Confits de Torrons Roig

roig-peladillas-cortadas

Torrons Roig és una empresa d’Agramunt, poble que té una de les denominacions d’origen més potents del sector torronaire, i que personalment valoro molt. Ja sigui de Vicens com de la família que parlem avui, la famíla Roig.

roig-peladillas-mezcla
Encara que la seva especialitat sigui el torró, també ho són aquests confits en dos colors diferents, blancs i roses, tots dos amb el mateix sabor anisat i amb ametlla torrada a l’interior. Potser per alguns us semblarà obi, però he trobat confits sense ametlla a dins… la llàstima és que no portava enlloc cap distintiu per detectar-ne el fabricant. De ben segur que l’hauria posat a parir d’una manera o altra. Com es pot ser passiu d’avant de tal atrocitat? Va home! Voleu confits? Que siguin com han de ser. I si els trobeu cars, sempre podeu fer com jo i agafar la bossa més petita que ven Roig i avall. Visca els dolços tradicionals també, coi!

Anuncis

Kinoko No Yama de te verd i Azuki de Meiji

Tornem al Japó que tantes alegries ens dona! I per si no anavem prou contents, un altra entrada de bolets al·lucinógens que els habitants del sol naixent dissimulen en forma de bolets de xocolata i galeta.

meiji-kinoko-no-yama-green-tea-and-red-bean-chocolate-1

No és la primera vegada que els veieu, ja he comentat varies vegades en aquest bloc de dolços, snacks i caramels que Meji, d’entre molts productes fa aquests dolç tan peculiar: els Kinoko No Yama. No heu de confondre aquests bolets amb els Takenoko No Sato, que són uns petits avets nevats amb diferents tipus de xocolata i cremes de llet.

meiji-kinoko-no-yama-green-tea-and-red-bean-chocolate-2

Però tornem als Kinoko No Yama… sabeu de quin sabor són? Us ho imagineu però… oi? Doncs de té verd i Azuki, la mongeta vermella i dolça que també trobem als pastissets de Doraemon (tot i la traducció de pastissets de xocolata que varen fer a TV3).

meiji-kinoko-no-yama-green-tea-and-red-bean-chocolate-3

Si teniu mes ganes de provar aquestes galetes, fa temps vaig provar aquestes de xocolata blanca amb gust d’una espècie de moniato, molt dolç. Tot i així, en trobareu de mots sabors i soretot, de moltes mescles estranyes aixì com edicions limitades que puntualment treuen a la venda. També puntualitzar que, una vegada més, els japonesos ens brinden d’aquesta estètica kawaii que tant ens agrada al bloc.

meiji-kinoko-no-yama-green-tea-and-red-bean-chocolate-4

Crispetes dolces i salades de Frit Ravich

Fa un temps, vaig comentar unes patates de pernil salat de l’empresa de Maçanet, que després de les ‘Caseras’ deuen ser les més bones. De fet, arran del derbi català que va tenir lloc a Montilivi, vaig poder provar-les amb el disseny del Girona FC. Així que ara quan aneu tant el Camp Nou com a Montilivi, les patates vindràn amb els colors de l’equip local. No se si en tenen a Cornellà, algú ho pot confirmar?

frit-ravich-top-corn-dulce-y-salado-1

Doncs avui és el torn de les crispetes. No sóc gaire de menjar-ne més enllà del les dues vegades comptades que vaig al cinema, que correspon a les que acompanyo el meu cosí més petit a veure dibuixos animats. Per mi, Netflix m’ha tret les ganes d’anar a una sala d’olor estranya i gent llufant-se sense respecte. Comprar-les fetes (i per tant, fredes) deu ser per aquesta nova generació que ho volen tot ‘ja’ i ‘ara mateix’.

frit-ravich-palomitas-dulce-y-salado

La mescla dolça i salada no l’he notat massa, però en el fons, la nota global és un aprovat. Dubto que repeteixi però si mai m’arriba, pel que fos, una bossa de crispetes Frit Ravich, no dubtaré en acceptar-la i menjar-me-la a gust (les crispetes, malpensats). Aprofitant l’ocasió, he donat una ullada a la web… sabeu que n’hi ha de ketchup i mostassa, barrejat?

Bassett’s vs Nespresso

Ja feia temps que no passava, o que no se’n feia gaire ressò, d’una similitud gràfica tan evident. Encara que Nespresso ens vulgui fer entendre que ha sigut una coincidència, hi ha indicadors que podrien voler dir-nos el contrari. Els que no sabeu de què va, us en faig una petita introducció.

bassets-all-sorts-liquorice

L’empresa anglesa George Bassett & Co. van ser els creadors d’aquesta mescla de regalèssia, goma i pasta de fruita de diferents formes i colors. Una mescla molt llaminera que es venia en caixes i pots amb el nom d’Allsorts. Per aquesta mescla, varen crear un dels personatges més populars dins del món dels dolços: en Bertie Bassett (aprox. el 1929) més conegut com a ‘Baset’, tot i que també a vegades es refereixen a ell com en ‘Bertie’.

 

bassets-mascot-old-and-new

Bertie Bassett, la mascota abans i ara.

