Paper de fruita Dörrwerk

Aquesta setmana m’agradaria començar-la amb alguna cosa que no sigui asiàtica, ja m’enteneu, em canso a mi mateix sempre mirant cap allà. Doncs bé, avui toca anar fins a Berlín on un grup de joves amb ganes de fer coses ha trobat una bona manera de fer negoci amb quilos i quilos de fruita que es llença diàriament, perquè no entra dins els cànons de bellesa alimentària dels supermercats.

doerrwerk-frucht-papier-apfel-1

Zubin, Jonas i Philipp, van fundar Dörrwerk amb aquests principis morals i amb tecnologies ja existents, començaren l’aventura del paper de fruita, nom que rep a aquestes làmines de fruita premsada i secada en forns. Seria una variant de la liofilització de fruita però amb l’avantatge de poder menjar-ho amb més elegància. La bossa, pensada perquè no agafi ni el més mínim d’humitat (el producte és molt sensible als canvis de temperatura) conserva bé el cruiximent de les làmines fins a la fi del producte. Personalment, estic molt impressionat per la textura i sabor que m’ha donat la versió de maduixa. Un producte clarament top que podria afegir-se a les verdures seques (sense fregir!) que es venen com a snacks.

doerrwerk-frucht-papier-apfel-2

És un producte totalment recomanable, si el voleu com a detall o per consum propi, us animo a provar-lo sense miraments. Dörrwerk té una botiga online des d’on podeu comprar el de maduixa o altres sabors com el de pinya o mango.

doerrwerk-frucht-papier-apfel-3

Barreta de te verd airejada de Lotte

lotte-vessel-in-the-fog-matcha-1

Si, suposo que haureu llegit la frase: Vessel in the Fog. I no és una conya ni és una frikada que ha sortit fa poc. Buc en la boira, és el nom original de les rajoles de xocolata airejades de la multinacional Lotte. Una delícia que deixa per terra tot intent de fer-me menjar les Aero de Nestlé. Ho sento, però això és així.

lotte-vessel-in-the-fog-matcha-2

He escollit les de te verd perquè ja sabeu, i ho podeu veure a altres productes que he anat pujant al bloc, que sempre que puc, intento agafar un producte de te verd per la raresa que em provoca i perquè realment, al tractar-se d’un sabor amargant, és difícil de passar-lo a dolç i mantenir la mateixa sensació. Ho van aconseguir molt bé la mateixa Lotte amb aquelles rajoles Cruncky però en cap cas, el Buc en la boira, s’hi assembla.

lotte-vessel-in-the-fog-matcha-3

Com veieu, el Crunky portava cereals cruixents i l’altre, el poc cruixent que un pot trobar ve donat per la trama de bombolles que queden al seu interior. És una tècnica força complicada, o al menys, ho era fins fa uns quants anys.  Ara, són forces marques que ho fan i miraré de mica en mica, anar incorporant-les aquí. De moment, i mentre Norwegian Airlines continua posant excuses a la seva poca habilitat negociadora per viatjar de Barcelona a Tòquio, haurem d’anar tirant del que porten amics que en tornen d’allà (amb companyies més serioses i eficients).

lotte-vessel-in-the-fog-matcha-4

Bombons farcits de galeta Bake, de Morinaga

A principis d’any us parlava de les boles de Kyoro-Chan, la mascota que ha fet molt famosa la marca nipona Morinaga. Igual que els caramels tous Hi-Chew, tot el que treu és un hit dels dolços. No ho és tant però, la seva vesant de galetes per adults.

morinaga-bake-cookie-and-cream-1

O això és el que he entès quan he vist aquest embolcall (que és vell) i si el comparo amb el nou disseny que han tret fa relativament poc. Més net i purista que els primers. Centrem-nos però, amb aquest d’avui. Si us fixeu bé, d’entrada pensaríeu que és una galeta semicircular farcida d’algun tipus de nata o que s’hi acosta. Doncs bé, està farcit de gelat de galeta, per això, a sota la marca BAKE hi ha una bola de gelat. I de què és el gelat? Doncs de galeta. Bra-vo.

morinaga-bake-cookie-and-cream-2

He de confessar que el producte és molt bo. De xocolata, poca cosa ja que comparat amb les Chocoballs, aquest te una intensitat de cacau molt i molt baixa. Però la combinació de tot plegat és molt similar a les Oreo. Aquestes, encara les podeu provar. Amb els nous dissenys, el producte en qüestió ve amb un envàs blau, però els que realment triomfen són els de te verd (envàs verd) i els baked brownie’s (amb envàs rosa). Caldrà provar-los abans no s’esgotin o canviïn de disseny de nou, oi?

morinaga-bake-cookie-and-cream-3

Barreta Black Thunder de Yuraku

La setmana passada, anunciaven l’alta probabilitat de vols directes entre Barcelona i Japó. No sabeu l’alegria que em dona! Serà el primer pas de les meves visites a empreses nipones? Us ho imagineu? Jo ja m’emociono sol. Anem al que toca, la barreta aquesta cruixent.

