Xocolata negra amb licor de Ratafía de Chocolataria Equador

Xocolata negra amb Ratafia.

Caminant amunt i avall pels carrers d’Oporto és una experiència a l’abast de molts. Amb els vols de la companyia irlandesa, hom pot anar a passar els últims dies de l’any a la ciutat portuguesa del vi, sardines i bacallà. Però també, dolços i xocolata. Ara, que trobar un producte amb Ratafía a Oporto ha sigut una sorpresa majúscula. I no n’he dubtat en dedicar-li una entrada.

Chocolataria Equador és el nom del negoci de xocolata artesanal que han muntat una escultora i un dissenyador. D’aquesta manera han creat ja una família de rajoles de xocolata amb els seus respectius embolcalls que enamoren al primer que passa. Al mateix local, amb un interiorisme molt ben treballat i acollidor, hi podeu beure també cafè i xocolata desfeta d’aquella amarga (com ha de ser!).

Potser aquesta rajola no ha sigut la millor que han fet. Que en el seu moment, jo estava entre una de festucs i una altra clàssica de nous… fins que vaig agafar aquesta per la Ratafia. El sabor està bé, el farcit que porta és molt generós, però la mescla no m’acaba de fer el pes com ha quedat. En fi, que aquest ja el tinc provat, ara només faltarà anar provant els altres sabors fins que trobi el que no podré parar de menjar.

Anuncis

Caramel Corn especial Anpanman de Tohato

A la dreta, bossa amb la cara d’en Baikinman i a l’esquerra, la Melonpanna.

Ja coneixeu aquests snacks japonesos perquè els vaig comentar el juliol passat amb la bossa aquella gran de Caramel Corn amb gusts de moniato. Aquest snack es consumeix a grans quantitats per tot el Japó i n’existeixen de diferents marques essent les de Tohato les més famoses i consumides. un disseny cuidat i grans campanyes de marketing l’han posat al damunt de tot de la llista de snacks japonesos.

Els caramel corn que veiem avui no tenen res d’especial, de fet, són més insípids que els anteriors que vaig provar (crec que aquest són el sabor estàndard). El que m’ha cridat l’atenció d’aquest versió de snaks és que forma part d’una edició limitada de personatges d’Anpanman, i clar, no podia faltar a candyobserver. Anpanman va formar part d’una sèrie emesa el 73 i dibuixada per Takashi Yanase. No deixa de ser una sèrie infantil on hi ha un dolent (Baikinman) avorrit que es dedica a fer malifetes i un bon jan (l’Anpanman) que el manté a ratlla gràcies al seu enginy. I així capítol rere capítol. La Melonpanna i el dolent Baikinman, com no, és el que m’he quedat jo per menjar, fotografiar i guardar.

Caramels tous de regalèssia Hem-kola de Carletti

Aprofito el Nadal (i els dies de festa que l’acompanyen) per recordar a la gent que em poden fer arribar dolços, fins i tot aquells que no volen, per comentar-los.
Qui m’ha sorprès aquests dies és un company que fa quasi deu anys va marxar a Finlàndia per feina (i perquè és un Heviata de pi a pa) amb aquest caramel tou de regalèssia. Feia molt que no en tenia de productes escandinaus i no m’ho he pensat gens en ensenyar-vos-el de seguida.

Com podeu observar, el caramel tou de regalèssia és molt negre (però no pinta).

Doncs bé, els Hem són tot un símbol a Dinamarca, d’on n’és originaria la marca que els fabrica: Carletti i tres són els sabors que no pots passar per alt: l’original, el d’avellana i el de regalèssia. Ara si em pregunteu quin dels tres prefereixo, us diria que els altres dos, ja que la regalèssia em fa una mica de respecte. Però són els únics que tinc per comprovar i confirmar que estan fets d’una pasta dura que es desfà a la boca. Em va passar el mateix amb els Bravo de Fagerström i els tous sense sucre Geriovit. Els toques amb la mà, i tots semblent un caramel dur, però en questió de segons, es desfà deixant un regust del que correspongui, a la boca.

L’altra cara de la moneda serien els Mastia que fabriquen a Espanya i d’entrada quan els toques ja són tous (els pots deformar amb la punta dels dits) però quan els menges, es tornen molt xicletosos, fet que els converteix també en un producte molt enganxós. Cadascú tria com els prefereix, en cap cas el sabor hi té quelcom a veure, però amb els anys he passat a menjar-me qualsevol caramel a mirar-los més amb lupa. Que no s’enganxi (o que ho faci el mínim possible) entra dins de la meva llista. Els Hem-kola realment m’han sorprès i tinc moltes ganes de provar-los… els portarà Saet, que també porta altres productes de Carletti, en breus?

Gelatines de gingebre i fruites del bosc d’Uniconf

Aquests dies les botigues, supermercats i ultramarinos van plens de productes de nadal, sobretot, de bombons de xocolata i torrons. Res estrany per aquestes dates. El domini de Ferrero, Lindt i els torronaires d’Agramunt és palpable a cada cantonada fins al punt de que m’ho miro amb cara de cansament (no us passa, veient cada any el mateix dels mateixos?). Així que em poso a buscar fora de les seccions habituals de confiteria per trobar aquesta novetat de la multinacional rusa Uniconf.

