Mike and Ike: nou envàs

En plena campanya dels tic tac (sobretot a TV3), m’arriba la notícia que els Mike and Ike han modificat la seva imatge. Els Mike and Ike, com molts ja heu notat, és originari dels Estats Units d’Amèrica (concretament de Bethlehem, Pennsylvania), creats per l’empresa Just Born Inc al 1940. També són fabricants dels Peeps, Hot Tamalers, i d’altres… perquè veieu quin peu calcen!

Els Mike and Ike són aquests supositoris xiclets, en forma de bala, de colors i diferents sabors. Com que és un producte que el tinc pendent de tastar i valorar, us deixo amb un parell d’imatges de l’envàs vell, el que hi havia fins ara i el nou (amb la versió de Mike and Ike farcits, també).

(Aquest no se d’on surt… però m’agrada molt, tan les fruites animades com el ratllat del fons)

L’envàs antic (al menys, el més antic que jo conec)
Els que hi havia fins ara.
Els nous amb el rotllo seriós i futurista…

Com a nota final, us deixo amb dues notícies. Aquí, podeu llegir una petita crònica de la Rosa, del bloc ZOMG candy (en anglès) d’en Nelly amb els M&I, i aquí la notícia a la web de underconsideration sobre el nou envàs i l’anunci que acompanya tot aquest canvi.

Soyjoy: directes del Japó

Soyjoy ha començat amb força. Després de les presentacions que es van fer a Barcelona i Madrid (“cronificades” per en Flapy del conegut bloc flapyinjapan.com). La barreta de soja i fruita està agradant i sembla ser que cada dia guanya adeptes gràcies a les campanyes de mostres que es fan constantment a diferents centres i esdeveniments vinculats (o no) a la cultura asiàtica.
La barreta no és un invent caigut del cel, el producte (fins fa poc) es trobava sempre a llocs “especials” i recomanats per a “nutricionistes dietètics”, aquestes botigues que et venen la soja cinc vegades més cara perquè si.

Al mercat local, el podeu trobar en 7 sabors diferents: goji, taronja, maduixa, plàtan, poma, gerds i cirera. Per les campanyes que fan, sempre que volia provar un sabor exòtic estava esgotat(entenc per exòtic, sabors poc “normals” en productes de snack com el goji o els gerds), però què hi farem vaig agafar el de poma aviam què tal…

Primer de tot destacar que l’éxit de Soyjoy és l’embolcall, no té l’aspecte “farmacèutic” que solen tenir els productes dietètics i/o de soja i el logo no intenta semblar cap tipus de planta, o arbre, o el que sigui que el director de marketing cregui que “desprén natura i salut”. Potser el fet que sigui japonés(*) posa ordre i disciplina el desgavell que hi ha avui a nostre mercat. En segon lloc, la barreta conté farina de soja (of course…) i algunes barretes poden arribar a tenir el 40% de fruita (força per un snack, no creieu?)

(*)Japonès? Si. Soyjoy és una marca de Otsuka, una empresa que té la central a Tokushima, a l’illa de Shikoku i entre d’altres productes (sobretot begudes), fabrica aquest deliciós snack. (Clar que si aneu al Japó, podreu provar més de 10 sabors diferents!). També és una empresa molt activa a la xarxa, ho podeu comprovar per el seu bloc, la pàgina de facebook i el compte de twitter. (Important twitter per si voleu aconseguir mostres GRATIS, hehehehe)

Dôma Fudge de Jytómyr

Fundada al 1994, “ZhL” ALC és una de les 5 empreses líders de confecció de dolços de Ucranïa: caramels, bombons, barretes de cereals, galetes, i un llarg etcétera de productes que exporta a molts païssos, entre els més destacats: Alemania, Israel i Russia.

El Fudge Dôma (Dôma Вигадки) és el que em toca provar d’aquesta empresa, i he de confessar que supera les meves expectatives inicials. Per textura, sabor, color i fins i tot, per l’ideal tamany del fudge a l’hora de menjar. Encara que el vermell ens sembli un de “maduixa”, és el fudge de chocolata amb llet amb un sabor de chocolata, molt més bo que el classic (aquí, de color lila). I si, els heu de provar quan en tingeu l’oportunitat. I si no els trobeu, ja sabeu a quin país heu d’anar a visitar aquest estiu.

Que el producte porti el nom Dôm (Dôma) que vol dir “casa” (ho diuen a la web, no se ucraïnès) hi és perquè “la paraula implica escalfor, comfort i una pila de moments agradables” (traduit literalment de la web, us deixo a vosaltres aquests plaers a casa, hahahaha)

Si voleu donar-hi un cop d’ull (i per si han tret novetats després de l’entrada aquesta) us deixo amb la pàgina de facebook i la web.

El Cronut i els dolços de Catalunya

Doncs després de la febre Muffin, sembla que el sector del dolç ha trobat una nova febre per anar a berenar als llocs més “in” de la capital catalana. El “Cronut” ha fet el salt al diari Ara, i això indica que d’aquí un parell de setmanes ja els trobarem per tot l’indiexample.

La notícia però, ha tret un tema molt interessant: dolços originals. Això és el que busquen els del diari, i us animo a participar-hi. Aviam si en treiem novetats o ajuda a difondre els dolços de casa.

Blong

Avui us torno a parlar de Peccin, una empresa del Brasil molt gran que d’entre molts productes dolços que fabrica, hi ha el xiclet farcit. Per la forma, mida i pel tipus de farcit, molts pensareu que és similar als melons Vidal. Res més lluny de la realitat, són molt similars. El que els diferencia, és el sabor.

El primer de tots, he agafat el de maduixa (morango) perquè per experiència, és el que determina si una empresa sap posar essències als seus productes, o no. En aquest cas, ha passat la prova, però res espectacular a mencionar. Xiclet farcit com molts d’altres, i un farcit prou “gran” per notar-lo al mastegar. El color, molt intens, molt més que els seus companys.

L’altre sabor que em feia més curiositat provar ha sigut el de raïm. No és un sabor gaire freqüent, aquí tirem més al sabor de la mora per aquests casos on cal fer una macedònia de sabors. Deixant de banda que el color era lamentable i que m’ha tret molt les ganes de seguir provant-lo, he de confessar que és un gran sabor, no gaire similar al raïm, però agradable i amb ganes de provar altres coses amb aquest sabor estrany.

L’últim, la menta (hortela), que te tot el que he mencionat anteriorment però s’ha quedat a mitges amb la frescor. Potser en van fer servir massa pels Nitro Feras i tenien l’estock esgotat…

He vist que n’han tret uns de triple sabor, pels colors i l’embolcall, tinc moltes ganes de provar-ho, i potser d’aquesta manera acabarem donant la justícia que es mereix Peccin.

Jelly bubble gum

No hi ha dia que no em sorprengui. Acostumat a mirar les coses dolces de fora, no havia vist, fins fa relativament poc, que l’empresa gironina Gerio, ha tret uns xiclets amb jelly al damunt.

Navegant per la web, he trobat que hi han dos sabors: maduixa i síndria. Jo només us puc parlar del de síndria i he de confessar que és molt bo. Però com molts xiclets, la seva durabilitat és molt baixa. Potser aquest és el motiu perquè moltes empreses han passat del xiclet individual a bosses i pots de molts i molts xiclets? Perquè ens passem la vida mastegan com si fossim Sir Alex Ferguson a la banqueta?

Notícia per entendre què hi fa Ferguson a un article i bloc com aquest: http://www.lasprovincias.es/v/20130524/sociedad/chicle-20130524.html

The last gum
Sir Alex Ferguson