Sakeru Split d’UHA

No els ha arribat al Japó els documentals de la BBC o les accions de Plàstic Free? Perquè el que presento avui és una patada a la cara a la tendència actual de reduir els embolcalls. Especialment, els laminats? Doncs bé, comencem per veure què és el Sakeru Split, una de les últimes novetats d’UHA Mikakuto.

Dins aquesta bossa de colors llampants, raïm ben fresc amb les seves gotes “al punt” que fan venir moltes ganes de menjar-ne, hi ha uns sobres petits, també impresos, amb icones. Què ens diuen? Doncs com hem de trencar el producte per menjar-lo. Exacte, com penseu, un producte pensat més com una joguina i allunyat de l’experiència de menjar. Que jugar amb el menjar també és una experiència culinària! -diuen els puristes. Doncs no, no en aquest cas, on es veu clarament que d’una bossa de pam i mig el producte comestible es va reduint a 30 centímetres.

És que ni més ni menys, la quantitat de producte que hi deu haver aquí dins no passa dels 100 grams. És lamentable el que han fet aquí els d’UHA, i això que els he tingut durant molt de temps en bon consideració, però això no passa més enllà del bé. I perquè té bon gust. Que crec que és l’únic departament que s’ho ha currat aquí, el de l’aroma. La resta, malament. A l’hora de menjar no he trobat res que pogués estar dins del que anomenaríem “menjable”. Exceptuant que no s’enganxava, el sabor i la textura d’una goma de borrar era ben present, sort com deia, el regust ha sigut el millor de l’experiència. I no, no ho provaria de nou. Ni els altres dos sabors: de poma o préssec. No veig com podria repetir després de la mala experiència amb aquest.

Anuncis

Big Katsu (ビッグカツ) de Kadō

Que després de molt de temps sense novetats vindria un producte japonès i a més a més tan bizarro com aquest, ho sabíeu. Ho sabeu sobretot els que porteu temps seguint-me (i que aquests dies al veure’ns m’heu dit si encara en pujava). Doncs sí, encara busco i trobo coses interessants tot i la tendència que ja vaig comentar a l’inici d’any: els dolços i snacks s’han d’enfocar de manera que siguin el més saludable possible, tant en el producte com en els ingredients (la seva procedència) i els embolcalls. I en això últim, encara m’hi barallo força.

Però anem al nostre protagonista d’avui, el Big Katsu. Perquè sembla carn arrebossada? Doncs perquè és el que intenta imitar. Si una cosa m’ha quedat clara aquests anys és que el món dels dolços, copiar altres aliments o coses és el pa de cada dia: pots de sidral que copien llaunes de coca cola, cigars de xocolata, taronges gegants a partir de monges de caramel, gomes em forma de cirera recobertes de xocolata, i un llarg etc. de coses que emulen el que es podria fer perfectament sense sucre. El Katsu, però, és aquest porc arrebossat que moltes vegades us posen a sobre l’arrós quan demanes un bol d’aquests complerts als restaurants japonesos. Al Japó en pots comprar també pel carrer clavats en un pal com si fos un pinxo. El Big Katsu però, està fet de peix triturat.

Tant el sabor com l’arrebossat està molt ben aconseguit. Especialment la salsa barbacoa que hi posen al damunt. Val, crec que no ho és, de barbacoa, però és boníssima. Com a snack-guarro, és del millor que he provat aquest any, de moment, així que el posarem en el Top 10 i no cal dir-vos que, si teniu l’oportunitat d’anar al Japó, el proveu!

Palotes Bites de Damel

El màrqueting a vegades pot ser cruel, més del que ja és de per si. Una de les coses que més energia em consumeix és el coi de 0% acompanyat de “sin azúcar añadido”. Normalment (i fins on tinc entès), la idea de la frase ve d’aquells productes sense sucre on s’hi afegeix un producte sense modificar que porta sucres, per exemple, la mel o el suc de fruita (concentrat o no). Indicant-ho a la part frontal de la bossa, con zumo natural, m’he auto-convençut que es tractava d’això i ja no he mirat la part del darrera. Un cop a casa he vist que, de nou, tot ha sigut un engany d’aquesta picaresca ibèrica. Aquest caramel tou porta pràcticament el mateix sucre que un caramel de sucre.