Es tracta d’un caramel de goma, de gelatina però molt més densa i pastosa que les gomes que venen desembolicades a les botigues de granel. Al veure exposat tots els tipus, em llenço per dues referències de gelatina que em criden l’atenció: el de gingebre i les de fruites del bosc, aquesta última perquè ja ho sabeu, m’agrada molt el sabor. I la veritat és que m’alegro d’haver-ho fet perquè dels dos sabors, el de fruites del bosc és espectacular. No ho ha sigut tant el de gingebre perquè bàsicament, no se on l’han posat… ni tan sols te aquest punt picant que te el gingebre natural.

Provats els dos productes, n’analitzo amb més detall els aspectes del producte que remarquen a la bossa: extracte de gingebre (ok, però no diu la quantitat i jo amb prou feines n’he trobat el gust), extracte de llimona (segurament, el que li dona aquest regust àcid. N’hi ha un 0,005%, la resta és un aroma natural), col·lagen (últimament sembla que aquest super aliment el posen a tot arreu, recordeu els caramels tous sense sucre de Geriovit? Doncs en portaven 100mg la unitat, però aquests Neo Botanica no diuen la quantitat. Així que he de suposar que… porten una quantitat irrisoria però suficient per posar-ho a l’envàs?) i sense oli de palma, bé.

La conclusió final és bona, el producte presenta novetats en el món dels dolços i està clarament enfocat als productes saludables que ja hem anat veient també d’altres marques. El seu envàs destaca visualment per damunt d’altres per la gran qualitat gràfica, però més enllà d’una bossa de plàstic no aporta gaire res més a la problemàtica de materials d’un sol ús. Així que deixarem el producte en una bona nota però amb aspectes a treballar. He de dir que després d’aquests dos sabors, m’he quedat amb ganes de provar les gelatines de te verd i poma.

Regalèssia “Gatos” de Saet Sweets

Per qui no n’estava al corrent, molt de tant en tant també faig entrades amb macarronglish de productes del territori a aquest bloc. Un dels que vaig entrar recentment parlava de la regalèssia “gatos”, un clàssic a les botigues de dolços catalana.

Ho fabrica i ven Saet Sweets, una empresa familiar ubicada a Tarragona i dedicada a la confecció de productes generalment de regalèssia. Gatos és la marca de regalèssia amb l’iconic gat negre que més anys he vist a la meva botiga habitual. Mai fallen i les seves barres de regalèssia negre sempre són allà amb el sabor autèntic del primer dia. Tot i no ser-ne un consumidor habitual, el nivell del producte és molt bo i convida a menjar-ne més d’un. Tot un encert que per força ha de perdurar molts anys més.

Per complementar l’extens catàleg de l’empresa, també hi trobem caixetes amb il·lustracions de Philip Stanton, pastilles de regalèssia i els famosos gats ensucrats que podeu trobar a granel. Boníssim!

Boles sabor a rosa de Kracie

Ja feia temps que no comentavem alguna cosa estranya japonesa. Ha tocat fer-ho doncs amb una de les marques que ja hem comentat anteriorment en aquest bloc, la Kracie. No deixa de ser curiós que els tres productes que portem comentant d’aquesta empresa japonesa sigui tot d’aquest rosa pàl·lid: els Puchitto i el kit de pesca. Ha sigut inconscientment.

Bossa de boles Beauty Rose de Kracie.

Les meves esperançes de trobar-m’hi un gran producte no era massa alta. Primer perquè de Kracie no és que m’hagi agradat molt el que n’havia provat anteriorment (tot i els seus embolcalls kawaii) i segon perquè el sabor de rosa no és que m’atregui molt. Recordeu els caramels perfumats Deo? Doncs em temia alguna cosa per l’estil.

Però sorpresa. Quan vaig obrir la bossa em va arribar un aroma de flor brutal, molt dolça, molt llaminera i donaven molt bona impressió. Juntament amb el color, les ganes de provar-ne va ser impulsiu. Primera bola a la boca i ui… és dura? Doncs sí, té una cobertura de sucre d’uns dos mil·límetres que et pot mastegar fàcilment i que alhora desfà molt ràpidament la pasta tova de l’interior. Tant l’aroma com el sabor és de rosa, i aquesta vegada, infinitament millor que aquells caramels de rosa.

Boles sabor a rosa Kracie, una d’elles, partida per la meitat.


Realment, la conclusió és que Kracie ha fet les coses bé en aquest producte. Només espero que segueixin en aquesta línia i treguin nous sabors.

Tropifrutti d’Haribo

Principis de desembre i anunciant sabors tropicals pot sonar estrany, però m’estic trobant un any molt decepcionat amb els productes nadalencs. Us podria fer cinc cèntims d’algunes neules tradicionals o per els nous sticks dels d’El Almendro (una versió allargada dels cubits que varem veure a la fira Alimentària de Barcelona d’enguany).

Bossa amb etiqueta del nou sabor magraner.

Però després de provar els Fruitmania de baies per a vegetarians la idea de provar més coses noves d’Haribo no era tant descabellat com creia. Així que aquí teniu els Tropifrutti amb un nou sabor, el de magraner.

La textura d’aquestes, comparada amb els tradicionals ossets és molt millor, tot tendint als wine gummies anglesos i que ja varem veure al Fruitmania. Al final, la goma és un equilibri entre el sabor, l’acidesa i la textura, punts que en aquest assortit de fruites tropicals s’ha aconseguit amb molt bona nota. Indubtablement és una d’aquelles referències que tindré en compte a l’hora de fer un brake.

Bossa d’Haribo Tropifrutti
Tucans, plàtans, flors, palmeres, magranes i pinyes. Els icones d’un sabor tropical.