Menú de begudes refrescants Meiji

Avui tornem a parlar de Meiji, som a l’estiu i qualsevol envàs que porti gel o gelats és ideal per aquest final de més horrible, calorós (encara ha sigut prou fresquet…) i anormal (ha quedat clar el que en penso de l’estiu? Gràcies).

Les gomes de xocolata (cobertura blanca de fet) són petites gomes de sabors, en aquest cas, gomes de maduixa, cola i raïm cobertes d’aquesta xocolata blanca pintada de color pastel segons el sabor. L’apunt final a la bola és l’afegit d’un abrillantador (cera d’abella o un derivat alimentari) per donar-li aquest “brill perlat”.

Encara que pels dibuixos, m’imaginava alguna cosa més àcida i fresca, que portes dextrosa o xylitol com els xiclets, per exemple, però no. No té res que em recordi que són sabors de gelats més enllà de les tres copes il·lustrades de la caixa.

No és el millor que he provat de Meiji, ans el contrari, tendeix a ser un dels pitjors productes que he provat. Si, serà molt probablement aquesta cobertura amb poc sabor i la minúscula goma interior que s’enganxa abans no tens l’oportunitat d’assaborir-la. Les he provat totes tres, i n’havia fet foto per comentar-les posteriorment una per una. Però no fa falta, tots tres sabors estan per sota de l’esperat, i no ho tornaria a comprar, sols m’ho tornaria a menjar si m’ho regalen o em conviden.

Les boles de cola, que podrien ser de caramel o café perfectament.

Els de raïm, que la gràcia és que per ells és un sabor clàssic i aquí és més aviat una raresa.

Nota: Mirant altres caixes i combinacions de sabors diferents, he vist que aquestes caixes no són les característiques de la col·lecció de gomes toves xocolatejades, sinó que correspon a unes sèries més “experimentals” i de marketing. Els originals, els que crec que val la pena provar, són els Gummy Choco de tub com els que podeu veure a la imatge d’aquí sota.

Foto de Cybele, autora del Candy Blog

Menjar que s’assembla a l’Iggy Azalea

Avui la xarxa m’ha deixat bocabadat. Hi ha un tumblr (un servei per fer pàgines web, com wordpress, blogger o tants d’altres) que fan comparacions de l’Iggy Azalea (coneguda pels seus videoclips a base de remenar molt el cul) i menjar. Aquí n’he posat algunes de bones, que m’han fet gràcia i crec que heu de veure:

L’Iggy i una albergínia.

L’Iggy i un pastís Red Velvet (com es diuen en català?)

Iggy i una caixa de galetes Oreo.
Iggy vestida com un plàtan amb punts marronosos.

L’Iggy i una base per fer lasanya sense coure.
Iggy i un envàs de Fruit Stripe

Iggy i uns talls de peix (platejat)

Iggy i un xiclet mastegat

L’Iggy i un bol de noodles

Iggy i una llauna de pollastre enllaunat

Iggy i un tall de salmó

Iggy i uns taffy de maduiza i plàtan. Ep, s’assembla més aquests!

L’Iggy vestida com un gelat Zapp
No deixeu de mirar la pàgina original, sempre l’estan  actualitzant! Food that looks like Iggy Azalea.

Puccho (ぷっちょ) d’aranges de Kumamoto

I tres! Acabo la trilogia de Puccho amb aquest d’edició limitada. Després de parlar del Puccho de llimona i de shikwasa, avui en Kumamon (la mascota de la prefectura de Kumamoto(熊本県)) ens presenta el sabor d’aranges (Citrus paradisi o Pomelo, en castellà), un fruit cítric que es planta molt a la zona. (La relació és similat a la que tenen les taronges amb València).

