Xiclet de maduixa Big League de Ford Gum

big-league-gumballs-original

Avui parlem del xiclet Big League. És un clàssic de les sèries americanes, especialment si sou de Netflix i us agraden aquestes coses oldie. El xiclet no és res de l’altre món, de fet, m’ha decebut força igual que molts xiclets que han anat sortint al llarg dels anys.

big-league-gumballs-original-2

Big League Chew és una bola de xiclet de maduixa farcida d’aire. Aquest buit interior li dóna un volum que embolicat amb el paper opac fa molta patxoca. La mateixa patxoca que devia fer el 1980 quan el jugador de beisbol Rob Nelson va decidir fer un xiclet amb la seva marca. (A tall d’anècdota, i deixant de banda les gomes Sugarpova… us imagineu uns xiclets Messi o uns caramels Piqué? Té la seva gràcia com han canviat les coses). Doncs el que deia, el jugador del Portland Mavericks va col·laborar amb Wrigley per fer la seva marca de xiclets amb un disseny inicial de Bill Mayer. Avui dia el xiclet el fabrica l’americana Ford Gum a Mèxic (El made in the USA, el que tinc aquí penjant).

big-league-gumballs-original-3

Anuncis

Galetes Nuria estil mediterrani

Volíeu galetes? Doncs aneu fent llista perquè durant els pròxims mesos n’aniré carregat. És el que passa quan comentes aquestes coses a una taula amb antics companys d’escola i tothom et recomana les que menja. Un clàssic, i del que n’havia perdut el rastre són les galetes Nuria, (no confondre amb el nom Núria) i que he redescobert amb una imatge nova i una varietat molt llaminera.

birba-galletas-nuria-mediterranea

La primera que he decidit provar, i perquè va amb un envàs amb poques unitats (140 grams), és la de sabor Mediterrani. Aquestes galetes, diuen els de Birba, són artesanes i elaborades amb els ingredients més naturals de la dieta mediterrània: farina de blat, oli d’oliva, ous frescos, panses, ametlles i avellanes. Deixant de banda l’artesania que segur que no tenen, el seu sabor sí que encaixaria a una galeta amb ingredients molt més “gustosos” (no em surt cap sinònim ara mateix) que d’altres galetes similars. Si no us acaba de fer el pes o teniu alguna intolerància als fruits secs, hi ha opcions com la integral, amb xocolata o amb soja (algunes fins i tot, sense gluten!).

birba-galletas-nuria-mediterranea-2

La història de Birba l’hem d’anar a buscar a Camprodon, un petit poble del gironès amb unes vistes al Pirineu oriental català molt maques. Com us comentava tot parlant dels Cubs (aka Cubanitos) fa un temps que les empreses tradicionals catalanes estan fent un canvi de rumb (moltes a millor) i redefinint el seu savoir faire. Molt necessari en els temps que corren. Crec que és tot un encert aquest univers visual que porten a terme com també l’enfocament cap a productes pensats per gent amb intoleràncies. Encara que l’empresa hagi anat saltant per diferents propietaris, és important que aquests hi vagin introduint petits gestos per adaptar-se als canvis i mantenir actiu el teixit industrial del país.

birba-galletas-nuria-mediterranea-3

Caramel Coffee Espresso de Riclan

Suposo que no havia de tardar gaire a arribar a la península un altre caramel de cafè d’un país que en planta, torra i distribueix. Fa temps que no entenc què fa Brasil a posicions tan inferiors en rànquings mundials. Ho té tot. Anem el gra que l’agència de turisme brasilera no em paga res per fer-ne publicitat, hehehe.

riclan-pocket-coffee-espresso

La dèria que tinc pels caramels de cafè em ve de fa anys, molt abans de fer el blog i en un principi només eren caramels amb aroma de cafè (Cafea Drops, Café Dry, Dos Cafeteras). Més endavant vaig descobrir els que porten extracte, els que porten cafè en pols (Kopiko), els que prometen estar farcits de crema de cafè i els que directament és un gra de cafè torrat i generalment, recobert de xocolata (Xocolata Villars). El d’avui, és un caramel de cafè amb cafè soluble i aromatitzant. M’ha sorprès que no portés cap extracte de cafè ni un derivat similar. Hauria quedat molt bé com a rival del caramel de cafè indonesi Kopiko, però amb l’aromatitzant sintètic poca cosa hi té a pelar.

