Kopiko: original coffee candy

Kopiko és una marca de l’empresa Mayora d’Indonesia. Uns altres caramels que també fan són els Kis (queda pendent una entrada d’ells)

Com us podeu imaginar donant un cop d’ull el paper, és un caramel de cafè. Cafè pur i del fort, al obrir el flowpack, veiem el caramel amb una brillantor molt accentuada (no ho podeu veure a la foto), però sobta que sigui tan brillant perquè no sembla molt natural ni comestible. Durant el temps que el tens a la boca no té res d’emocionant, és bo i va bé per anar sabrejant durant una bona estona (vaja, el que fan els caramels durs).

L’original (foto superior) és el més consumit, el més popular i el que podeu trobar més fàcilment, però també n’hi ha sense sucre i Cappuccino. De sense sucre no n’he trobat tot i que surt forces vegades a altres blocs sobre dolços i confits, però el de Cappuccino… ai, no aprova el meu test He tingut l’oportunitat de tornar-ne a provar, i crec que va ser un pél exagerat, és bo, però no el considero un sabor com el del café. Feu la prova, proveu els dos i em comenteu quin és millor.

Per cert, també he vist que hi ha una barreta de xocolata, algú n’ha vist per aquí?
M’han entrat moltes ganes de provar-les.

Anuncis

Kopiko

Kopiko és una marca de l’empresa Mayora d’Indonèsia. Uns altres caramels que també fan són els Kis (queda pendent una entrada d’ells)

Com us podeu imaginar donant un cop d’ull el paper, és un caramel de cafè. Cafè pur i del fort. L’original és el més consumit, però també n’hi ha sense sucre i Cappuccino. De sense sucre no n’he trobat tot i que surt forces vegades a altres blocs sobre dolços i confits, però el cappuccino no aprova el meu test. No puc definir el mal gust que té, si és cert que no té res de cappuccino…

Per cert, també he vist que hi ha una barreta de xocolata, algú n’ha vist per aquí?
M’han entrat ganes de provar-les.

Ionion Hellas Toffee

Si us dic Grècia, què us ve al cap? A part de la situació econòmica (que no és el cas d’aquest bloc), algun dolç concret? Jo a part de formatge, olives negres i aquestes pans plans i rodons (si home, els que fan servir pel kebab), poca cosa típica grega us podria recomanar.

Fins que, gràcies aquest bloc, un company et porta un caramel (confessant que li havien regalat, clar). Deixant de banda això, anem a parlar del que tenim aquí.

Un embolcall que té problemes de registre MOLT seriosos. A l’interior, un toffee de cafè amb llet, més aviat, de llet amb un “pensament mínim” de cafè. Entre el paper i el color del toffee no hi ha gaires ganes de menjar-se’l. Pel que fa la seva elasticitat a l’hora de mastegar és bona, no s’enganxa i manté el sabor (suau i “barato”) constantment.

Us volia posar una mica d’informació de l’empresa (a vegades és útil per entendre els productes), però malauradament no ha sigut fàcil. Quan van fer aquest caramel, eren Ionion Hellas, després van passar a Dimitri, i demà… qui sap?

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Apunts d’última hora: les figues amb llet quallada i la gelatina de codony. El primer és tal com diu el nom, i el segon és un dels dolços grecs naturals més famosos (que desconeixia totalment). La seva recepta és tan senzilla com codony, mel, nou moscada mòlta i meitats d’ametlles escaldades. Durant la cociò, la massa va agafant tonalitats ataronjades i vermelloses.

Si voleu més, llegir-vos el “copia i enganxa” d’una recepta de confitura de codony del bloc Sopasapastra que ha extret del llibre de la cuinera de Can Batallé, Torroella de Montgrí, 1901.

CONFITURA DE CODONY

Es prenen codonys ben “assaonats” (ben madurs), es pelen, se’ls treu el cor i es posen a bullir amb aigua. Quan ja són bullits si es vol la confitura a talls es deixen de la mateixa manera que es preparen; i si es vol de pasta es pasten al morter i es passen per un colador. Després es pesen els talls o parts, i per cada lliura s’hi posarà una altra lliura de sucre. Es posa tot junt novament a bullir fins que té prou punt.

