Marija Tiurina

Vint aliments diferents, vint sabors diferents. Aquest és el projecte que ha fet la il·lustradora i creadora de videojocs Marija Tiurina a la pàgina Neon Mob. Com podeu veure, és una fusió del kawaiisme japonès i pop-food (o menjar popular): hot dogs, pratzels, cafè i gelats són només un petit exemple de la col·lecció. També podeu trobar els dibuixos amb una tècnica més pròpia de l’sketch (esbós) reproduïts en plats de porcellana.

Però no s’acaba aquí. El menjar és una constant en les seves obres gràfiques, com al logo d’Animal (un lloc on diferents artistes hi han deixat la seva versió) o els kitchen doodles, per posar-ne un parell d’exemples dels molts que podeu trobar a la seva pàgina web.

Mini neules de Gottlieber

Espero que ja hàgiu paït tots els torrons de nadal i que hàgiu guardat neules per sucar-les al cava per cap d’any. Però si això de neules amb cava no us sembla gaire sensat, avui us presento les mini neules farcides de Gottlieber. Concretament: Gottlieber Spezialitäten AG.

L’empresa fundada per Elisabeth Wegeli és suïssa, de la ciutat de Gottlieben, a tocar Liechtenstein, Àustria i Bavaria. Gaudint de les vistes del llac de Constança des del 1928, i fabricant les millors neules (wafer rolls, en diuen) de la zona. A partir d’aquí, l’empresa ha seguit la tradició de passar en mans de les diferents generacions familiars i expandint la seva gama de productes, tots, derivats de la pasta de la neula (per exemple, els cons pels gelats).

Les mini neules d’avui, venen embolicades individualment amb un embolcall flowpack i segons la web, en un sortit de tres sabors: praliné, cafè mocha i gianduiotto (pasta de cacau, sucre i avellana (però també nous o ametlles). Tradicional xocolatina piemontesa). El vermell, és el praliné, suau i donant molt més protagonisme a la neula que el propi farcit. Seria per mi, un sabor clàssic, mentre el negre, un d’especial que NO va inclòs a la mescla habitual, conté un farcit de xocolata negre increïble. Per sort, tenen una botiga online on podré seguir comprant els “Black special grand cru” pels segles dels segles. No ho dubteu, els productes de Gottlieber val la pena provar-los!

A tall d’anècdota, el Gianduiotto, és la mateixa pasta que fan servir Ferrero per les seves boles daurades o els ingredients de moltes cremes de cacau, com ara, la Nutella. Segons la Vikipedia, l’encariment del cacau de l’Amèrica del sud va portar a molts confiters a buscar-hi una solució que no afectes la qualitat dels bombons (o elaborats similars), fet que a Torí (Piemont, Itàlia), va consistir a incorporar-hi avellanes, molt típiques de la zona (una mica com a Reus). Per acabar, us deixo amb un vídeo de la Schweizer Radio und Fernsehen on es veu la fàbrica i el seu sistema de treball:

Chewits de groseller negre

Els Chewits, són uns toffees de fruita o com en diem aquí, uns sugus per la mateixa raó que als EUA en diuen taffy o els anglesos un chew: que és el nom de la marca més popular.
Els que us ensenyo avui, van ser llançats el 1965 (segons la Wikipedia) i fabricats a Southport fins al 2006, on va tancar la fàbrica per anar a Levice (Eslovàquia) on s’ha convertit, de llarg, amb la més gran de totes les que te repartides en 5 paisos, amb més de 650 treballadors i 19.800 tones l’any.

Els de maduixa, taronja, plàtan i groseller negre (o riber negre) són els sabors populars de la marca, si bé, també podem trobar Chewits d’altres sabors com macedònia, coca cola o gelat.

Dins del pack de chewits, trobem petits chews embolicats amb la cara d’en Chewsitsaurus, molt divertida i que segur que agrada molt a la canalla. A mi de petit em fascinaven els dinosaures i ara, segons quines troballes posen al National Geographic, em posa la pell de gallina. Tornant al tema, la seva textura és suau, molt similar al Sugus que tenim aquí i s’enganxa molt poc a les dents.
Llàstima que costa molt trobar-lo aquí (el meu és de fora, així que tampoc us puc dir un lloc a prop per aconseguir-ne.)

Chewits és un producte de la multinacional sueca-finesa Cloetta, fundada inicialment per tres germans suecs i després fusionant-se amb la finesa Fazer (molt grans i amb productes molt bons aquests també). Anteriorment, he comentat les Kex de Cloetta i, sense massa èxit, unes altres barretes que podeu llegir aquí.

