Ptaschka jemmy: souflé i melmelada banyats amb xocolata

Després d’una estona intentant buscar el significat de “Ptashka Jemmy”, entenc que és un nom que deu sonar, en rus, a un tipus de pasta gelatinosa o melosa. Si no és això, algú m’ho pot comentar i encantat d’editar l’entrada.

El “ptaschka jemmy” és un dolç molt elaborat, està format per una base suflé (soufflé) i una melmelada (jelly) al damunt. En acabat, porten un banyat de xocolata negra al damunt. Sincerament, deliciós, m’he quedat amb moltes ganes de menjar-ne molts! :__(

Després de comentar els Rich Feeling i els Fudge de Dôma, crec que Zhytomyr, des del 1944, ha fet una feina fantàstica en els seus productes. Espero veure’n a les nostres botigues ben aviat, puix que ens estem perdent productes dels bons!

Interior de la fàbrica. Impressionant!
Anuncis

Cremi: toffee de nata fresca

Cremi són uns caramels sense sucre que fabrica Virginias, una empresa de Reus fundada que va començar (com la gran majoria d’empreses de dolços) amb una botiga al centre de Reus l’any 1932. Des de llavors, l’empresa és una de les líders de producció de productes sense sucre, de galetes a torrons, passant per xocolates i caramels.

El sabor de toffee i nata que hauria de tenir és acceptable, el caramel, de forma, color i textura és molt similar al Solano, sense l’embolcall, seria molt fàcil equivocar-se o molt difícil de saber quin és quin, visualment. Per la imatge de la marca i la cura de la gràfica m’inclino més pels Solano, però de sabor m’agrada molt més els Virginias, però al final, el que acaba manant en aquests tipus de productes on sóc molt menys selectiu en les marques, és quins trobo primer a la botiga i/o m’ofereixen un millor preu.

Bosses de Cremi / Foto: Eurogourmet
Caramels Solano tradicional / Foto: Gominola Ourense

Mixmo: dispensador de dolços

Mixmo és un servei de pic’n’mix per a dolços, concretament de gomes. És originari de Suècia però rapidament s’ha expandit per tot Europa per ser un sistema “higiènic que manté totes les propietats dels dolços”.

No és un sistema que veurem gaire aquí, on no tenim tantes manies en compartir les caixes de gomes amb tothom i tolerem el pic’n’mix semiobert (compartiments que es poden tapar) i els cistells (Aquests que pots trobar a les fires i a algunes parades del mercat, com el de la Boqueria, per exemple).

Parada de fruits secs i dolços de La Boqueria / Foto: Petjades de Barcelona
Una persona preparant el seu pot de Happy Pills / Foto: Tendencias.tv
Una altra imatge de pic’n’mix semiobert a una de les botigues Happy Pills / Foto: El tornillo que te falta

A banda de màquines, Mixmo ofereix un catàleg de productes, entre molts, la cara de la seva mascota amb una textura gomosa de sabor llimona i taronja. No se qui els ha fabricat, i no cap empresa a la ciutat de Ljungsbro (prop de Linköping, Suècia) que en fabriqui, però són bons i la seva textura en mastegar és suau i permet assaborir els dos sabors a la perfecció.

Les gomes! Que bones!

Aquí teniu un video que van gravar a la fira ISM 2013, on es pot veure com funciona el sistema:

Galetes Principe: mort innecessària

El logo nou ja l’he vist als nous paquets, aquesta imatge és antiga.

Després de parlar de les Pim’s, em vaig quedar amb moltes ganes de pujar una entrada a les galetes de crema de cacau per excel·lència, les Principe (de fet, ja ho havia comentat al març del 2013… casi 365 dies he tardat!). I crec que ara, amb més raó, es mereixien una entrada perquè… han canviat l’envàs… a pitjor. No se quina mena d’estudi ha fet Mondeléz International que els ha portat a fer un paquet amb l’obertura lateral, però els que ja estàvem acostumats que l'”abre fàcil” no fes “abre” ni fos “fàcil” ens ho mirem amb molt d’escepticisme.

Imatge per recordar com de bones… eren les galetes!

Segons la pàgina web, les noves Principe són un 35% més grans i tenen un 40% menys de grassa. Llàstima, el greix és un bon ingredient per donar sabor a les coses… si la gent es preocupa tant pels greixos que menja… que canviï els seus hàbits alimentaris però que no demani galetes-porqueria saludables! Com a mínim, els que les gaudim les volem originals amb tot el greix vegetal que calgui per menjar un paquet diari. 🙂

El nou envàs, força més gran i gruixut que l’actual (no tan agradable d’agafar)
Mostra de com haurem d’obrir i tancar ara les galetes. Hahahaha

NO HO DIC NOMÉS JO! Ja han començat a sortir persones indignades per aquest canvi, per començar, al financialfood.es, val a dir que el nou canvi també és gràfic i en aquest punt, bastant més encertat. Curiosament, fent una recerca ràpida i poc profunda (val a dir), he trobat aquest petit gràfic de l’evolució del princep: (no recordo el link, si algú el troba, m’ho pot deixar a la part de comentaris i editaré posteriorment l’entrada).