Bravo Kola

Una de les delícies que vaig provar i comprar unes quantes vegades de Suècia van ser els Bravo Kola. Una mena de toffee, quadrat i finet amb una estètica vintage impressionant. (L’estètica és el que em va cridar l’atenció de fet)

Anaven amb una bossa transparent i tenien 5 peces de cada sabor: Grädd (Crema), Nöt (Nou), Choklad (Xocolata), Lakrits (Regalèssia), Hallon (Gerds) i Gräddknäck (no n’he trobat la traducció encara). Uns sabors molt ben aconseguits.

Bravo Kola es fabricaven a un petit poble de Freluga a prop de Bollnäs (Suècia) a les mans de Larsson & Sons. Al 2009 però, l’empresa de Hudiksvall: Fagerström en va comprar les màquines i les receptes, i amb un canvi d’estètica als papers, el va comercialitzar per tot Suècia.

Fagerström és una empresa fundada als 90 a Hudiksvall per l’Emma Fagerström . Avui dia, aquesta empresa familiar la porta la quarta generació.

Nota pels curiosos i grafistes: he trobat aquests altres toffees buscant informació dels Bravo Kola, I també fan molt bona pinta. A Fine Little Day expliquen una historia molt maca sobre els tres nois que surten al paper!

Bravo Kola

Una de les delícies que vaig provar i comprar unes quantes vegades de Suècia van ser els Bravo Kola. Una mena de toffee, quadrat i finet amb una estètica vintage impressionant. (L’estètica és el que em va cridar l’atenció de fet)

Anaven amb una bossa transparent i tenien 5 peces de cada sabor: Grädd (Crema), Nöt (Nou), Choklad (Xocolata), Lakrits (Regalèssia), Hallon (Gerds) i Gräddknäck (no n’he trobat la traducció encara). Uns sabors molt ben aconseguits.

Bravo Kola es fabricaven a un petit poble de Freluga a prop de Bollnäs (Suècia) a les mans de Larsson & Sons. Al 2009 però, l’empresa de Hudiksvall: Fagerström en va comprar les màquines i les receptes, i amb un canvi d’estètica als papers, el va comercialitzar per tot Suècia.

Fagerström és una empresa fundada als 90 a Hudiksvall per l’Emma Fagerström . Avui dia, aquesta empresa familiar la porta la quarta generació.

Nota pels curiosos i grafistes: he trobat aquests altres toffees buscant informació dels Bravo Kola, I també fan molt bona pinta. A Fine Little Day expliquen una historia molt maca sobre els tres nois que surten al paper!

Anthon Berg 1884

Aquí un altre exemple de com deixar-se endur per l’estètica i els clixés per triar un producte, i no un altre,… i acabar decepcionat.

He sigut i sóc un gran consumidor de galetes daneses, entenent per galetes daneses la caixa blava de Royal Dansk. Per això, quan vaig llegir al paquet on hi havia aquest assortit de barres de massapà: by appointment to the royal danish court. M’esperava una cosa de la mateixa alçada. Espero que la casa danesa pengi a la forca aviat el senyor Anthon Berg per aquesta aberració.

L’assortit és: Original (l’únic que vaig arribar a empassar-me), de torró (res de res, potser els fruits secs no estaven a l’alçada), de conyac (??) i doble negre (doble xocolata? ha! i això que tots tenen un mínim de 50% de xocolata…).

Anthon Berg: since 1884

Aquí un altre exemple de com deixar-se endur per l’estètica i els clixés per triar un producte, i no un altre,… i acabar decepcionat.

He sigut i sóc un gran consumidor de galetes daneses, entenent per galetes daneses la caixa blava de Royal Dansk. Per això, quan vaig llegir al paquet on hi havia aquest assortit de barres de massapà: by appointment to the royal danish court. M’esperava una cosa de la mateixa alçada. Espero que la casa danesa pengi a la forca aviat el senyor Anthon Berg per aquesta aberració.

L’assortit és: Original (l’únic que vaig arribar a empassar-me), de torró (res de res, potser els fruits secs no estaven a l’alçada), de conyac (??) i doble negre (doble xocolata? ha! i això que tots tenen un mínim de 50% de xocolata…).