 

Aquesta mascota, com podeu veure, lliga perfectament amb els elements de la caixa. En Bassett desquartitzat i exposat a cadascun dels costats de la caixa rosa. Aquesta gràfica va fer la volta al món, si bé, les tendències del moment els varen portar a modificar puntualment alguns envasos fins a arribar a la modificació que va fer l’Agència Bond el 2013. Posteriorment s’han fet altres dissenys, però considero que la versió de Bond va ser espectacular i apareix a moltes pàgines web de disseny de packaging. És, sens dubte, un treball de producte – envàs – marca espectacular.

bassets-box-designs

I Nespresso com justifica els cercles i ratlles? Lliga el disseny final d’aquesta caixa d’edició limitada amb el món Nespresso? Jo personalment no hi veig en George Clooney amb aquesta caixa. Puc entendre els cercles i la seva estreta similitud amb les càpsules (vaja, són cercles…) però el ratllat i els colors cromàtics? Si precisament ells destaquen per posar sempre uns tocs molt fins i equilibrats per diferenciar els diferents tipus d’aromes, a què ve aquesta ‘tendència pop’ de cop? Estaria bé que Nespresso sortís amb alguna cosa més que el tuit que han fet tipus: és coincidència, no havíem vist mai aquest disseny, i busquessin arguments que justifiquin aquest canvi de gràfica respecte a l’univers i estètica Nespresso.

nespresso-limited-edition-box-coffee-pop

 

nespresso-new-2017

Productes Nespresso amb la gràfica molt similar al disseny de l’agència Bond.

 

Bastonets Mikado ‘King’ de xocolata

glico-mikado-king-chocolate-leche-1

Ja feia temps que perseguia a Mikado (la marca de Glico a Europa) per veure on podia trobar les novetats o aquells productes més ‘rars’ que no són a tots els supermercats. Al final, he tirat de l’Opencor i he de confessar que m’ha costat un ronyó i mig de l’altre. Una burrada, sobretot, si ho comparem amb els Pocky Panda de fa quatre anys.

glico-mikado-king-chocolate-leche-2

On anirem a parar. Mira que a vegades em queixo que això de la globalització ens agafarà a tots amb els pantalons abaixats (si no ho ha fet ja). Però trobar uns Pocky a una botiga asiàtica (no dels xinesos de sota casa, sinó del Japó!) sigui més econòmic que comprar uns Mikado King al Down Diagonal, és de risa i només espero no atrapar quin dels dos ens està ensorrant. I el producte? Val la pena? Doncs sí, encara que sóc força de tirar sempre el clàssic, crec que aquest amb el doble de xocolata amb llet mereix una presència destacable a l’hora de fer la tria. A mi m’ha deixat més ple, però també, la qualitat baixa del cacau que hi ha m’ha fet dubtar força. Compensa més xocolata tot i tenir més bon gust l’altre? Anirà a gustos, jo estic al 50-50.

glico-mikado-king-chocolate-leche-3

Com apunt final, crec que gràficament, ara ja puc dir que Meiji, amb els seus Fran, han arribat colze a colze amb Glico en el mercat europeu i que la cursa promet molt. Qui traurà la novetat bomba d’aquí poc? Espereu algun sabor de ‘moda’ com aquella xocolata rosa que circulava a algunes revistes del sector?

Tagada purple d’Haribo

haribo-tagada-purple-fruit-1

Ups, s’ha colat uns Tagada d’Haribo avui, però fa dies que els tenia i com no, també feia dies que es van acabar. No és que m’apassionés gaire el sabor. De fet, quan els vaig veure al costat dels altres dos tipus de la mateixa família: rosa i vermella, vaig creure que seria un sabor tipus fruites del bosc. Un sabor de fruita d’aquest estil i no pas el que em vaig trobar. Després de provar-ne forces, de deixar-ho provar a altra gent perquè m’il·luminessin el camí… res. Aquest suposat sabor a violeta que diuen els d’Haribo no l’he vist ni l’ha vist ningú.

haribo-tagada-purple-fruit-2

Però la goma està ben feta, té la seva gomositat i textura desitjable. Entra molt rapidament i et pots menjar ben bé la bossa tu sol, ja t’asseguro que no et quedaràs tip. El que destaco d’aquests Tagada és que el colorant, de procedència natural, sigui tan llaminer pels ulls. Serà el violeta el nou color de les gomes?

haribo-tagada-purple-fruit-3

Barreta de xocolata negra amb stevia d’Imperial

imperial-canderel-chocolate-preto-1

L’empresa portuguesa Imperial m’ha ben enredat. El que per fora sembla una innocent barreta de xocolata negra sense sucre, s’ha convertit en un cop de puny a l’estómac. Primer pel poc percentatge de glucòsids d’esteviol que porta i després, per dir-li “dark” a una barreta que porta només un 49% de cacau. Decebedor, molt decebedor.

imperial-canderel-chocolate-preto-2

La barreta no queda clar si la fàbrica Imperial o Canderel. Mentre la primera no li funciona la web, he estat donant voltes a Canderel®. Qui són? Doncs és una de les moltes marques que fa servir el grup Merisant per vendre aquests famosos glucòsids d’esteviol que la gent posa ara a tot arreu. Podeu trobar aquests productes sota altres marques depenent del país on et trobes: Whole Earth®, Equal® o Pure Via®. Edulcorants que fan la vida dolça als diabètics però també ens fan anar a veure massa sovint el senyor Roca. I no precisament els del Celler, sinó aquells més populars que ens esperen a moltes llars i restaurants.

imperial-canderel-chocolate-preto-3