Bombó de te verd, de Tirol

El te verd és com una religió, o t’agrada a o no t’agrada, si ets del que no, evidentment no t’agradarà però si ets dels que t’agrada… tindràs dubtes amb aquest Tirol.

El bombó és molt elegant: Un embolcall de plàstic brillant amb una impressió d’un jardí japonès amb el sol ponent-se li dona molta categoria. Desplegant aquest primer cobert, automàticament també surt una segona capa d’un paper metal·litzat que per la cara que toca el bombó té un polsim verdós molt viu, el mateix que tenyeix la xocolata.

El quadrat de xocolata Tirol, per la part superior, té un relleu quadricular amb parts que s’enfonsen i deixant les altres com si sobresortissin, un joc d’ombres que segueixen la línia de “alta confiteria” que desprenia l’embolcall. A la primera mossegada, notareu el “clec” que fa la bona xocolata al trencar-se, i a dins, un jelly amb una mica de sucre. El jelly  és força elàstic i això ho notareu quan intenteu acabar de partir el bombó. Clar que, ben mirat, sempre podeu posar-vos tot el bombó de 9 grams a la boca #golafrestyle). La durada de tot plegat, no passa dels 3 minuts a la boca, i això que jo m’hi he passat una bona estona intentant trobar el punt intens de té verd. Segurament és una cosa de gustos.

Jo quan provo un caramel o un xiclet, sempre espero la “traca”, que és el punt més saborós i impactant del caramel. Els xiclets ho tenen a les primeres mossegades, però als caramels i bombons cal esperar una estona, especialment als bombons, que a vegades fins que no t’has empassat tot el producte, no notes el sabor autèntic. (D’aquí que moltes vegades, durant el “mastegar” no es noti bé el sabor d’aquestes coses, cal respirar-ho bé).

En el cas dels bombons i caramels japonesos (podríem dir orientals?) que he anat provant aquests dies, estic notant que els sabors són, en comparació als sabors d’aquí (sud europa), molt i molt suaus, però amb l’avantatge que això dura constantment des de l’inici fins al final de l’experiència.

No us se dir al final si el té verd és bo o és dolent, us puc dir que no és dolent ni és extraordinari, es pot menjar i si me l’oferissin de nou, me’l menjaria sense dubtar-ho, però, m’haurien de seduir molt perquè els tornés a comprar, quasi segur que abans provaria una altra cosa.

Si us agraden les coses de te verd, aquí en teniu un bon munt. / Foto: Helen Silivren

PD: Com que es tracta d’una edició limitada, no n’he trobat altres blocs que parlessin del Tirol de te verd, però sembla que els de xocolata amb avellanes i els de Toffee de Cafè, són altament recomanables. Ho deixo per escrit per si algú queda mai indecís quan se’ls trobi al davant.

EDITO (Dimecres, 24 d’Octubre 2012): Hi ha un parell d’articles de Japanese Snack reviews que he trobat a posteriori a aquest article, que pot ser interessant per tenir una mica més d’informació sobre les xocolates Triol: Summer Assortment i Premium choco banana

Edito (Dilluns, 30 d’Octubre 2012): Article de Tasty Japan.

Camp de te. Concretament de te verd. / Foto: Krbc

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s