Larbee: barreta de civada

Avui us presento una barreta que vaig agafar a l’última edició de la fira ISM de Colònia, en vaig fer una entrada aquí explicant molt per sobre el que hi havia i els productes que vaig poder agafar, els aniré comentant al llarg de l’any. Un d’ells és aquest producte de civada, cereals, xocolata blanca i llet en pols.

A primer cop d’ull, l’efecte que provoca aquests trossets junts és maco. Estèticament és diferent de la resta de barretes que comentem aquí al bloc i té una textura molt airejada, i omple força tot i la seva reduïda mida. El sabor és la gran pega, no se si per voler fer un producte natural o per allò que en diuen “sabors orientals” (sovint ho trobo amb productes que imiten el te verd o similars). La qüestió és que és molt soso i li falta aquest de “sabor” que ens fa tan llaminera una barreta. Potser uns trossets de fruita liofilitzada? Un exemple. De moment, la versió blanca no m’ha agradat, tocarà tastar les altres versiones, especialment la de xocolata, que fa més bona pinta.

L’empresa que ho fabrica és Xinesa: Labixiaoxin Snacks Group, líder amb jellies del país i molt potent amb altres sectors com xocolata, piruletes, i fruits secs com per exemple, els pèsols (si, a Àsia és mengen com aquí les pipes, “all day, all night”). Larbee, com podeu veure a l’embolcall, és la unió d’aquesta empresa Xinesa amb COFCO (convertida en una multinacional amb participació econòmica de Hong Kong. De fet, entre les dues ciutats principals només els separa l’estret de Taiwan). En resum, Larbee (o Labixiaoxin) és una marca que avui dia ja la podeu trobar a molts dels nostres supermercats, fabricant per marques blanques de Wal-mart, Metro o Carrefour. A tenir en compte.

Bombons cubigusto de Venchi

Avui m’he enamorat bojament d’uns bombons. Ja m’havien avisat, però em pensava que se’n fotien i que ho deien per dir… crec que esteu obligats a provar, almenys, un dels productes Venchi. A pams.

La història de Venchi comença a la regió de Piemont (amb Torí de capital) on un ambiciós Silvano Venchi de 16 anys i envoltat de xocolaters comença a demostrar un gran talent en l’elaboració de bombons. El 1878 va obrir la seva pròpia botiga amb un producte estrella, el Nougatine, que es va fer popular molt rapidament ampliant any rera any, la superfície de treball. (No s’explica pràcticament res més d’ell, fins fa ben poc). L’any 2000, Pietro Cussino conegut per les seves xocolates farcides de ron Cunnesi s’uneix amb Venchi, dotant la marca encara amb més mestres pastissers.

Després de més de 130 anys, a Venchi es segueix produint bombons amb la mateixa vocació artesanal que als seus incis. Crec que només per aquesta raó, el sabor dels bombons supera de molt, el que podem trobar aquí.

Els que us ensenyo avui, forma part d’un assortit anomenats Cubigusto triplo, lògicament, per la seva forma quadrada i les tres capes cremoses de cacau, llet i avellana d’origen (avellanes de Piemont). L’assortit es presenta en quatre models diferents, gianduja, moccachino, festuc i l’extra negre. Aquest últim, la gran maravella i el millor dels dos sabors que he pogut provar, l’altre, de gianduja també és espectacular però no tant com el fosc i potent de xocolata negra. El de gianduja però, inclou fruits secs que són la combinació perfecta per la xocolata en temps freds com els que encara ronden per aquí. Un altre detall que us recordo, quan vaig presentar-vos els bombons Pierrot de E.Wedel, us vaig mencionar la pasta Nutella, doncs bé, era (i en alguns llocs encara se la coneix) com a pasta Gianduja.

Galetes farcides Baby Koala

Seguim a la mediterrània, on l’empresa Gerio fa un temps que té al mercat unes galetes molt semblants a les del súper heroi que mirava en Shinnosuke Nohara (Shin-Chan) i que són un “guinyo” a les Koala’s March (コアラのマーチ) molt famoses al Japó.

Aquestes es diuen Baby Koala, i deixant de banda que només va vestit amb una camisa hawaiana, he de confessar que el personatge i el packagins em sembla molt graciós i kawaiià (exigeixo la normalització del verb kawaii, ja). Dins la bossa hi ha cinc peces amb un bon farciment d’una cosa que pretén semblar xocolata. No és cap delícia però és bo pels 10 cèntims que val. Ara, a més a més, els podeu comprar a granel (ho he vist a la web) que deuen sortir millor de preu. Doneu-li un parell de mossegades a veure què us semblen.

