Nocilla sticks

I acabem el Maig amb un producte que m’ha portat forces anys enrera quan menjava dia si, dia també, un pot de Dip Dip tornant a casa després de l’escola.

Imatge de Katadores

Nocilla, ara n’està venent com els que veieu a la foto, amb els pals força més petits que la versió de Bollycao de Panrico (la pàgina web conté faltes ortogràfiques, esteu avisats). Tot s’ha tornat més pocket, més per degustar que no pas… per “atipar”. Ho dic perquè no només la versió de Nocilla és més petita, sinó que la seva competidora directa “Nutella & Go!” també l’ha fet d’una mida “de butxaca”, semicircular, que li permet allargar el producte amb una versió amb “suc / beguda”. D’aquesta manera, sembla que Nutella s’ha espavilat una mica més, i ha aprofitat per crear l’autèntic “kit de berenar”.

Aquesta imatge és de collita pròpia, com sempre si no porta peu de foto.
Nutella format petit, Nutella “& Go!” / Imatge: Coś słodkiego
Format del Nutella amb beguda “Nutella snack & Drink” / Foto: Zomg Candy

Desconec la qualitat, sabor i textura de la versió de Nutella, però aquests sticks amb la Nocilla que porta m’han agradat molt. Els bastons tenen un punt de torrat molt agradables, molt més preparats que els “picos” que podeu trobar per acompanyar l’ibèric. La xocolata és clavada a la Nocilla d’untar (segurament, això és el que t’esperes, oi?) i la proporció, tot i ser més petita, m’ha semblat l’ideal per fer un mos, els 35g no es fan curts, però sempre, sempre, sempre, sobra xocolata.

He remirat un parell de coses a la xarxa per mirar si existeixen altres productes de Nocilla més enllà del clàssic pot de crema de cacau o aquests “sticks”. Buscava més aviat un co-branding amb alguna altra marca, com per exemple, l’ús de Nocilla per la xocolata de les Flakes, unes galetes de Cuétara (no se si podem parlar de co-branding quan les dues marques pertanyen al mateix grup empresarial…). Tot plegat, m’ha recordat que es tracta d’un nou rellançament de la marca als “joves” (i no tant) d’avui que va començar fa un any amb el redisseny del seu logo per l’agencia catalana: Little Budha.

Flakes, de Cuétara amb Nocilla / Imatge: El Publicista

Nocilla, avui dia propietat del grup empresarial Nutrexpa, va ser creada al 1967 pel grup Starlux com una copia (clarament) de Nutella, creada al 1964 pel grup Ferrero (si, si, el de les boles daurades).

Edito (17·8·2014): Podeu trobar els nous DipDip de Bollycao aquí.

Apunt: El núvol del logo, com jo l’anomeno, no és més que una llesca de pa vista des de dalt i… untada de crema. No ho veieu tampoc oi? Ja deia jo que no podia ser l’únic que no ho veia…

Mars

Avui dia, tres milions d’aquestes barretes surten diàriament de la fàbrica que Mars Incorporated te a Slough (Anglaterra), al mateix poble (o ja ciutat?) que les va veure néixer el 1932 a la mà del fill de Frank C Mars: Forrest.

Barreta que molts heu provat, segur, i que deixant de banda la xocolata, té un caramel espectacular, que mesclat amb la galeta farinosa de base, el converteix amb una de les delícies més grans que un pot trobar al supermercat, benzinera o màquina expendedora del nostre país.

És, de les marques Top 25, la que conté menys grasses saturades per cada 100g i això que, un cop menjada la barreta de 51g, servidor queda molt tip. No us passa a vosaltres també? No se si cal recomanar-la… es recomana per si sola, i sempre en repetiré. La bona feina troba sempre la seva recompensa.

La publicitat de Mars, un yeyeye / Imatge: FunMunch
Increible proposta de Demy Sapthu: Treure la Marca i deixar que cadascú personalitzi el seu packaging.

Kokochi: xiclet de matcha sense sucre


Uf! Molt content d’aquests xiclets Kokochi sense sucre amb sabor de matcha! Llàstima que només inclou 8 làmines molt (massa) fines per poder-los gaudir un temps prou raonable, deixant de banda que val el pateix que un paquet de Pocky.

Espectacular el detall ratllat de relleu al xiclet.


El producte és de la casa Glico, els que també han fet els snacks de patates blaves/violetes i que vam comentar el mes passat: les Karujyaga.

Jadel: Bombó toffee

No en sabia res, i avui els he trobat, allà amb el clàssic paper daurat que acompanyen tots els toffees i caramels cremosos: Jadel. Algú en sabia res? Que no sigui d’Olot vull dir.

Copio, de l’únic lloc que em sembla prou seriós: Croscat, informació de l’empresa que ho fabrica: El bombó Toffee Jadel s’elabora (des del 1978) a l’ermita de Sant Francesc prop del volcà Montsacopa, de manera totalment artesanal a Olot, capital de la Garrotxa. Se’n poden degustar 5 sabors (en tinc ganes!) únics i diferents: ratafia (serà estil Russet?), de cafè amb llet, jackents (amb xocolata per dins), de pinyons o el típic de xocolata. La recepta dels nostres bombons Toffee ha anat passant de pares a fills (des dels mestres Jaume i Adelaida) i s’han elaborat sempre amb ingredients naturals. (…)

El toffee és bo, el sabor una mica massa dolç pel meu gust amb un petit problema, s’enganxa molt i no és tan tou com d’altres (com el super nocilla, per exemple), val a dir que és dels que m’han durat més estona, que és d’agrair. Si teniu la sort de trobar-los, proveu-los, almenys, és un producte que s’ha fabricat relativament prop de casa.