Evolució: obrir de cames… 😛

Edito amb imatges del nou envàs que ja podeu trobar a la gran majoria de supermercats! Jo segueixo pensant que el canvi és penós…

Fins aquí, deixant de banda que ja no es pot veure la marca “Principe” d’un sol cop de vista, podem apreciar per on s’han d’obrir les galetes Incipe…
Treure les galetes té la seva gràcia, poques galetes es poden treure per davant, ara bé, com que no han pogut solucionar el tema de les galetes trencades (i ara es trenquen més perquè porten un 40% menys de greix, però un 40% més d’aire…), els trossets que surten (o salten) en treure les galetes s’enganxen a la pestanya que suposadament ha de servir per tancar de nou el paquet…
I aquí tenim, el paquet de cap per avall amb una pestanya que no es pot tornar a fer servir per la poca adherència que té i les restes de galetes que hi queden. Com diria aquella dona: olé tu, oooole tu!

Ricola: menta de les muntanyes

Seguim com ho vam deixar la setmana passada, amb coses saludables pel coll ja siguin refrescants o de mel. En aquest cas, tornem amb la casa Ricola, de qui ja vam comentar anteriorment els caramels de mel i herbes, avui ho fem amb un de menta de la muntanya, com tothom sap, la menta és una herba típica de la muntanya, sobretot a suïssa (mode ironia:off)

Cito literalment de la web: Un inconfusible i agradable (de plaer, no de benestar) gust de menta acompanyada d’una suau frescor. La menta deu la seva particular naturalitat a les muntanyes suïsses de les quals procedeix. Juntament amb una barreja de 13 herbes (mode troll: on) de Ricola, aquest caramel té beneficiosos efectes per a la boca i la gola.

Doncs crec que ja està tot dit. Gràficament també és atractiu, té un aire Ricolesc que tothom pot identificar amb una empresa del paradís fiscal més potent del món, juntament amb la lletra R tan característica de la marca gravada al caramel li dóna un aire de Ric, vull dir, de producte Ricola.

Pastilles de menta Usher

Usher, és una de les 4 marques que formen el Grupo Ercus, és mexicana i des del 1902, amb el llançament de les pastilles de menta que podeu veure avui a l’entrada, s’ha mantingut líder al mercat dels dolços a Mèxic i a gran part dels Estats Units d’Amèrica gràcies a l’empresa al detall més gran del món: Wal-Mart.

La pastilla no és més que aquestes planes, comprimides amb uns relleus a sobre a l’estil Bayerisme, estil que consisteix en posar el teu nom com l’empresa farmacèutica Bayer formant una creu… com volent dir… fem coses mèdiques, saludables, etc.

Amb una mica de sort podreu veure el Bayerisme a la pastilla.

No se si fou Bayer la primera empresa a fer servir aquest anagrama per la seva marca, però de ben segur que és la que n’ha globalitzat l’ús, fet que ha provocat una allau de còpies impressionants, fins a tal punt que servidor ja n’està una mica fins als nassos…

“A buen sueño no hay mala cama”, com volent dir…

Jelly Belly: Cervesa de blat

Ja que ho he vist comentat a Candyblog i a Zomg candy, dos blocs que segueixo, i que ho vaig dir a l’entrada de l’ISM 2014, avui em disposo a parlar de l’horrible Jelly belly de… cervesa. Reconec que l’idea és fantàstica, i ja ho va dir la Dominique Zamora a Foodbeast al 2012: el patrocini a Harry Potter va disparar la marca a fer sabors cada vegada més atrevits, sense cap mena de risc en què el sabor fos dolent perquè el furor que feia la marca en aquestes campanyes era tan positiva que valia la pena.

Millor no parlem del disseny dels envasos…

El problema del “daft beer” és que no té res de birra, no se si les Pabst Blue Ribbon que tant corrien a Manhattan són les que beuen a tots els Estats Units (espero que no, i que tinguin més bon gust cerveser… però haurien de tenir olor i sabor de… Hefeweizen ale. Ni de lluny.), però aquests jelly fan la mateixa olor que la samarreta que portaves el divendres de festa. Una espècie d’olor d’aixella suada amb llimona. Si ho acompanyem amb el to ocre brillant amb purpurina dels jellies, la cosa ja és de traca.

No sabeu si és un Jelly Belly? Apren a identificar-los aquí i aquí.
Imatge de Jelly Belly
Pobres mexicans! Captura de pantalla de la web de jelly belly
Promo web jelly belly

La conclusió és que no us el recomano per res del món, si no és per putejar algun “amic”, fer alguna broma “malparidota” o realment sou molt dolents i voleu fer passar un mal moment algú.

Imatge cedida de Jelly Belly a abcnews.com

De totes maneres, si voleu alguna cosa “estranya” a la línia dels sabors “atrevits” de Jelly Belly, el que aplaudeixo, i trobo encertat, és el de Tabasco. Aplustufant! Com diria aquell. Això sí que és un bon combo de color, textura i sabor!