Sense més remei que fer el tast a un producte que no era el que esperava, anem a descobrir què tal. La bossa ja dona a entendre també que aquest combo de cinc sabors serà força típic, doncs repeteix el cànon popular de sabors: maduixa, pinya, llimona, taronja i una cosa rara que han batejat com a “cola-mora”. Depèn del dia els deu sortir d’una manera o altre, hehehe. De debò que no he pogut visualitzar el sabor fins que l’he provat. Però per provar-lo, s’ha de treure aquest paper parafinat que porta. El mateix que porta els Palotes i que anys enrere, portaven els xiclets (a més del cromo. Quins temps!). Els Bites en canvi, tenien aquest paper tan enganxat que en alguns ha sigut pràcticament impossible de treure. fa anys vaig comentar al bloc uns dolços tous que portaven un paper d’arròs, és a dir, que un cop fabricats el paper protegia el producte de dins i a l’hora de consumir-lo el podies menjar directament. Si menges el paper dels Palotes Bites no crec que passi res, us ho deixo a la vostra lliure elecció. Jo no ho he volgut fer així que han anat directament al contenidor marró.

I els sabors què tal? Doncs correctes, deixant de banda que el caramel s’enganxa molt, els sabors són com els dels Palotes i per tant, no em queixaré pas. Fins i tot aquest invent raro de Cola-mora ha funcionat força bé. Sobretot perquè a mi em sembla que és només mora i aquest sabor ja sabeu que m’agrada molt. L’esperada conclusió és que el producte és bo, menjable i dona ganes de repetir un cop es comença. Però parlem d’un producte que fa anys que és al mercat, no l’han variat del que seria el seu germà gran, els Palotes allargats. Per tant, aquests Bites només aporten més deixalles , sense cap tipus de benefici nutricional ni valor afegit. Si ho sumem al joc de la confusió que han fet a la bossa i els ingredients reals, per mi es queda a producte enganyifa. Així de clar.

Galetes Digestive amb nabius de Santiveri

Ja feia temps que no agafava unes galetes per comentar-vos al bloc. Moltes vegades acabo preferint agafar galetes més normals i pel consum diari, com les de Birba, que tot i formar part d’un conglomerat, mantenen l’esperit de Camprodon ben viu. Els colors i el to mate de l’envàs de les galetes Digestive m’ha cridat prou l’atenció per provar-les.

El que m’ha sorprès més és que les han posat al lloc de les Noglut, pensada per a persones intolerants al gluten i ho ha substitut per aquestes Digestive. Aquestes, són les que dins de la companyia venen com a berenars vegans, una sèrie de galetes molt fibroses amb fruits, sèsam i arròs (per posar-ne alguns exemples). En tot cas, la notícia que em sorprèn és que el gluten cau del primer lloc i passa a ser residual. Això sembla que posa les coses al lloc… ja feia anys que la gent em venia una cosa supersana amb el logo de sense gluten. Per fi, sembla que ja no cola. Santiveri ho deu haver notat i per tant, toca treballar per productes més saludables.

La meva valoració és que ha baixat molt el sabor. No és el tipus de galeta que em compraria per tenir a casa, ni per menjar cada dia ni per moments ocasionals. Molt probablement és el poc sucre que porta… però hi ha manera de potenciar-ho. Moltes marques de dolços que hem vist aquí fan servir “potenciadors de dolçor” com ara l’stevia. Aprofitant que feien un embolcall nou, jove i canyero, jo l’hi hauria afegit un parell d’ingredients més per donar-li cos al sabor.

La galeta té nabius ben visibles i el seu color és molt natural.

Cors àcids d’acerola amb col·lagen i vitamina C de Puré

Abans de fer la broma “puré de patata”, sapigueu que ja fa anys que s’ha fet… només cal passar per qualsevol stand del saló del manga. Ara, de què diuen que son? Acerola? Sí, ho he buscat perquè no en tenia nideia. És un fruit tropical, molt similar a la cirera i amb molta més vitamina C que la taronja (de fet, qui vulgui vitamina C que mengi pebrot vermell, que en té un fotimer). Aquest és un dels tretze sabors que disposa la família Puré, la línia de gomes saludables de la japonesa Kanro. Totes les gomes tenen, a més a més, col·lagen. Un producte que m’ha portat ràpidament a recordar aquells caramels tous Geriovit sense sucre, amb estèvia i també amb un alt contingut de col·lagen.