Caramels mini sense sucre d’anís i regalèsia

Avui tornem a un altre dels productes que podem trobar a les botigues de llaminadures: els mini anís de regalèssia de Vicentini. Sempre m’han sorprès les pastilles embolicades en forma de caramel per la seva reduïda mida: 0,8 cm de diàmetre. Això si, el sabor d’anís amb la regalèssia (ja sabeu que no m’agrada massa la regalèssia), és espectacular. Ja em sap greu no haver-los provat abans. Ara només em falta els de menta, el de cafè, el de llimona i el de taronja.

Vicentini és una empresa fundada el 1920 per Luigi Vicentini amb seu a Thiene, a Vèneto. Val a dir que Vicentini ja estava nedant pel món del dolç vint anys abans de la creació de l’empresa, per això no és estrany que el 1921 el van guardonar a la ciutat de Barcelona per la qualitat dels seus productes. Actualment, la quarta generació familiar porten l’empresa a temps millors.

Gummy Fruit


Gummy fruits neix amb la febre recent dels jellies embolicats individualment. Després d’anys amb els Gummy de Dulciora a cada botiga, ara ja tenim com a mínim tres marques que fan productes similars. (Cal sumar-hi els Softfruits de Vidal, més endavant).

Per la mida, la forma i l’estat en què es trobaven, em pensava que seria una mena de gomelitas de Fiesta. I ja sabeu que l’experiència no va ser massa bona. Per sort, els Gummy fruits tenien força goma a l’interior i encara estaven tous. Els sabors són un altre tema, a pams.

Dels quatre sabors principals, la taronja i la llimona són els més normals, els que m’han agradat més. En segon lloc, triaria la maduixa, que no se per quina raó, no en tenia gaire de maduixa. I per acabar, el color verd que ningú té massa clar quin sabor és però jo diria que poma… tot plegat, unes gomes de sucre i sense gluten per omplir la bossa de gomes.

Extra cool breeze

Els xiclets Extra porten al mercat Americà i Canadenc dels del 1984, convertint-se aleshores en tot un “hit”, ja que n’hi havia poquíssimes que tenien els recursos i maquinària disponible per fer-ne. També, i això ja segons la seva web, va una de les primeres marques que van fer servir un edulcorant molt intens, fet que els permetia una major durabilitat en el sabor. Wrigley, com sabeu, és lider en xiclets als mercats anglosaxons. Aquest, no podia ser menys.

Si és cert que aquest tipus de productes varien molt segons el país, això passa en el 99% de les multinacionals que fàbriques escampades produint el “mateix” producte amb adaptacions de cada país. L’Extra Cool Breeze, l’estoig de 10 pastilles, el vaig comprar fa poquet a l’aeroport de Londres mentre esperava que sortís el meu avió (La versió anglesa d’Extra no va sortir fins al 1990). Per això pot ser complicat que trobeu aquest producte per aquí, però no us perdeu massa res. La durabilitat és relativa i en el meu cas, segueix dintre dels xiclets que duren poquet (poquet segons els que hi havia abans, perquè ara duren tots relativament poc. Això si, en tens un munt de peces a cada paquet).

Dipper de Vidal

Dipper, vindria a ser els Palitos de la Selva del mercat Ibèric. Fabricat per la ja coneguda empresa de Molina de Segura: Vidal Golosinas, de qui anteriorment hem parlat dels caramels sense sucre Lacrême o els xiclets farcits Zoom.

Tan la textura com el sabor del Dipper és força bo, una mica com els Chewits. És un producte que he menjat des de petit, fos aquest o els Palotes de Damel, i m’agraden força. La veritat, però, és que ja no se’n veuen tants, i això que als cons d’aniversari, quedava super bé.

La família Dipper inclou molts tipus de productes, però perquè ens quedi clar, és el nom que reben tots els caramels tous de Vidal. En trobarem de diferents sabors en el clàssic pal llarg: síndria i maduixa. També es poden trobar en tires planes i llargues, format stripe de maduixa, síndria i cola. I per acabar, Dippers de mida petita embolicada en doble llaç com si fos un toffee de fruites. Tot plegat, crec que crea molta confusió aquest nom per productes, a parer meu, tan diferents.

Aquesta versió la tenia pujada a l’antiga col·lecció de caramels que havia iniciat fa uns anys a Flickr. Si el compareu amb l’actual, crec que gràficament, els productes Vidal, així com el logo, van a més. Enhorabona.