Ermita de Sant Francesc (Plot), foto de Joano Montano

Les putes receptes de la iaia

Doncs això, no ens passarem el dia comentat només dolços oi?, també cal menjar bé, oi? Doncs aquí teniu el llibre de receptes de cuina més ben parit del món mundial. Segur que a partir d’avui el menjar us surt genial. Les putes receptes de la iaia està enganxant a molts joves, i juntament amb el candy Crush, segur que d’aquí un parell d’anys Catalunya estarà plena de cuiners amb estrelles Michelin.



Podeu començar amb un Postres per gordos, que és com acabarem tots d’aquí poc.

Tirol (チロル) de moniato i mongeta vermella

He tornat a tenir, (de fet, ja fa dies) uns bombons Tirol (チロル) a les mans. En vaig provar el 2012 quan vaig començar la meva addicció a tot el que tenia (o volia fer veure que contenia) té verd aka Matcha. Llavors tenia una perspectiva molt diferent de les coses amb té verd, però amb els anys he pogut comprovar-ne molts sabors i textures diferents, amb sensacions i experiències bones i dolentes per a cada un d’ells. i això perquè ho explico? Perquè m’està passant ara amb els productes de moniato.

El moniato en si, no m’agrada gaire, l’evito tan com puc però si cal menjar-ne, es fa i punt. Quan un producte conté moniato, o un producte rar (o poc comú a Catalunya) el que n’espero és alguna cosa totalment diferent i amb l’esperança de trobar un sabor que em sorprengui. Ho van fer els Crunch de matcha fa poc, ho poden fer molts en un futur pròxim. En el cas dels Tirol de moniato i mongeta vermella, no m’han causat aquesta sorpresa, ni ganes de tornar-ne a provar.

Un bombó de moniato i mongeta vermella? wtf? Com ja vaig introduir al post de postres japonesos, l’Ikinari Dango (いきなり団子) és un tipus de Wagashi (和菓子) fet amb una base de moniato i mongeta vermella per sobre. El fet que sigui una elaboració complexa, més digne de pastisseria, trobo força complicat traslladar-ho a un dolç produït industrialment. De fet, crec que per l’I+D de l’empresa, ha sigut un autèntic repte, per això m’he de treure el barret quan veig els dos pisos amb dues textures i sabors diferenciats en un bombó dipositat. Si mai heu tingut la sort d’anar a una empresa on fabriquen els bombons dipositats, veureu que, com més farcits porta un bombó, més complicat és que quedin tots bé. Doncs, per sort meva, els quatre Tirol que vaig tenir, estaven molt ben fets i presentats.

Varis Tirol apilonats, imatge de: 365 awesome things about Japan

L’altre punt interessant dels Tirol, com ja heu vist al llarg dels anys en el bloc, és el disseny i aquest punt de Kawaiisme que desprenen els embolcalls asiàtics, concretament del Japó. En aquest cas, han acompanyat el bombó amb amb un os, i no ho han fet perquè si, té una explicació: El dolç, que es pren generalment durant la cerimònia del té (茶の湯), és típic a la prefectura de Kumamoto (熊本県) situada a la quarta illa més gran al sud del Japó, amb un dels volcans actius més grans: l’Aso (1592 m). Kumamoto, en caràcters japonesos, comença per ós (熊) i, simplificant una mica la parrafada que tenia preparada, vindria a dir: el rugit de l’ós.

Conclusió: l’ós és el símbol de la regió (Kumamono), com l’àguila ho és pels americans i el panda pels xinesos. I ara si, per acabar, un plat amb Ikinari dango de debó arrebossats i cuits al vapor.

Plat amb 4 peces d’Ikinari dango / Imatge de Travel guide.

Daim: ametlles amb xocolata de llet

Les barretes Daim (conegudes a Suècia amb el nom de Dajm) són unes barretes de mantega d’ametlla cruixent recobertes de xocolata amb llet (massa llet, pel meu gust. Sempre ho dic). Em va sorprendre el gruix… són ultra primes en comparació a la resta de barretes que he anat comentant, i crec que, a hores d’ara, són les úniques que podeu trobar d’aquestes característiques als supermercats.

Daim ara pertany a la gran multinacional Mondeléz International, però els seus orígens remunten a l’any 1953 a l’empesa Marabou, empresa sueca de qui ja en vam parlar un producte als inicis d’aquest blog: les barretes de xocolata Japp, igual que llavors, la xocolata segueix sent un tema que m’allunya molt dels sabors nord-europeus, no entendré mai tanta dolçor (mode ironia: on).

Nou disseny de les Freia / foto: Scandinavian Design Group

A tall históric, use deixo amb un fet curiós: La marca, Marabou, va ser fundada pel xocolater noruec Johan Tron Holst (1868-1946) qui ja havia posat en marxa la mateixa recepta de xocolata a Noruega sota el nom Freia, amb gran èxit. (En la mitologia nòrdica, Freia és la deessa de l’amor i la fertilitat).

Maco, maco i original / Foto: SDG