M’agrada com apareix en Kumamon a l’envàs, com si tot ell ho fos i donant un negre intens a tot el disseny. De moment, és el millor que tinc d’ell després d’aparèixer al post de charaben i als Tirol (チロル) de moniato i mongeta vermella. A més a més, per si no ho havia comentat en una entrada abans, en Kumamon va guanyar el premi de la millor mascota nacional (si, aquestes coses existeixen) l’any 2011, per davant d’en Bary-san (un pollastre que representa la ciutat d’Imabari, va guanyar el primer premi el 2012 i la Nishiko-kun (una cosa molt rara… vaja, rara com el nom de la ciutat que representa: Nishikokubunji de la prefectura de Tokyo)

Cada un dels caramels tous, alguns en diran toffee, per la textura suau i cremosa, venen embolicats individualment amb un paper platejat que porta imprès la mascota d’UHA Mikakuto disfressat o fent coses divertides. En Puccho fent el hipster, dutxant-se, fent el ninja o patrocinant el partit Pirata. De tant en tant també surt un jugador de beisbol plorant i assenyalant no-se-que al cel. Bizzarro total.

Dins del caramel tou, hi ha gomes petites d’aranja. Una mica em recorda els trossets de fruita que posen als iogurts. Ja heu vist aquests dies com funciona l’empresa d’en Puccho (ぷっちょ), mascotes a punta pala, estètica i Folklorisme per un tub. Ja espero els propers sabors molt ansiosament! I posats a esperar, ho faré com en Kumamon, amb una aranja gengant banyant-se al meu costat:

Kumamon i una aranja en plan relax. Clic a la imatge per fer-la més gran.

Puccho de shikwasa (ヒラミレモン)

Segon dia de Pucchomania! Avui és el torn dels Puccho de la família fruti, les que recreen escenes tradicionals i folklòriques del japó (no em feu dir ni èpoques ni de quina era pertanyen, no sigueu tan dolents).

Si a l’anterior, als de iogurt hi havia un meló hokkaido vivint al bosc en solitari (considero el potet de llet com una mascota) i alimentant-se bàsicament del que l’envolta (bàsicament de peixos que compartia amb el seu col·lega ós) en aquest envàs l’escena és molt més animada i festiva: Representa a grans trets, les tradicions de l’illa d’Okinawa (冲縄県): la varietat de fruites cítriques, les danses de màscares, arbres que neixen del mar (en una mena de delta) i escenes típiques d’una zona costanera. Tot plegat ho podeu anar assimilant llegint qualsevol guia sobre l’illa.

El sabor, naturalment, és una raresa cítrica que només es troba en aquesta illa del sud del Japó (recordeu que us vaig comentar que dins el mateix país, hi ha sabors de Puccho que només pots trobar en diferents regions? Doncs aquest n’és un). En aquesta illa, entre molts altres fruits, hi creixen uns cítrics molt famosos i apreciats, els de shikwasa (ヒラミレモン). No se exactament com descriure el sabor a partir del caramel tou, però a internet algunes persones l’han descrit com una mandarina verda, això, explicaria perquè el farcit té un color verd clar.

Estic orgullós d’aquesta edició limitada i temporal de Puccho. Un gran encert, el segon millor. Demà l’últim del paquet d’UHA Mikakutō Co. Ltd. (味覚糖株式会社).

Fàbrica UHA Mikakuto / Fotos superior i inferiors: Arc-No

Puccho de llimona Yuzu (柚子)

Heheheh (riure de trapella). Ahir em va arribar el paquet amb els 3 tubs de caramels tous (de tipus Sugus, per entendre’ns) de UHA Mikakuto. Per qui no se’n recorda, UHA prové de Unique Human Adventure, mola oi?

El d’avui és un caramel tou compost de tres experiències, un recurs que ja hem vist anteriorment als Puccho de fruites tropicals i els Puccho de iogurt. En aquest cas, la massa és d’un groc lleugerament ataronjat molt intens, igual que l’aroma de llimona Yuzu (un híbrid entre mandarina i aranja, que en japonès i xinès s’escriu així: 柚子), que tan bon punt he obert el paquet he pogut apreciar. Ei, apunteu-vos el, és el millor dels 3 que m’han arribat i no m’he pogut estar de menjar-ne mentre els feia fotos.

