Iogurt de maduixa

Ara que sembla que hi ha “iogurteries” a cada santíssima cantonada, us presento el caramel de iogurt de maduixa. No és un caramel que repetiràs més de dues vegades, i això que el sabor de maduixa està molt ben aconseguit, més d’un consumidor de “petit suisse” li caurà una llagrimeta quan recordi el sabor d’aquest caramel.

El que fa gràcia del caramel son els puntets aquests vermells que semblen trossets de fruita. Em recorda el recurs dels iogurts “de debò” que venen, que porta trossets de fruita incorporats i que tenen dubtosa qualitat.

El caramel el fabrica Gerio, una empresa de Bonmatí que s’hi dedica des del 1939 i entre d’altres coses, les boles d’anís que ja vaig comentar fa uns dies, els Germiel o els Geriovit Plus de .

La casa Danone, la primera que vaig coneixer / Foto Danone
Iogurteria manresana Muuuak! / Foto Elpou.cat
Iogurteria a Sant Cugat, Da-ua / Foto Cugat.cat
La cadena de iogurteries gironina Llagurt / Foto bloc Llet llet
Interior de la cadena Smöoy, aquesta a Manresa / foto Regió7

Boles d’anís

A grans trets del que ens ofereix l’apartat de la Viquipèdia, l’anís (Pimpinella anisum) és una planta herbàcia, d’orient i importada a la Península pels àrabs. Conreada 2000 anys abans de Crist, s’emprava com a planta medicinal i avui dia, la gran majoria s’utilitza per a l’aromatització de licors i elaboració de plats.

Em sorprèn bastant que en tot l’article no es mencioni el caramel (o bola) d’anís com un confit comestible, molt benvingut a les nostres festes més assenyades, com les peladelles, elsbunyols, els panellets o altres plats que tenen història i tradició al seu voltant.

Els que porto sempre al cotxe, són aquests de Gerio. Són els únics que he trobat en bossa que venen a un parell d’ultramarins (Queviures?) de Barcelona. A algunes fleques n’he vist en pots de vidre que es venen a granel, d’una mida relativament petit i amb un gust molt suau, massa pel meu gust. Aquests en canvi, són una mica més grans i tenen un sabor molt fort.

Frooties: Síndria i Poma

Ja ho sabeu, els que heu llegit els anteriors posts, que no sóc gaire fanàtic de comprar caramels enganxosos (per entendre’ns, rotllo Sugus) però ara que he començat el bloc, hi he trobat una excusa per anar-los provant. Un d’aquests són els força coneguts Frooties, que en el meu cas només en tenia de síndria i poma, tot i que n’hi han 8 més.

Poma: és força soso, per no dir dolent, i mira que és dels sabors que més m’agraden, però em sembla que aquí no l’han ensopegat.

Síndria: Si, aquest si que el tornaria a comprar. L’avantatge dels productes amb essència de síndria és que sovint és maduixa però molt més intens i per tant, més bo, i és el que m’ha passat aquí. Gràficament, resulta que el de síndria també té l’embolcall més guapo, només posant aquestes llavors al paper, crec que hi guanya moltíssim i manté el seu aire “retro” que li pertoca.

Leo Hirshfield era un immigrant Australià que va obrir una botigueta de dolços a Nova York. A l’any 1896, va començar a produir el que avui coneixem com a Tootsie Roll (entrada al bloc pendent), un producte que l’ha convertit en una de les empreses més grans d’Estats Units. L’empresa, avui a Chicago, fabrica més de 10 tipus de productes, entre d’ells els Junior Mints (boníssims) i exporta a més de 75 països.

Frooties: Watermelon & Apple

Ja ho sabeu, els que heu llegit els anteriors posts, que no sóc gaire fanàtic de comprar caramels enganxosos (per entendre’ns, rotllo Sugus) però ara que he començat el bloc, hi he trobat una excusa per anar-los provant. Un d’aquests són els força coneguts Frooties, que en el meu cas només en tenia de síndria i poma, tot i que n’hi han 8 més.