 

riclan-kopiko-coffee-candies

A l’esquerra el caramel amb aroma sintètic i a la dreta amb extracte de cafè.

 

El que sí que he notat, googlejant una mica, és una varietat del Pocket Coffee Espresso anomenada Gourmet. Un caramel de cafè amb un toc de taronja que promet força. També podeu trobar els caramels Pocket de cafè sense sucre i que a vegades sol ser una bona opció. L’empresa brasilera Riclan la vaig presentar amb el caramel de blat de moro així que us recomano donar-li un cop d’ull a l’anterior entrada per conèixer una mica més qui són.

Supermercados Consumo (antics Consum)

Aquest cap de setmana, a falta de temes de sensacionalisme polític, ha tornat el tema de la llengua i l’alimentació. Un tema que moltes vegades penso que s’està deixant de banda i què coi, qui no etiqueti en català, no hauria de poder vendre a Catalunya. Sense excepció.

 

consum3

Creieu que agafarieu el tetrabrik erroni per culpa del català a la part inferior esquerra?

 

L’empresa valenciana Consumo, a vegades també escrita sota el nom de Consum, ha justificat la no-presència del català en el fet que venguin a altres zones de la península Ibèrica. Deixant de banda que em sembla molt bé que vulguin deixar de fer servir el poc valencià (per no dir la misèria) que hi havia als seus productes, però el que no m’empasso és que hagin fet un proves amb ciutadans d’altres indrets i resulta que… oh! La presència d’altres idiomes a l’envàs els produeix confusió! Si jo fos, per exemple, andalús, ja estaria enviant a la foguera tot el que fes olor de Consum. Mai havia vist una manera d’insultar altres ciutadans de la manera més barroera que ho han fet els d’Alaquàs.

 

consum1

Esteu confosos després de veure l’envàs?

 

L’altre punt que també ha sortit força, sobretot via twitter, és la dificultat d’encabir-hi altres idiomes en un envàs, embolcall o paquet. Ehem. Aquí hem vist molts envasos, fins i tot embolcalls que tenen dos o tres idiomes. I eh, el més fotut de tot, és que els clients no van tan confusos com els consumidors del Consum! Quines coses, oi? Qui ho diria que els encarregats a fer test a ciutadans espanyols no hagin pensat que el problema és la falta d’una mà professional en disseny gràfic. Perquè senyors, tot rau en aquest fet: analitzar, exposar i executar. Plantejaments de primer de disseny gràfic.

1. Sóc un supermercat que comença en un àmbit local però a l’estiu tinc molt de turisme i potser, a la llarga, m’interessa obrir centres a Espanya i Portugal.
2. He de fer un plantejament de mínim, 3 llengües (valencià, castellà i anglès) amb la possibilitat que a la llarga, també em vegi obligat a posar-hi portuguès i francès.
3. Busco solucions tipogràfiques o amb pestanyes de colors (per posar un parell d’exemples que em venen al cap) i els adapto al llibre d’estil de Consum. I si cal, miro de modificar el llibre d’estil per encabir-hi les noves necessitats.

 

consum4

Segur que a la part inferior dels sucs, no permet posar-hi més idiomes?

 

No és tan complicat. Si la direcció de consum ha decidit triar el camí dels ganduls, ningú els ha de recriminar que no ho facin, el que no poden fer, és titllar la resta de ciutadans d’imbècils.

 

consum5

Segur que amb l’espai que hi ha a l’envàs, aquesta és la millor proposta gràfica multilingüe que pot fer l’estudi a qui han encarregat a feina?

 

Fruits of the forest de Beauty Sweeties

Vaig parlar d’aquesta empresa alemanya a l’entrada sobre l’ISM 2014, aquella fira que es fa a la ciutat de Colònia i que fa poc n’ha acabat una nova edició. Doncs bé, encara que aquí no n’arriben de les bosses amb gomes veganes sempre és bo tirar d’amics viatgers perquè facin la seva feina. Al cap i a la fi, no és el menjar local el millor souvenir després d’una postal?

beauty-sweeties-hard-chocolate

El que no m’esperava és que, amb els ossets, les corones (uf!), els gats o els caps de conill sense sucre… va i em porten un bombó de xocolata amb cruixents a dins. Que volia gomes saludables paios! Que havia fet una promesa de comentar dolços més sans, sense sucre, amb el mínim d’intoleràncies i si podria ser, amb propietats positives de les quals es porten ara: vitamines, pròpolis (de fet, ja n’hem comentat d’aquests) o similars.