Kanro és una gran empresa molt enfocada als dolços i caramels, a mig camí entre Tokyo i Kyoto. Fundada al 1912 per Masaichi Miyamoto ha patit forces canvis, ha obert fàbriques estratègicament arreu del país especialitzant-les en cada una de les branques de dolços que fan. Avui dia, és de les poques empreses japoneses que aposten per un disseny sublim en els seus envasos, introduint, al 2017, aquest nou logo (que no comparteixo gaire, ja que no te res a veure amb la gran imatge que desprén les bosses de Puré).

Caramels Herbina de Roshen

Seguint una mica l’última entrada, la dels caramels de te i menta i tota la família de caramels saludables Geriolín, avui volia mostrar-vos altres marques que també treballen aquesta línia d’herbes. És el cas d’Herbina, una marca de la Ucraïnesa Roshen on hi trobem 4 tipus de caramels d’herbes amb tocs d’altres fruites: gingebre, farigola, saüc i eucaliptus, aquest últim el que he pogut provar.

El caramel és mentolat i predomina el sabor d’eucaliptus. Va acompanyat amb un toc de fruits vermells i és suposadament, un caramel farcit (en el meu cas, no he vist farcit enlloc). Visualment posa molt de 100% i natural a la bossa, però res que no estiguin fent la majoria d’empreses que segueixen treballant i investigant en I+D. La conclusió final? M’esperava alguna cosa més, sobretot parlant de la 25ena empresa de dolços del món. I amb molta més raó, quan demostres que fas coses molt més bones com els Konafetto. No m’importaria menjar-ne de nou perquè el sabor de la mescla és bona, i em decantaria per provar-ne fins i tot dels altres tipus, però de cap manera mouria un dit per anar-ne a buscar a l’altre punta de la ciutat. El resultat global en comparació a altres productes és d’un producte que s’ha quedat a les portes de ser un referent. I crec sincerament que tenim marques i productes locals que estan treballant molt millor el tema de caramels saludables.

L’encarregat d’aquesta família de caramels petits és Roshen, acrónim de Poroshenko, el cognom del propietari. Es tracta d’un gran conglomerat d’empreses Ucraïneses de confiteria que inclou fabricants de galetes, pastissos, xocolata i barretes de xocolata, caramels i núvols de sucre. Segur que em deixo alguna cosa però en general, són els reis del seu país i fregant els llocs més alts a la zona de tots els països de l’antiga URSS. La seva capacitat de fabricar 450,000 tones de producte a l’any és impressionant. La guerra de Donbass va enrarir l’ambient dins l’empresa (imagino que per fanàtics i detractors de l’Euromaidan) fins al punt que Poroshenko la volia vendre. La falta de compradors ho va allargar i ara mateix, no se en quin punt es troba. Però els seus productes i botigues, continuen fabricant sense parar.

Caramels sense sucre amb extracte de te verd i menta

Ara que ja tenim un temps més de primavera i no aquelles anomalies de febrer que semblava que havíem d’anar a la platja, tornem a comentar coses saludables. Com és sabut, unes bones fulles de te verd és una font brutal d’antioxidants antre d’altres propietats que ajuden al metabolisme. Però alerta, també conté cafeïna.

Els caramels de te verd Geriolín són sense sucre, sense gluten i conté extracte natural a partir de les fulles del te. Això vol dir que conserva els principis actius que porten les fulles del te convertint-lo en quelcom més que un caramel amb bon gust. L’acompanya el peppermint (en català menta pebrera) que li dóna, juntament amb el mentol, un efecte balsàmic impressionant. Molt recomanable si comences a notar que et refredes o que tens el nas tapat.

M’ha sorprès que tot llegint els ingredients per si portava alguna “E” poc agraciada, no trobar-hi cap referencia de colorants. Doncs es veu que el caramel no en porta. El to ocre translúcid que es veu és el color de l’extracte, un to visual que encaixa molt bé amb tot el producte, en els valors d’un producte saludable i en un dolç de consum regular. Després de provar els de pròpolis fa temps, aquest nou sabor m’ha ven convençut. La feina de la marca Geriolín és digne de menció, un producte nacional de qualitat excepcional.