Pocky Panda

Per acabar el mes de gener, tenim un (nou) producte del país del sol naixent. Sóc dels que a vegades havia pensat que Pocky i Mikado eren diferents, (de debò us penseu que m’havia fixat amb el Glico que hi havia a les dues caixes? ha!). Estèticament són molt diferents, Mikado va ple d’excessives referències nipones: el nom Mikado, la bandera Japonesa i la (horrible) tipografia imitant els Kanji. Els Pocky per la seva banda, és un conjunt de lletres de pal sec, ordenades i amb una accentuada curvatura que permet identificar-ho de lluny sense problemes, en  aquest cas, hi hem de sumar que té un panda dibuixat, fet que el col·loca dintre dels productes d’estètica Kawaii (què és Kawaii?)

Després d’obrir la caixa (m’ha fet llàstima i tot, estic pensant en compra-ne un altre només per tenir-lo tancat… o obrir-lo per sota), m’he trobat amb la bossa plena de pandes impresos, això a la canalla els encanta! No entenc perquè aquí es passa tan per sobre aquest detall tan important.

Doncs això, que oberta la bossa, m’he trobat amb uns Pocky amb els pals de galeta de xocolata coberts de crema amb trossets de xocolata enganxats a sobre. Deliciós i casi el que m’esperava trobar, dic casi perquè la xocolata m’ha decepcionat una mica… molt suau pel meu gust. Però això ja son gustos personals i de preferència. El pròxim cop ja buscaré el de «Kuchidoke» (amb molt de cacau) o els de «Ichigo» (maduixa) que després de veure’ls a quasi tots els blocs sobre dolços, crec que seria lleig que jo  no ho fes.

Pocky és un producte d’Ezaki Glico Co. Ltd., una empresa Japonesa que opera des d’Osaka i a part del Pocky, fabrica gelats, xiclets, pastillatge i una cosa que m’ha sorprès que sigui tan comentada: vitamines per esportistes, de fet, és fins i tot els orígens del nom. Riichi Ezaki va iniciar el negoci de la confiteria a partir del glucogen que tenien les ostres, d’aquí la raó del «Glico» al costat d’Ezaki al nom de l’empresa.

Puccho de iogurt

Avui provem de nou una delícia de Puccho, aquesta vegada de iogurt. Ja he comentat altres productes de iogurt aquí i aquí, però aquest és extremadament addictiu. Si ets dels que t’agraden els “Griego” de la casa Danone, aquest el supera de molt. La textura al començament és força més dura que els altres Puccho que he provat, però un cop l’ensalives a la boca, la massa es torna esponjosa i desprèn el sabor de iogurt.

El que he trobat a faltar és les boles. A l’envàs ho posa (jo m’he basat en la il·lustració) i creia que seria com els de Fanta i ramune, però no, és més aviat un “Sugus” de iogurt, amb un sabor molt bo.

Aprofitant que nosaltres també estem al facebook, us recomanem la pàgina de Puccho, i d’aquesta manera, a partir d’ara, si també coneixem la fanpage de l’empresa/marca, ho posarem.

Mini mentos de taronja, llimona i poma

Mentos, i per provar diferents sabors, els mini. L’opció d’agafar un pack més petit era únicament per poder-ne provar més sabors, perquè la quantitat  de 6 unitats a cada paquet fa riure, quan normalment en menges el doble… Si  bé, millor que els individuals que ja vaig comentar una vegada, és.

Anem analitzar els sabors:

El taronja, que ja havia provat abans, em va semblar força a la mandarina, hi ha gent que creu, erròniament, que és el mateix… doncs no. La taronja té un punt d’acidesa molt peculiar i no és pas fàcil de trobar “copies de laboratori” que igualin al sabor real. Però aquí Perfetti ha tirat pel dret i ha posat taronja a la mandarina i “avall que fa baixada”.

El verd, de poma, és brutal. És com les pomes Granny Smith àcides, quina delícia. No hi ha cap dubte que l’han encertat, a part de ser un sabor que m’agrada molt, la textura pròpia dels mentos i la gomositat que tenen només fan que l’experiència encara sigui millor.

I per acabar el groc de llimona,  que a més de no ser tan àcid com el de poma, és força soso. Sort que el color (quin remei, groc a la llimona eh?) m’agrada molt.

Totes tres paquets fan una família molt sòlida. La marca Mentos és coneguda arreu, no només per estar en mans d’una multinacional com Perfetti van Melle, sinó per mantenir-se fidel gràficament amb una tipografia simple, entenedora i sense variacions al llarg del temps en totes les diferents formes i maneres d’envasar les pastilles de colors.

Softbons

Aquests dies els he fet una mica de llàstima a casa (mode ironia: on), i m’han portat caramels per recuperar-me… o perquè faci un post d’una santíssima vegada. Els “regalets” són aquests Softbons d’Haribo. De fet, és l’última cosa d’Haribo que esperava que em portessin, no són fàcils de trobar (per aquí) i tampoc és el producte per la qual es coneix l’empresa alemanya que té una seu a Cornellà del Terri (Gironès) des del 1985.

A la bossa, no hi havia els ingredients, així que més o menys he tirat per creure’m el sabor a partir dels colors ja molt estandaritzats: el verd de poma, el groc de llimona, el taronja de taronja, el vermell de mora (maduixa no ho crec, o al menys, és molt diferent de la maduixa normal) i el blau que no us se dir què és, però és molt bo. Tot plegat ha sigut ràpid de menjar, molt ensucrats pel meu gust, i els sabors de baixa intensitat que no et deixen la llengua destrossada després de menjar-te mig quilo. (Si, és que quan m’hi poso, m’hi poso de debò a menjar gomes…)

Buscant infirmació, he vist que Haribo també és propietària dels Maoam, aquells caramels de goma dura famosos per les il·lustracions eròtiques entre fruites.

Caramels a la xarxa (formes i gràfica)

Les festes de Nadal arriben a la seva fi, les rebaixes ens ho confirmen i la gent ha consumit en 15 dies, grans quantitats de sucre (va, siguem realistes: i alcohol). Ara toca tornar agafar la forma, i nosaltres, el costum de comentar caramels.
Però com que tampoc volem entrar de cop a comentar el que més ens ha agradat aquests dies, comentaré un recull d’imatges trobades a la xarxa:

He trobat un fort creixement de persones que comparen formes de caramels i gomes entre diferents companyies, i a mi m’han entrat ganes de fer-ho també, a “Bol de sucre” se’ns gira la feina! A continuació, uns quants exemples:

Sóc molt fan d’aquesta beguda de plàtan, bé, del plàtan més que de la beguda. Quina delícia de mascota, hehehe.

Però d’aquesta altra no se si ser-ne gaire fan, és el mateix porc que fan servir els moviments anticapitalistes per representar els banquers o multinacionals… i en fan un gelat? És el gelat dels poderosos? O una frikada com una catedral? És el disseny de gelats més rarot que he vist de moment…

I per acabar, dos envasos igual d’inquietants, un gelat de blat de moro o amb crispetes? I l’altre, l’envàs que de lluny sembla de botifarra blanca amb nous:

.