La primera part, la del sabor, és boníssima, el farcit de iogurt que li dona el toc creamy, també és ideal. El que ha fallat, aquell punt que dius: llàstima… que quasi et poso un 10! És que en el farcit hi hauria d’haver una mena de boles petites i àcides que no he trobat, o són tan petites que no s’aprecien del tot. No vull dir que el caramel tou no ho sigui (perquè l’és), només que esperava que aquest fos una bomba àcida d’aquestes impactants que et deixen la llengua feta un nyap.

L’envàs, per descomptat, segueix al nivell increïble de la marca. En Puccho està al seu particular parc aquàtic de llimones Yuzu (柚子) mentre el logo incorpora una mini llimona tallada amb dos ulls i cara de sorpresa (o de flipada). Tot molt ben equilibrat i agradable. No és casualitat el seu èxit!

Baix en calories, alt en llana

A l’abril -podeu veure que ja fa temps- a la web This is colossal, especialitzada en noves tendències o si més no, extravagàncies visualment atractives, en Christopher Jobson escrivia unes breus línies sobre el treball de la Jessica Dance amb col·laboració amb el fotògraf David Sykes.

L’entrada a la web deia així: La directora d’art i maquetadora (modelista) Jessica Dance redefineix el significat del menjar confortable amb aquesta nova sèrie de recreacions de punt amb llana de xai d’aliments comuns que, des d’una certa distància, gairebé podrien passar desapercebuts i semblar reals.

El projecte és una col·laboració amb el fotògraf d’aliments David Sykes i està destinat a revestir (o millor dit, maquillar) la sensació dels cafès i restaurants britànics de menjar ràpid, amb un toc de llana.

Cremosa de Chupa Chups

Fa molt de temps, força abans d’obrir aquest bloc, col·leccionava els caramels per fotografiar-los i pujarl-os al Flickr. El temps, em va acabar portant a parlar-ne d’ells, ja que moltes vegades acabava oblidant quin sabor o aspecte tenien (els dolents no, aquests em quedaven gravats al cap).

Un dels productes que em fa més ràbia no haver comentat aquí són els Cremosa de Chupa Chups. La marca Cremosa, propietària de Chupa Chups i alhora de Perfetti Van Melle, va ser registrada per aquest últim des de Lainate (Milà, Lombardia) a l¡octubre del 2002, així que dedueixo que és a partir d’aquesta data (més aviat el 2003) quan el producte surt al mercat.(1)

Caixeta de caramels farcits Cremosa / Foto: Gondola digital

Els Cremosa, són els productes de Chupa Chups que ells consideren de sabors cremosos (és a dir, productes làctics: amb iogurt, llet, nata…) però paral·lelament, van aprofitar el renom de la marca Chupa Chups per fer el primer “producte sense pal de Chupa Chups” i farcit.

Dels pocs anuncis que he trobat a internet / Foto: Annitasarro

Pensat fredament, és una parideta, però alguns s’entossudeixen a anomenar-ho marketing. Per fora són molt similars als Solano, als Werther’s o tants altres caramels dipositats amb la particularitat de ser una mica més alts per poder-hi posar el farcit de xocolata. Són sense sucre, tot un detall i estan (o estaven) disponibles en tres sabors força clàssics: Maduixa, Toffee (el que apareix a la foto), Menta (que surt a l’anunci) i Cafè (n’hi ha un altre que surt a un altre anunci, aquí, que sóc incapaç de veure). La valoració no la puc fer, ni tampoc puc recordar com era el farcit, però tot em fa pensar que tenia unes similituds amb els Choco Glee de Yupi, comentat aquí al seu dia.

Anunci dels Cremosa en caixetes sense el sabor menta però amb un altre desconegut. / Foto: Annitasarro

(1) Qui vulgui, pot comprar la marca, porta des del 2012 “lliure”. Esteu avisats.