marques que ni han sigut mencionades al nostre país. Començant pel final, tenim:

CRM Group és una gran empresa de Brasil propietària dels bombons Kopenhagen, Chcolates Cocoa Brasil i Dan Top. A més a més, l’any passat van arribar a una mena d’acord per distribuir la xocolata suïssa Lindt, convertint-lo així, en un monstre de la xocolata brasilera.

Orkla és una de les sorpreses que he vist a la llista, desconeguda fins avui, i empresa reina de Noruega. Amb set plantes de producció d’on surten molts tipus de productes relacionats amb l’alimentació dels quals destaco els que més ens interessa: fruits secs Polly, patates KiMs, galetes Toro, barretes dietètiques Nutrilett i marques que formen part del grup com la regalèssia Panda o les galetes d’Estònia Kalev.

Cloetta ja la coneixeu els que heu seguit el bloc de fa temps, els recents Kex o les barretes Tarragona i Plopp són productes d’aquesta empresa Sueca, de fet, em sorprèn veure-la tan avall de la llista. Ben mirat, si ho compareu amb les empreses que figuren a la llista i que tenen uns negocis molt diversificats, que hi hagi empreses que únicament viuen de les gomes, xiclets i derivats amb sucre és tot un miracle. Senyal que les coses si es fan bé… arriben molt lluny.

Roshen és una empresa Ukrainesa, també vinculada al 100% en la confiteria, de bombons a pastissos i de jellies a galetes. Tot de bona qualitat amb submarques com Turonchik, Roshen Truffle o els caramels Torronccini.

Oh, una altra empresa que hem comentat aquí, la japonesa Bourbon, de qui vam comentar les gomes Fettuccine de plàtan i mora, però que també fan altres maravelles com els Cubyrop, els Baum Roll o les galetes Bear Land. Però quedeu-vos amb les gomes Fettuccine que són la gallina dels ous d’or.

Ferrara Candy Company, és d’aquestes que penses… ja han tornat a escriure Ferrero malament! hehehe, però no, aquesta empresa de Chicaco és de les més potents dels Estats units amb marques com Brach’s, Lemonhead, Chuckles, Red Hots, Jujyfruits… en vols més? Si menges quelcom de Trolli àcid als EUA segur que és seu.

Alerta amb aquesta, la segona empresa més propera a nosaltres (de distància, després de l’Haribo de Cornellà del Terri) és Cémoi. Una empresa xocolatera que es remunta a l’any 1814, de la mà del xocolater Jules Pares.

Torn per tornar a Àsia, dues empreses ocuparan el 18é i 17é lloc, començant per una desconeguda empresa coreana: Crown Confectionery amb un catàleg força ple de dolços com toffees de fruita Mychew Smoothie, barretes Dicha o els Saekom Dalkom, entre d’altres.

La segona d’origen japonés però amb vincles estrets amb corea, ja la coneixeu perquè n’hem presentat fa poc un dels seus productes: els xiclets de pruna. Si, Lotte amb 6.900 treballadors i uns guanys nets de 1.762$ ocupa la 17ena posició.

General Mills crec que no li cal gaire carta de presentació, és un gegant de Minneapolis molt conegut per els cereals. A ells els devem la raresa de fer pintallavis de cacau amb gust de Warm Delights, Fruit Gushers, Lucky Charms i la llista no para de creixer.

Yldiz Holding, una altra desconeguda i un descobriment sorprenent, unes xocolates turques que tenia fitxades i pendents de comentar: Godiva, pertany a aquest grup, juntament amb Ülker i des de fa poc més d’un any, de l’empresa Anglesa United Biscuits (Gold Bar, Carr’s, Flipper Dipper, Twiglets, Digestives, Cheddars…) i de les marques americanes Turtles, Treasures i Flipz. Un gegant en expansió.

Perdoneu, ha mencionat dues empreses asiàtiques… però no us he dit que encara en queda una més! La Orion. Fabricant de molts tipus de pastes de brioixeria, caramels, galetes i barretes amb embolcalls fascinants.

United Confectionery Manufacturers, és el nom de l’empresa més gran de xocolata de Russia, un mercat que creix un 2% anual, encara que estigui dirigit per un règim totalitari. Babaevsky, Krasny Oktyabr (Octubre vermell), Rot Front i Rossiya són els tres pilars que aguanten aquest super grup productor.

Imatge de Dacha Shop

Riesen, Werther’s Original…? Us sonen oi? Clar que si, n’he comentat productes en aquest blog i a més a més, a cada botiga de dolços, en podeu trobar. L’alamana Storck és ja un producte històric a les nostres botigues.

Oh, ja és el torn de les empreses japoneses. La Glico ocupa l’onzé lloc de la classificació i n’hem comentat famoses perles dolces com els Pocky (sobretot de matcha, recordeu?), els Karujyaga (una cosa molt rara de patata) i uns toffees amb ametlles molt bons.

Haribo, suposo que tampoc li cal carta de presentació. Els seus ossos són, molt probablement, el dolç més copiat per la competència. Sempre sota la marca Haribo, són centenars els productes que s’han fet i continua alegrant les cares dels més petits (i ja no tan petits).