Tubs picants

Ja fa temps que comparo algunes gomes amb els famosos «tubs» o «rajoles» que menjo, però per ser sincers, poques vegades se de quina marca són. Ho compro a granel el 99,9% de les vegades (hi ha coses que comprar-les en bossa em sembla una estupidesa).

Avui he fet una excepció. On vaig sempre, he demanat que em diguessin de quina marca era, i sorpresa (o no tant), de Fini. Aquesta empresa doncs, fa els tubs de regalèssia picants més bons, de moment. I espero que segueixin així força temps. En Manuel Sánchez Cano es mereix un aplaudiment

Batamutka de E.Wedel

Amb el fred que fa, oi que és maco de parlar sobre tropicalisme? Doncs crec que faré una prolongació del que vaig comentar el dimecres. Sense anar fins al Japó, a Polònia hi ha la marca E. Wedel, us sona perquè no fa pas gaire que vaig comentar uns bombons farcits de cacauets trossejats: els Pierrot.

Doncs bé, avui és el torn dels Batamutka, que són una massa blanquinosa amg gust de coco. No són, pel meu gust, tan bons com els Pierrot, però tenen el seu què que els fa interessants. Hi trobo a faltar una mica de xocolata, la capa finíssima que porten aquests crec que és filar molt prim, una mica més de generositat en el cacau faria el bombó deliciós. Els Pierrot això no es notava perquè la massa que contenia els trossets de cacauet també contenia xocolata, de manera que compensava el que podia faltar a l’exterior.

Estic avisat que he de provar els “Ptasie Mleczko” també de la casa Wedel (que pertany al grup Lotte), que vol dir més o menys “Llet dels ocells” i tant la seva gràfica com l’ocell que apareix en l’anagrama de la marca-producte prové d’un conte folklóric eslau. El que no veig tan ben treballat, és el paper d’aquest Batamutka, què suposem que vol dir? Una papallona amb un punt lila… i de fons hi ha un grup de papallones molt apilonades que serveixen per crear una divisió entre el lila i el blau, tot plegat molt misteriós.

Pocky de xocolata i coco

Avui ja em disculpareu de la qualitat de les fotos. No em vaig poder resistir gaire la temptació d’aquesta delícia de xocolata (de llet, però força bona) amb coco. És del millor que he comentat de Pocky en aquest bloc (de moment) i crec que és obligat que els tasteu una vegada, com a mínim!

Que la caixa inclogui palmeres (o l’equivalent per donar una estètica tropical) i, en aquest cas, uns cocos, és un dels factors força inexplicables que em porten a comprar productes d’aquests. Ja poden ser les pitjors galetes del món… si tenen palmeres, ben segur que acaben a les meves mans. De totes maneres, mirant una mica a la xarxa, he vist caixes més maques, sobretot, el que deu ser la versiò anterior a aquesta. La podeu veure al bloc de Grocery Gems.

Els bastons són els que coneixeu dels Mikado, els bastons de tota la vida amb rugositats incorporades (trossets de coco) i molt i molt aromàtic. Com a “pega”, crec que l’alt percentatge de sucre (6g) i les calories que porta (117 kcal) són un factor a tenir en compte els que teniu tendència a consumir moltes coses d’aquestes.

Mentos choco & caramel

Avui tenim un altre producte de Perfetti van Melle, els italians que van comprar fa uns anys la catalana Chupa Chups, treuen el Mentos de xocolata en dues versions, una en xocolata blanca (que no he trobat i tampoc m’entusiasmi massa la veritat) i l’altra en versió toffee.

Novetat? Ho he estat mirant i no en fa gaire pinta. Com diu en Kev al seu blog, són molt similars els Meller, que… oh sorpresa, també són de Perfetti. És a dir: perfectament podríem estar parlant d’un mateix producte amb envasos diferents. Fins aquí no em molesta, ja que jo el que vull és un producte farcit de xocolata, fet que aquests Mentos tenen molt regular. La xocolata està excessivament dura i l’he d’acabar llepant igual que el caramel amb el qual va recobert. Per mi, estan molt lluny dels Mentos originals.

Pel que fa els sabors, no està malament, té un bon aromatitzant i després d’una bona estona, tot queda ben “estovat”. Depèn molt de la persona i de com vols els dolços, però jo no tinc tanta paciència per aquests, a banda que queden bastant enganxosos a la boca. Com a novetat de Mentos, em sembla una bona tria però no li asseguro massa èxit. Hauria de provar les versions de Fruitella i Toffo per tenir-ne una valoració més extensa. Mentrestant, podeu pagar els més de dos euros que m’ha costat la “joguina” per provar-los (em consta que hauria de valdre 1€, algú ho pot confirmar que n’hi ha per aquest preu?)