Poma: és força soso, per no dir dolent, i mira que és dels sabors que més m’agraden, però em sembla que aquí no l’han ensopegat.

Síndria: Si, aquest si que el tornaria a comprar. L’avantatge dels productes amb essència de síndria és que sovint és maduixa però molt més intens i per tant, més bo, i és el que m’ha passat aquí. Gràficament, resulta que el de síndria també té l’embolcall més guapo, només posant aquestes llavors al paper, crec que hi guanya moltíssim i manté el seu aire “retro” que li pertoca.

Leo Hirshfield era un immigrant Australià que va obrir una botigueta de dolços a Nova York. A l’any 1896, va començar a produir el que avui coneixem com a Tootsie Roll (entrada al bloc pendent), un producte que l’ha convertit en una de les empreses més grans d’Estats Units. L’empresa, avui a Chicago, fabrica més de 10 tipus de productes, entre d’ells els Junior Mints (boníssims) i exporta a més de 75 països.

Classic series: guava

Caramel de guaiaba eh? Boníssim! No recordo haver provat aquest sabor enlloc, i he de confessar que és molt bo. Vindria a ser una combinació de llima i menta. El caramel no passa dels 7mm de diàmetre i és força translúcid.

I què és la guaiaba? Doncs el fruit dels guaiabers, petits arbres que es cultiven al tròpic i subtropic, i s’està convertint en una planta invasora molt problemàtica. N’hi ha de dos tipus de fruits: el vermell-rosat amb un sabor similar a la maduixa i el groc, més àcid, similar a la llimona.

De HonYuan Foods només n’he trobat infinitat de pàgines web que venen el seu caramel, segur que en fan més, però el producte estrella és del de guaiaba. (I jo me n’he quedat sense…)

Classic series: guava

Caramel de guaiaba eh? Boníssim! No recordo haver provat aquest sabor enlloc, i he de confessar que és molt bo. Vindria a ser una combinació de llima i menta. El caramel no passa dels 7mm de diàmetre i és força translúcid.

I què és la guaiaba? Doncs el fruit dels guaiabers, petits arbres que es cultiven al tròpic i subtropic, i s’està convertint en una planta invasora molt problemàtica. N’hi ha de dos tipus de fruits: el vermell-rosat amb un sabor similar a la maduixa i el groc, més àcid, similar a la llimona.

De HonYuan Foods només n’he trobat infinitat de pàgines web que venen el seu caramel, segur que en fan més, però el producte estrella és del de guaiaba. (I jo me n’he quedat sense…)

Nitro Feras: Spicy & Ice

Animals! Quina picor! Jo que sempre feia el brasil de productes amb fruites exòtiques, tropicals i sobretot dolces… i ara em venen amb aquesta bomba de pebre vermell, però, amb essència de taronja. Taronja ultra-picant, sona bé eh? pi-can-te. Sempre tindreu la versió he-la-do per contrarestar (vindria a ser una menta fresca, però no arriba al nivell del mentol fort) (mode ironia:off)

Gràficament és el tipic producte que combina 7639920283 estètiques, estils i gruixos de línia, més propi d’una samarreta Custo Barcelona que d’un xiclet. El blau és brutal, llengua de dos pams enfora, lleig a més no poder (una retirada al rei d’Espanya) i botes de muntanya amb els claus i tot (mirar foto). En canvi a la versió picant hi veig el mateix homenot corrents que posteriorment l’hi han afegit aquest foc tribal. Per arrodonir-ho, tipos Dafont: CharBB i busqueu-la a les imatges…

I qui és Peccin? Segons la web, l’empresa és Brasilera i va iniciar la seva activitat al 1956, avui dia exporten arreu del món, potser les Nitro Feras no us diuen gaire res, però ben segur que els xiclets “Blong” si, aquests fa temps que els havia provat, però son una mica complicats de trobar ja que no els tenen a gaires llocs. Quan els trobi ja en faré una entrada.