Yuraku-Confectionery-black-thunder-choco-bar-1

La fabrica una empresa que encara no havíem vist aquí (al Japó tenen empreses que no se les acaben). Es tracta de Yuraku o Yuraku Confectionery, situada a Setagaya des del febrer de 1955. El seu catàleg inclou una extensió de productes molt gran, del que que cal destacar el producte que us ensenyo avui, el Black Thunder. La Viquipèdia anglesa, te una explicació força extensa (i no se fins a quin punt verídica) de l’origen de la barreta, que ha acabat convertint-se en la una de les barretes de xocolata més econòmiques, ben valorades i llamineres del Japó.

Yuraku-Confectionery-black-thunder-choco-bar-2

La meva experiència amb aquesta barreta ha sigut molt positiva, però malauradament no te res d’allò especial que dius: compra-la, encara que valgui el doble que les d’aquí. la nostra tradició per la xocolata negra és tan gran, tan ben arrelada que si un producte de xocolata no s’assembla al Black Thunder, no te gaires expectatives d’aguantar als lineals. Deixo com a excepció les de xocolata amb llet a la resta d’Europa i a la canalla. Tot i així, no vull treure mèrits a la feina de Yuraku, la B.T. es mereix que, quan a Barcelona tinguem la connexió directa a Tòquio, en comprem moltes i les devorem a gust.

Yuraku-Confectionery-black-thunder-choco-bar-3

 

Caramel comprimit de ruibarbre de Farbo

farbo-lietta-light-rabarbaro-2

A principis d’aquest any ja varem veure aquests comprimits de Farbo, llavors el caramel era de mel i llimona amb pròpolis. Avui, buscant alguna raresa, em trobo que l’empresa Italiana en fa amb gust de Rabarbaro.

farbo-lietta-light-rabarbaro-1

Jo, nideia del que és el Rabarbaro, així que m’acosto al Sr.Google i li pregunto.
– En català rep el nom de Ruibarbre.
– Rui.. què?
– Ruibarbre, són plantes perennes amb fulles grans i amb pecíol carnós, les flors són petites blanques i verdoses i el fruit és en núcula. Tenen un rizoma molt desenvolupat. – diu la Viquipèdia. I així doncs, ja em veieu llepant una caramel de ruibarbre prou bo com per acabar-me’l tot. No, no ha sigut ni de lluny una experiència que repetiria ni tampoc el recomanaria a ningú. La finalitat d’un producte d’aquestes característiques crec que només es pot entendre en el sentit de marketing o de fer per demostrar varietat i raresa. Caldria veure les vendes reals del producte per comprovar si és una demanda real del públic o un capritx.

farbo-lietta-light-rabarbaro-3

L’entrada d’avui al bloc la farem des de Tafalla, un petit poble de Navarra abans d’arribar a Pamplona on hi ha el “Caserio” que fabrica aquests caramels. De xocolata i pinyons, és la versió que veurem avui i que s’assembla molt a la que vam comentar aquí fa molt de temps: el caramel de pinyons light.

el-caserio-tafalla-chocolate-con-pinones.jpg

Jo aquests els he vist millor que els altres. El sucre, definitivament, ajuda a que la mescla sigui millor (segons el meu gust personal, es clar) així com també la presentació, fa més patxoca. Al tractar-se d’un caramel dur, la seva durabilitat era llarga i la poca intensitat del sabor m’ha arribat a cansar una mica. No vaig tenir aquesta sensació amb els Toffers de xocolata, aquells caramels tous urbans.

el-caserio-tafalla-chocolate-con-pinones-2

Mini Tri bala de Peccin

Feia temps que no miràvem res de sud Amèrica, ho fem amb una marca ja coneguda a aquest bloc, els brasilers Peccin i el seu Tri Bala. Si les piruletes Pop Boom o els xiclets Blong 3 us van agradar, crec que aquestes peces de caramel tou us agradaran.

peccin-mini-tri-bala-fresa-1

Amb un embolcall de plàstic barat i unes quantes maduixes impreses, hi trobem en el seu interior quatre peces de caramel tou amb un petit farcit a l’interior. De sabor molt suau però agradable, crec que és, sens dubte, el millor que he provat de la marca fins ara. Si bé, el farcit que porta aquesta vegada els dolços és irrisori si el comparem amb els xiclets farcits Nitro Feras d’aquells temps.

peccin-mini-tri-bala-fresa-2

La valoració que en faig és un aprovat, un 6 de 10 si calgues posar-hi nota, tot i que després de provar els Kracher de Maoam és quasi impossible trobar alguna cosa que ho superi!

peccin-mini-tri-bala-fresa-3