Mentos, Happydent, Smint, Chupa Chups, són alguns dels productes de Perfetti van Melle que hem comentat aquí. L’empresa mig italiana mig holandesa arriba a facturar uns 2.197$ l’any.

Si una cosa funciona a Argentina, és Arcor. L’empresa, que és un grup de cinc empreses (Bagley, La Campagnola, Cartocor i Concerflex) amb l’Arcor original de fonaments italians com a eix, especialitzada en gomes, galetes i gelats és líder en aquests segments a l’Amèrica llatina (especialment els països del sud). Com a referència indiscutible dels dolços aquí seria els bombons Bon o Bon.

Lindt, encara que sigui fabricant d’altres productes de dolços crec que tots estareu d’acord amb mi que és aquí, coneguda, per les barretes de xocolata. I si són de les de 70% de cacau millor que millor. La setena posició és per al mestre xocolater suís.

Hershey’s vindria a ser la versió americana de Lindt, només que el seu punt fort és la xocolata rebaixada que tan agrada als Americans. Això i que és molt sovint protagonista en series i pel·lícules del mateix país. Són molt pocs els joves americans que no han menjat les seves barretes! En canvi aquí en veurem ben pocs dels seus productes.

Ja entrem al Top 5 d’empreses, que en aquest cas ocupa la japonesa Meiji de qui hem parlat dels bombons Look, les galetes Kinoko no yama, els comprimits efervecents que tenen una retirada a l’Efferalgan i d’altres que no n’hem parlat. Val a dir que aquí en coneixem els dolços però Meiji és un fabricant alimentari de productes variats molt potents com pastes per a nadons, vitamines de caràcter farmacèutic o begudes.

Nestlé és un altre gegant alimentari que tenim a prop, si no l’he mencionat quan parlàvem del Cémoi és perquè en aquest bloc només coneixem la Neslté que fa barretes de xocolata o bombons. La producció catalana de l’empresa suissa es basa en aigües embotellades (Viladrau), productes per a mascotes o cafè soluble i càpsules Dolcegusto (a Girona i a Reus). Lluny queden les plantes de producció de les increïbles Crunch de te verd! (cara trista).

La medalla de bronze és per l’empresa que porta uns mesos de dol: Ferrero, després de la mort del fundador dels millors bombons més menjats del món (de forma massiva) o la millor crema d’avellanes per berenar (ho sento Nocilla, mai t’hi has esforçat tant com ells), esperem que l’actual propietari ho sàpiga fer igual de bé.

La plata és per la companyia que més hem comentat, sí, ho has encertat estimat lector: Mondelez International. Amb una dona al capdavant (Irene Rosenfeld), l’empresa americana responsable de Trident, dels nefastos canvis de les galetes Principe, els Halls i molts d’altres que queden per comentar factura prop dels 15.000$ i la seva maquinaria no pararà fins a atrapar els primers.

Mars Incorporated és un habitual al primer lloc. De fet, dels 4 anteriors anys que he vist, Mars Inc. sempre està dalt de tot, segurament, ser fabricant dels Skittles, les barretes: Mars, Snickers, Twix, MilkyWay, els xiclets Orbit, 5 i Eclipse, les boles Maltesers i les pastilles de xocolata M&M’s, per citar-ne alguns exemples, t’ajuden a entendre perquè els casi 19.000 $ que factura a l’any la converteix en l’amo i senyor del regne dels dolços. Ara ja teniu una visió del top 25. Més endavant explicaré la resta d’empreses que queden per sota d’aquest lobby del sucre.

Halls vita-c de sabors cítrics

Explicar-vos l’empresa Halls és com explicar-vos què és Nike oi? Bé, deixant de banda que facturen uns 11 milions d’euros, els caramels balsàmics quadrats més coneguts de Mondelēz International han tret una versió de caramels individuals.

Tant per fora com per dins, crec que s’allunyen de la visió de la marca. Ja va passar quan van treure la família XS, algú n’ha vist més? A mi m’està costant força, sobretot perquè busco els XS de síndria i no hi ha manera. Amb la nova família de caramels balsàmics embolicats de manera individual crec que anirà una mica pel mateix camí. Es poden trobar en quatre sabors diferents: eucaliptus mentolat, regalèssia, extra fort (mentol?) i els que m’han semblat més adequats pel meu gust, el de “sabors cítrics”.

Com són? Doncs tenen un paper maco, sense brillantor (mate) i uns colors apagats que li donen un toc “old school”. Una manera de donar a entendre que és una fórmula molt antiga i natural. El caramel de l’interior porta un H gravada que de seguida l’he associat amb la R que porten gravat els caramels balsàmics Ricola, no se quan tardarem a veure altres marques gravant l’inicial als seus caramels, segurament poc. Hehehe. El sabor és bo, com el que podem trobar als caramels quadrats i tenen el petit toc balsàmic habitual als seus caramels. Crec que és un bon producte però no m’aporta pràcticament res més que el que puc trobar a un altre caramel cítric sense sucre d’una altra marca.