beauty-sweeties-hard-chocolate-2

Doncs a falta d’informació, amb la idea de Fruits of the forest imprés a l’embolcall, he de jutjar per la meva intuïció: un barril de xocolata blanca (sense sucre?) amb trossets d’alguna cosa… Fruits deshidratats? Panses? Bé, la idea és que no és pas dolent però sí força insípid. Dubto que si n’haguessin portat gaires, els hauria acabat. No sabeu com m’he adonat de la tristesa que em provoca no saber exactament què estic menjant o no saber quina expectativa posar abans de provar-ho. En fi, esperem trere’n l’entrellat més edavant.

beauty-sweeties-hard-chocolate-3

Làmines de xocolata negra 70% de Nestlé

Encara em queden coses de nadal per menjar. Detalls que portaven familiars i que han anat quedant allà arraconats mentre ens acabàvem abans els torrons (maleïts aquells qui van deixar que qualsevol cosa pogués portar torró imprès a la caixa!). Doncs després de unes quantes coses ha tocat tastar aquesta bossa de làmines de xocolata Nestlé.

nestle-caja-roja-chocolate-negro-70-cacao-1

Ben segur que no fa falta introduir la marca i menys en la seva especialitat de xocolata. La seva Caja Roja és un clàssic als Hospitals i no precisament per les propietats curatives que tenen, ehem, ehem. Però tot hem pecat amb un bombó o altre d’aquests. El que no tenia tan present al cap és la línia de xocolates negres de debò (no la de llet que tenen les caixes) i ha sigut molt positiu.

nestle-caja-roja-chocolate-negro-70-cacao-2

Una bossa que no s’aguanta gaire bé dreta, amb detalls que em fan sospitar que s’hagi fet amb gaire cura ens trobem 16 pastilles quadrades i molt fines. Ho venen com a acompanyant del cafè, sobretot, pels que fan servir càpsules. Serà l’acompanyant ideal de les Dolce Gusto? El temps ho dirà. No sé quin preu tenen, i crec que això decantarà força la balança quan em trobi al supermercat. Sabor, finor del cacau i mida de la peça passen el meu tall i el recomano. Poques coses Nestlé em veureu recomanant així que ja sabeu, a buscar xocolatines!

nestle-caja-roja-chocolate-negro-70-cacao-3

Galetes de mantega i xocolata Cradel

Alguns de vosaltres us queixeu que poso poques galetes, doncs bé, avui unes directes d’Itàlia. Encara que fa poc vaig comentar les Noglut de Santiveri o les farcides de Balconi (també Italians). Ara, de tot plegat, em segueixo quedant les Horn de Meiji.

cradel butter cookies chocolate

Les galetes Cradel de mantega són de bona qualitat, es nota només d’obrir l’envàs. Unes galetes ben fetes amb una mantega molt llaminera que queda marcada a la gola. Com diu a la caixa, no conté oli de palma. Jo, n’he llegit força sobre aquest rebombori que hi ha i… si voleu pagar paquets de galeta a un euro, què voleu que hi posin? El que cal és un canvi d’actitud dels consumidors i quan aneu a la botiga (o supermercat) triar productes que tenen un sentit comú i lògica a l’hora de fer els productes. Una galeta de mantega no és complicat de fer si s’hi posa ganes.

cradel-butter-cookies-chocolate-2

L’únic però (maleït però) és que la forma de la galeta, quan les he vistes apilonades a la safata transparent m’han recordat molt ràpidament a una tifa. Bé, a tres tifes de costat, acabades de fer. Jo perquè no tinc manies, però segur que a més d’un s’hauria tirat enrere. També val a dir que sembla el típic descuit que fa un pastisser artesanal. Ajuda a crear una imperfecció visual que una altra part del cervell (la part que no pensa amb les tifes) valora com a artesà. I això, dóna punts.

cradel-butter-cookies-chocolate-3

Cradel va néixer fa quasi 30 anys, el 1989 amb la voluntat i empremta dels seus dos propietaris amb experiència de generacions passades en el mateix camp de la pastisseria i flequers. Tradició i passió defineixen la idea de Cradel que ofereix un catàleg extens de productes seguin una línia molt tradicional de fer les coses. El seu producte estrella? Els pastissos de melmelada que es fan completament a mà. Tots els productes s’elaboren a la fàbrica que té al carrer Mestri del Lavoro 18 al poble de Verzuolo.